Construint ponts entre la ciència i la presa de decisions: l’èxit del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari en la pandèmia de COVID-19

Antoni Plasència, director general d’ISGlobal, i Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), fan balanç dels gairebé tres anys d’activitat del GCMSC i es feliciten de la seva continuïtat.

Durant els primers mesos de la pandèmia de COVID-19, l'abundància de noves evidències científiques que s'anaven generant diàriament a nivell global i la falta d'un instrument que analitzés i sintetitzés aquest coneixement de manera àgil dificultaven la resposta de les autoritats públiques. Això era especialment evident en l'àmbit del sistema sanitari, que es veia desbordat per la rapidesa i l'abast dels esdeveniments.

En aquestes circumstàncies, el setembre de 2020, ISGlobal i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), amb el suport de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), vam impulsar la creació del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), com a alternativa per millorar la interacció entre el coneixement científic i les decisions dels poders públics en la resposta a la pandèmia de la Covid-19, ja que fins aleshores hi havia dinàmiques millorables a Catalunya en aquest àmbit.

Un grup compromès, dedicat i generós

Per conformar el GCMSC es van buscar professionals amb un destacat perfil científic i perspectiva multidisciplinària. Un total de 10 membres van conformar el grup, i es va convidar la Sílvia de Sanjosé (epidemiòloga, ISGlobal i consultora del National Cancer Institute dels Estats Units) i el Josep Maria Miró (infectòleg, Hospital Clínic - Universitat de Barcelona) a presidir i vicepresidir el grup, respectivament. Tots els i les integrants del grup van posar-se a treballar de forma àgil, col·laborativa i innovadora, demostrant un compromís i una dedicació generosa a l’esforç de sintetitzar i traslladar a un llenguatge informatiu tota aquella informació científica de què s’anava disposant. Tampoc no amagaven les incerteses i limitacions del que en cada moment se sabia. La voluntat última era donar un valor afegit a aquella evidència i respondre als reptes més urgents i rellevants que anaven sorgint: sobre la vacunació, les noves variants o l’impacte de la covid persistent, per exemple.

El resultat d’aquest treball han estat 16 informes i comunicats transmesos als màxims responsables de la conselleria de Salut abans de la seva difusió pública i plenament accessibles per tothom. Aquestes interaccions es van caracteritzar per un ple respecte i una gran disponibilitat per part de les autoritats sanitàries, amb l'objectiu de considerar les implicacions potencials de les troballes. A més a més, la difusió d’aquests documents va tenir un notable impacte mediàtic, comptant amb la participació d’alguns dels membres del GCMSC. 

L’assessoria científica, una bona pràctica governamental

Amb la creació del Comitè Científic Assessor de la COVID-19 (CCAC), constituït pel govern català el setembre de 2021, es va iniciar una nova etapa per al GCMSC, en què mantenint el seu caràcter independent va oferir les seves capacitats i experiència al comitè. Fins avui ha continuat fent aportacions complementàries a les del CCAC, de manera coordinada.

Tant des d’ISGlobal com des del COMB ens sentim molt satisfets i agraïts per haver pogut posar en marxa aquesta iniciativa amb èxit, i per la seva continuïtat després de més de tres anys.

Esperem que entre les lliçons apreses de la resposta a la pandèmia hi hagi la importància de disposar d’instruments i processos de qualitat i àgils per analitzar i traduir la millor evidència científica en estreta interacció amb els poders públics, i per comunicar-la de manera entenedora i creïble.

Seguim endavant

Després de consultar amb els i les membres del GCMSC, s'ha decidit mantenir actiu el grup per seguir donant respostes a alguns dels temes que encara són rellevants: el virus del SARS-CoV-2 continua circulant i planteja reptes assistencials i de salut pública als quals cal anar adaptant-se.

No tenim cap dubte que, tard o d’hora, es presentaran noves situacions de crisi sanitària, ja siguin globals o locals, i que requeriran formes innovadores, àgils i efectives d'interacció i cooperació entre la recerca i l'acció pública. Confiem que aquesta experiència serveixi de referent de bona pràctica per afrontar de manera més eficient aquests reptes, i seguirem compromesos amb facilitar iniciatives i mecanismes com el que avui celebrem.

Moltes gràcies a tot el personal investigador i tècnic que hi ha contribuït, amb un agraïment especial a en Josep Maria Antó per la seva decisiva contribució a la formulació de la proposta inicial i a Josep Maria Samitier pel seu suport des de l'ACER, així com a la resta de col·laboradors de les institucions implicades