Com evitar que la COVID-19 agreugi altres epidèmies a països de renda baixa i mitjana?

Aquest document forma part d'una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

Escrit per Laura de la Fuente, Research Assitant d'ISGlobal, i Elisa López Varela, Assistant Research Professor d'ISGlobal, el document aborda com podem minimitzar l'impacte de la COVID-19 en el control de la resta d'epidèmies ja presents a països de renda baixa i mitjana. 

L’epidèmia de la COVID-19 està tenint efectes devastadors per als sistemes sanitaris: saturació i col·lapse dels serveis, impossibilitat d’atendre, falta de recursos materials i humans, escassetat de llits i, fins i tot, carència de recursos terapèutics tan essencials com ara l’oxigen. Als països de renda alta, on les malalties transmissibles no eren fins ara l’enemic més perillós, aquesta saturació del sistema sanitari ha pogut ser controlada en unes setmanes. S’han tancat les consultes no urgents de seguiment de malalties cròniques, s’han habilitat noves plantes d’hospitalització per atendre l’augment exponencial de persones malaltes, s’han comprat respiradors i augmentat les unitats de cures intensives, i s’ha desviat el personal sanitari especialitzat per cobrir aquestes noves necessitats. Ha calgut tot aquest desplegament per fer front a una pandèmia sense precedents i el seu impacte perniciós, i això ha permès que la (nova) normalitat pugui anar tornant de manera progressiva als hospitals i a la resta del sistema de salut.

Lamentablement, aquesta no és la regla a tot el planeta. Més de la meitat de la població mundial viu a països on els sistemes de salut no poden cobrir ni tan sols els serveis essencials. Aquests sistemes sanitaris pateixen un estat perenne de saturació i se sostenen sobre un delicat equilibri que es pot trencar per qualsevol desajust, fent que les morts es disparin. En aquests contextos, la majoria de malalties endèmiques són transmissibles i el seu control requereix tant la implantació efectiva de mesures preventives, moltes d’elles comunitàries, com l’atenció individualitzada contínua. Precisament, el més difícil d’aconseguir en el context d’una pandèmia com la de la COVID-19.

Què passa en un país pobre quan una emergència com la del coronavirus interromp els programes? 

Diferents persones expertes han intentat anticipar-se a aquesta pregunta i predir, mitjançant models matemàtics, quines poden ser les conseqüències de la COVID-19 sobre el VIH, la tuberculosi (TB) i la malària si realment arriben a produir-se interrupcions en els serveis de prevenció i tractament. Els resultats podrien ser devastadors, sobretot a l’Àfrica subsahariana: una interrupció de només sis mesos en la distribució del tractament antiretroviral implicaria en un any més de mig milió de morts addicionals a les ja previstes per causes relacionades amb el VIH/sida, i el mateix amb la tuberculosi. En el cas de la malària, podríem veure duplicat el número de morts respecte a les dades que tenim de l’any passat (fins a 770.000 morts), i afectaria fonamentalment la infància i les dones embarassades.

S’estima que un milió i mig de persones moriran de tuberculosi a tot el món els propers cinc anys com a conseqüència directa de la COVID-19. Per si no fos prou, la possibilitat –encara no avalada científicament–que una vacuna fonamental per prevenir els casos greus de TB en nenes i nens petits (BCG) sigui útil contra la COVID-19 podria amenaçar-ne la disponibilitat com a mesura preventiva per a la tuberculosi. La conseqüència directa seria una caiguda en la cobertura de la vacunació infantil i un augment dramàtic en la incidència de la meningitis per tuberculosi i en els morts infantils.

Com podem minimitzar l’impacte de la COVID-19 en el control de la resta d’epidèmies i quines lliçons ofereixen crisis anteriors?

Tot i que la resposta global a la pandèmia de la COVID-19 no té precedents, és possible aprendre de les catàstrofes viscudes abans i anticipar-se als potencials problemes futurs. Sabem que desviar tota l’atenció cap al coronavirus pot tenir conseqüències nefastes, i que la interrupció dels serveis de tractament i prevenció causarien un  increment en el número de morts per TB, VIH i malària que superaria amb escreix les provocades per la mateixa COVID-19. Però sabem que, fins i tot en situacions de crisi, es poden reforçar elements essencials del sistema de salut que ajudin a mantenir el fràgil equilibri en el qual es troben la majoria de sistemes sanitaris del planeta.

