COVID-19: Lliçons i recomanacions

Publicat: 12 de març de 2020

1. Situació actual

2. Lliçons de la Xina

La magnitud i l’impacte d'una epidèmia depèn d'una sèrie de factors clau, molts dels quals es desconeixen per a la COVID-19. Tot i això, una anàlisi de l'OMS sobre els casos a la Xina aporta informació valuosa sobre la dinàmica de transmissió del SARS-CoV-2:

• Les persones infectades són contagioses des de l’inici de la malaltia, fins i tot abans de presentar símptomes (la qual cosa dificulta el procés d’aillar malalts i identificar contactes). Un estudi calcula que un 25% de la transmissió és per individus presimptomàtics.
• Les persones poden tenir una càrrega viral durant diversos dies/setmanes després de recuperar-se, però això no vol dir que siguin infeccioses. Un estudi recent amb pacients alemanys queque van desenvolupar símptomes lleus a moderats, suggereix que, després de 10 dies de presentar símptomes, són poc contagiosos i poden ser donats d'alta. 
• Les infeccions veritablement asimptomàtiques són poc freqüents. No obstant això, aquesta xifra és controvertida (alguns experts pensen que és molt major) i es necessitaran estudis serològics a gran escala per a tenir una millor idea del percentatge d'infeccions asimptomàtiques.
• No hi ha evidència de reinfecció després de la recuperació (té més a veure amb la sensibilitat de el test).
• La transmissió a la comunitat sembla ocórrer sobretot en l'àmbit domiciliari.
• Hi ha relativa poca transmissió als hospitals i a les escoles.
• Els nens s’infecten, però no desenvolupen malaltia greu. No se sap en quina mesura contribueixen a la transmissió del virus (potser tancar col·legis no es la mesura prioritaria per a frenar l’epidèmia).

Impacte de mesures adoptades:

Les mesures implementades a la Xina (quarantena, distanciament social i aïllament de poblacions infectades) han tingut un impacte real en frenar la transmissió de l'epidèmia. Una anàlisi suggereix que el cordó sanitari de Wuhan va retardar en almenys tres dies la propagació del virus a altres ciutats a la Xina.

Singapur i Hong Kong, ambdós països amb l'experiència prèvia de l'epidèmia de SARS, també estan en camí de controlar la situació, igual que Corea del Sud.

La lliçó és que les accions primerenques de govern i les mesures de distanciament social preses a nivell individual són clau per a alentir l'epidèmia.

3. Previsions d'evolució fora de la Xina

Amb una R0 (taxa de contagi) estimada de 2,5 (basada en els casos de la Xina), són diversos els experts que prediuen que entre un 20 i un 60% de la població mundial podria infectar-se (això vol dir almenys mig milió de morts).

Tot i això, la R0 varia al llarg d'una epidèmia, en resposta a una sèrie de determinants i intervencions:

3.1. Mesures de contenció i/o mitigació

Un model matemàtic suggereix que s'hauria d'identificar el 80% de contactes per a poder contenir una epidèmia que comença amb 20 casos de COVID-19, (assumint una R0 de 2,5) en un període de tres mesos. No obstant això, la contenció de la COVID-19 segurament serà insuficient a la llum de l'existència de transmissió presimptomàtica i d'un període relativament estès d’infecciositat.

Per això, l'OMS va instar els països a practicar la contenció (és a dir, detectar i aïllar els casos, identificar els contactes i posar-los en quarantena) al mateix temps que la mitigació (és a dir, alentir la propagació de virus a la comunitat). En aquest sentit, un seguit de models realitzats per un equip de Harvard suggereix que la quarantena i/o seguiment de contactes, tot i ser imperfecta, actua de manera sinèrgica amb el distanciament social per reduir la R0 i mitigar l'epidèmia de COVID-19. Segons apunta un article a The Lancet, els països hauran de prioritzar mesures per evitar l'impacte en salut per sobre de l'impacte econòmic.

Una anàlisi que compara l'evolució de l'epidèmia de grip espanyola (1918) en dues ciutats americanes clarament posa en relleu el paper important de les mesures proactives (dos dies després del primer cas) imposades a St. Louis enfront de les mesures reactives (16 dies després del primer cas) imposades a Philadelphia.

En el cas de la COVID-19, aquestes mesures, si són preses a temps, serviran per aplanar la corba epidèmica i així evitar que els serveis sanitaris es desbordin.

