Què és una estratègia de COVID Zero i com pot ajudar-nos a minimitzar l'impacte de la pandèmia?

Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

Escrit per Anna Llupià (Hospital Clínic), Israel Rodríguez-Giralt (UOC), Anna Fité (consultora), Lola Álamo (Agència de Salut Pública de Barcelona), Laura de la Torre (Hospital Clínic), Ana Redondo (Hospital de Bellvitge), Mar Callau (Blau Advisors) i Caterina Guinovart (ISGlobal), el document explica en què consisteix l’estratègia de control i màxima supressió de la transmissió, coneguda també com a COVID-0 i que s’ha aplicat amb èxit a països com ara Corea del Sud, Taiwan, Singapur, Vietnam o Nova Zelanda.

El seu objectiu és mantenir el contagi el més residual possible i, en darrera instància, eliminar-lo en àrees geogràfiques concretes. Aquesta estratègia està pensada per augmentar la capacitat d’identificar i traçar les cadenes de transmissió i d’identificar i gestionar els brots, integrant també el suport econòmic, assistencial, psicològic i social per assegurar l’aïllament de casos i contactes. És el que també s’anomena “Cerca, Test, Traçat i Aïllament amb Suport” (CTTAS).

Com més coordinat, àgil i eficaç sigui aquest procés, més fàcil serà encerclar i interrompre la circulació del virus i mantenir el contagi a nivells residuals. I a la inversa, com més baixa en sigui la incidència, més efectiva serà l'estratègia i més fàcil serà reduir la pandèmia i els diversos impactes que genera a nivell de salut, social i econòmic.

Com a estratègia de salut pública, la màxima supressió és diferent de l’estratègia que busca acabar amb la pandèmia aconseguint una infecció progressiva de la població (immunitat de grup). Aquesta darrera pot ser una fórmula de control llarga i costosa, especialment per als grups amb més risc de contraure formes greus de la malaltia. A més, afecta de forma desproporcionada les persones i comunitats que presenten més vulnerabilitat econòmica i social. Des d’un principi de precaució, tampoc resulta aconsellable atès el poc coneixement disponible sobre la durada de la immunitat, l’impacte de la malaltia a llarg termini, el comportament d’aquesta en successives reinfeccions i la morbimortalitat que comporta.

L’estratègia de màxima supressió també es diferencia d’altres estratègies de contenció o mitigació (“aplanar la corba”) que persegueixen evitar el col·lapse sanitari. La mancança de les estratègies de mitigació és obviar les fases de transmissió baixa o casos esporàdics, i actuar quan el contagi comunitari ja és molt elevat i té impacte en el sistema sanitari. Això, però, augmenta el risc de cronificar la transmissió i de quedar atrapats en cicles d’escalada i desescalada de mesures que debiliten molt l’economia, el sistema sanitari i la implicació ciutadana.

Per contra, una actuació preventiva i precoç per mantenir el control de la transmissió, no només evita el col·lapse sanitari a tots els nivells assistencials, també per patologies que no són COVID-19, sinó que permet preservar la salut física i emocional de la ciutadania i dels professionals sanitaris, a més de mantenir la vida social i econòmica i reforçar la confiança i el compromís del conjunt de la ciutadania.

Detectar i controlar la transmissió de forma ràpida i oferint suport

Per tal de poder implementar una estratègia CTTAS (Cerca, Test, Traçat i Aïllament amb Suport) que ens permeti assolir l’objectiu de control i eliminació de la transmissió, cal disposar d’una estructura de Salut Pública dimensionada, robusta i coordinada. Són cabdals el lideratge i la capacitat de resposta dels serveis de Vigilància epidemiològica, coordinada amb els serveis de Promoció i Protecció de la salut. L’estructura (dimensió, eines i coordinació) ha de garantir poder desenvolupar l’estratègia CTTAS amb velocitat, exhaustivitat i suport.