Diverses organitzacions i aliances com l’Organització Mundial de la Salut (OMS); l’Aliança per a la Vacunació (GAVI); UNICEF; el Fons Mundial de lluita contra la sida, la tuberculosi i la malària; ONUSIDA; la Societat Internacional de VIH/sida; i Stop TB Partnership estan publicant documents estratègics amb recomanacions per als sistemes sanitaris. Tots ells coincideixen que la resposta a la COVID-19 s’hauria d’integrar en els circuits ja presents de prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties existents, de manera que s’avanci en tàndem i s’enforteixin els sistemes de salut d’una manera transversal. En particular, advoquen per promoure la col·laboració entre els diferents actors, entre els quals s’inclouen els ministeris de salut, les entitats nacionals i internacionals, els finançadors i la societat civil, el que asseguraria una resposta coordinada davant la pandèmia.

Aquestes són algunes de les mesures que proposen i que podrien minimitzar l’impacte de la COVID-19 sobre d’altres estratègies de salut:

1. Sobre l’adaptació dels serveis sanitaris. Convé garantir la flexibilitat i la resposta ràpida dels sistemes nacionals de salut per continuar prestant atenció de manera segura a la persona usuària que requereix atenció mèdica i al personal sanitari (incloent la seva salut mental, econòmica i social). Les noves tecnologies i plataformes poden ajudar a minimitzar les visites innecessàries a les unitats sanitàries. És el moment d’impulsar la prestació de serveis diferenciats d’atenció per optimitzar com, quan, on i per què es faciliten les cures i el tractament contra el VIH, i potencialment contra la TB i la malària. Al Senegal, per exemple, el Programa de Control Nacional del VIH ha creat una xarxa de WhatsApp amb els directors dels centres d’atenció de VIH on reben immediatament les noves recomanacions sobre com adaptar la prestació de cures.
2. Sobre la continuïtat de serveis bàsics de prevenció i atenció sanitària de la resta de malalties endèmiques. Per assegurar que cap pacient no es queda enrere, és important garantir la continuïtat de programes d’immunització infantil, salut materna i reproductiva, així com cures contra el VIH, la TB i la malària. La continuïtat d’aquestes intervencions és essencial per salvar vides, per la qual cosa continua sent necessària la seva implementació a totes les unitats sanitàries i amb especial atenció als grups vulnerables i amb més dificultats d’accés al sistema sanitari, inclosos els afectats per emergències humanitàries. Aquest ha estat el compromís declarat de GAVI durant la seva recent i exitosa conferència de refinançament.
3. Sobre la relació entre la resposta al coronavirus i a d’altres malalties. Un element central de l’estratègia contra la COVID-19 és el manteniment i l’enfortiment de les estructures i sistemes bàsics d’atenció a la resta de prioritats del sistema. S’han d’assegurar, entre altres mesures: el compliment coordinat dels plans estratègics de control de cadascuna de les malalties; la logística i cadena de subministrament de productes sanitaris bàsics (inclosos els tests, els tractaments i el material sanitari); i l’enfortiment dels sistemes d’informació de gestió sanitària i de vigilància epidemiològica. El manteniment d’estructures com ara les plataformes de diagnòstic GeneXpert per a TB poden contribuir al diagnòstic del SARS-CoV-2 i ajudar en la resposta a la COVID-19, sempre i quan no desplacin els diagnòstics de TB.
4. Sobre la participació social. L’experiència contra el VIH ens ha ensenyat que la participació de la societat civil i el lideratge comunitari són claus per a una resposta ferma i sostinguda. Interessa involucrar la ciutadania afectada des del principi i en totes les mesures de resposta que es prenguin, creant confiança, assegurant l’intercanvi freqüent d’informació i amb l’imperatiu de protegir els drets humans. Un bon exemple és la Creu Roja, que des de l’inici de la pandèmia analitza setmanalment a deu països africans les “Opinions de la Comunitat”. Aquest programa contribueix a la lluita contra l’epidèmia recollint les preguntes, rumors i temors més freqüents a diferents sectors de la societat civil; creant materials didàctics amb informació expressada de forma molt senzilla, i responent aquestes qüestions a través de les xarxes socials. En desmentir les falses notícies que arriben a la comunitat, eviten obstaculitzar l’ús dels serveis de salut.
5. Sobre les necessitats d’investigació científica. A pesar de la urgència per trobar respostes a la COVID-19, cal promoure la continuïtat de les activitats d’investigació clínica i programàtica de malalties crítiques com el VIH, la TB i la malària, considerant aquestes activitats com a part extensiva dels serveis bàsics d’atenció sanitària. La interrupció d’assajos clínics que avaluen noves intervencions biomèdiques per a la prevenció i el tractament d’aquestes malalties comporta el risc de retardar o de no fer possible la generació d’evidència necessària per millorar l’atenció sanitària, així com repercutir directament en les cures a pacients. D’altra banda, investigar en les interrelacions entre COVID-19 i aquestes altres malalties ajudarà a dissenyar estratègies basades en l’evidència i adaptades a cada context que ajudin a mitigar l’impacte de futures pandèmies.