Les mesures dependents del govern inclouen: imposar quarantena a persones potencialment exposades, prohibir les concentracions massives de gent, tancar llocs de treball on s'hagi detectat casos, recomanar distanciament social sobretot per a grups vulnerables (gent gran i persones amb malalties cròniques), aïllament de domicilis i eventualment de pobles o ciutats amb un alt nombre d'infeccions (com està fent Itàlia actualment).

El comportament individual és fonamental per implementar les mesures de distanciament social (quarantena i aïllament voluntaris, evitar desplaçaments, guardar almenys un metre de distància —i idealment dos—amb persones malaltes), higiene de mans, i "bona etiqueta" respiratòria (tapar-se la boca en esternudar i tossir). Aquestes mesures individuals són tant o més important com les mesures imposades pel govern.

3.2. Temperatura

Es pensa que, com en el cas de la grip, la transmissió del virus podria veure's afectada per una pujada de les temperatures en arribar la primavera/estiu. No obstant això, no hi ha evidència d'això de moment (a Singapur va haver-hi transmissió sostinguda malgrat temperatures més elevades) i podria no ser suficient per a disminuir l’R0 per sota d’1.

3.3. Immunitat col·lectiva

S’estima que el 50% de la població hauria de desenvolupar immunitat per acabar amb l’epidèmia.

3.4. Vacuna

En el millor dels casos, no es tindrà una vacuna abans de 12-18 mesos (només una vacuna de la companyia americana Moderna està actualment en fase I).

Molts experts preveuen que el SARS-CoV-2, igual que l’H1N1, acabarà sent un virus més en el repertori de virus que ens afecten. Tot i això, és clar que l'impacte a nivell global serà enorme i durador, i afectarà sobretot els més vulnerables des del punt de vista mèdic i econòmic.

4. Recomanacions

Partint de l’evidència generada sobre l’impacte de les mesures de contenció primerenques en l’evolució de l’epidèmia (Xina i Corea del Sud) i en vista del context epidemiològic actual a Espanya (focus de transmissió comunitària sostinguda a Madrid i el País Basc, sense descartar que pugui estar produint-se també en altres zones d’Espanya), desitgem traslladar algunes consideracions de caràcter general per a tot el territori.

De manera important, les mesures proactives de mitigació suggerides a continuació, i que fan èmfasi en mesures de distanciament social, pretenen protegir especialment les poblacions més vulnerables (persones grans i persones amb condicions cròniques) que es poden veure afectades de manera directa i indirecta per l’epidèmia:

• Considerar la suspensió / aplaçament dels actes que impliquin la congregació d’un gran nombre de persones (incloent esdeveniments esportius, culturals i d’oci).
• Valorar, en la mesura del possible, jornades de treball no presencials buscant alternatives telemàtiques (teletreball, reunions no presencials, etc.) i mesures de flexibilitat laboral i d’horaris (per tal d’evitar hores punta en transports públics i facilitar la logística familiar).
• Buscar alternatives en l’àmbit docent (universitats i eventualment la resta de centres d’ensenyament) per evitar la presència física d’estudiants i personal acadèmic.
• Recomanar a la població general evitar viatges que no siguin imprescindibles, dins i/o fora del país.
• Limitar / evitar les visites a residències per a persones grans i hospitals, particularment per part de persones que presentin símptomes de la malaltia.
• En casos justificats, considerar l’aïllament de localitats on pugui existir una elevada transmissió.
• Recordar / reforçar les mesures higièniques (rentat de mans) i facilitar gel desinfectant de mans a llocs públics i privats (centres de treball, centres esportius, etc.).
• A nivell individual, recomanar mesures de distanciament social, incloent la quarentena voluntària per a persones potencialment exposades al virus, evitar donar la mà / petons, intentar mantenir almenys un metre de distància (i idealment dos) amb altres persones, evitar el transport públic en moments punta, en la mesura d’allò possible.

De manera complementària, es suggerex:

• Incorporar als comitès d’emergència, seguiment i comunicació perfils científics que reforcin la capacitat d’anàlisi en recolzament a la resposta tècnica.
• Formular un pla de recerca a desenvolupar de manera immediata, identificant les àrees que de manera prioritària precisen d’un major coneixement científic, propiciant la coordinació i les sinergies interdisciplinàries i facilitat els recursos econòmics i administratius necessaris.

Aquestes mesures hauran de ser aplicades amb determinació i proporcionalitat, ajustant-se de manera dinàmica a la situació epidemiològica de cada lloc.

Més informació

www.isglobal.org/coronavirus