Establir restriccions i confinaments segons el nivell d’alerta

L’estratègia de màxima supressió ha d’anar acompanyada també d'un pla de nivells d’alerta pactat intersectorialment i que organitzi i reguli les diferents mesures de salut pública que implementar segons els diferents moments epidèmics. Aquestes mesures inclouen restriccions i, quan cal, també confinaments.

• En una estratègia de màxima supressió , es fan servir en fases amb pocs casos amb l’objectiu de recuperar el traçat i el control, i s’implementen de manera dirigida (només a les zones on cal), breument i en coordinació amb la resta de mesures disponibles.
• En canvi, en estratègies de mitigació, els confinaments s’implementen de manera més tardana, en fases de transmissió molt alta, amb l’objectiu d’evitar el col·lapse sanitari. Això implica que hagin de ser més restrictius, que s’allarguin en el temps i que incrementin el seu impacte psicosocial i socioeconòmic. La necessitat posterior de revertir aquests impactes de manera ràpida, augmenta el risc d’incrementar de nou la transmissió i la possibilitat de nous confinaments, amb la conseqüent pèrdua de confiança de la ciutadania en l’efectivitat de les mesures. La combinació de confinaments tardans, poc coordinats, sense coherència entre les diferents mesures i aixecats de forma precoç, condueixen a la cronificació de la transmissió i a un major impacte global de l’epidèmia a nivell sanitari, social i econòmic.

Comunicar bé per crear seguretat, solidaritat i confiança

La implicació de la ciutadania és fonamental per acompanyar i fer possible una estratègia de màxima supressió. Per fer-la possible és imprescindible disposar d’una estratègia de comunicació capaç de generar espais de seguretat, solidaritat i confiança. És a dir, capaç de compartir i emmarcar l’objectiu COVID-0 com un esforç solidari i constructiu més que no pas com una qüestió de seguretat individual (autoprotecció), d’obediència (compliment) o de responsabilitat moral (portar-se bé).

Afavorir un coneixement i un debat més plurals

Finalment, per afavorir una estratègia de minimització del contagi, considerem crucial incrementar la recerca interdisciplinària, transdisciplinària i multidisciplinària al voltant de la pandèmia. Fins al moment, i d'acord amb el relat de l'emergència sanitària, s'ha prioritzat i finançat una recerca eminentment biomèdica, amb poca recerca epidemiològica, que ha estat bàsicament de modelatge matemàtic. Hi ha impactes, factors i dinàmiques claus a nivell psicològic, social, econòmic, polític, cultural, etc. per reduir i evitar el contagi que fins ara han estat molt poc estudiats. Per exemple, quines condicions socials, geogràfiques i econòmiques, o quins llocs, grups i situacions, afavoreixen o dificulten el seguiment de les mesures. O quins imaginaris i quines cultures del risc hi ha, com es diferencien per grups socials, i quin paper juguen a l'hora d'implicar-se en una estratègia CTTAS.

És important afavorir un debat més ampli, transparent i informat al voltant de la pandèmia, capaç de fer visibles altres coneixements, angles i veus importants per ajustar, millorar i fer més efectiva, integral i compartida l’estratègia de màxima supressió. Un debat que involucri un ventall ampli d’experteses però també el conjunt de la ciutadania. Aquesta pandèmia pot ser una oportunitat per enfortir la relació entre ciència, política i ciutadania.

Una estratègia més eficaç i amb menys conseqüències econòmiques i psicosocials

Com mostra la literatura especialitzada, les societats que aprenen i col·laboren acostumen a sortir abans i més fortes de grans crisis. En aquest sentit, l’experiència internacional ens mostra que els països que opten per una estratègia de màxima supressió desenvolupen una resposta epidemiològica i comunitària més eficaç i amb menys conseqüències econòmiques i psicosocials negatives que aquells que aposten per una estratègia de mitigació o d’immunitat de grup.

Si bé l’estratègia de màxima supressió no és senzilla, i requereix un grau elevat i perllongat de coordinació i implicació del conjunt de la societat, està demostrant ser una bona eina per superar aquesta crisi, preparar-nos per a futures pandèmies i ser més solidaris a nivell global.