Con todavía personas desaparecidas y el barro cubriendo los pueblos afectados por las inundaciones del pasado 29 de octubre en Valencia, nos detenemos a reflexionar sobre lo que ocurrió en al cielo aquel día funesto, lo que nos espera en esta parte del Mediterráneo (y más allá) a causa del calentamiento del planeta, y cómo avanza la ciencia para dotarnos de la mejor herramienta de acción: el conocimiento. Entrevistamos a Xavier Rodó (Terrassa, 1965), profesor de Investigación ICREA y jefe del grupo de investigación de Clima y Salud en ISGlobal.

-Como climatólogo, ¿te sorprendió lo que pasó en Valencia?

-Es difícil que no te sorprenda un acontecimiento así. Sorprende la magnitud de las consecuencias, a pesar de que en términos relativos, y cuesta decirlo, son muy menores si se comparan, por ejemplo, con las del ciclón tropical Nargis, que se cobró más de 100.000 vidas y destruyó comunidades enteras en Myanmar en 2008, o las de la sequía en el cuerno de África en 2011, con más de 250.000 muertos, según estimaciones del grupo World Weather Attribution (WWA). Pero en el que podríamos denominar primer mundo sí que es un acontecimiento extremo y catastrófico por el tipo de consecuencias. Respecto a la situación meteorológica concreta, a pesar de que no ocurra a menudo, es habitual en esta área del Levante mediterráneo y se conoce desde hace muchos años. Lo que sí era poco esperable, en un principio, era la carga energética que este acontecimiento concreto llevaba asociada y que provocó lluvias muy intensas. Aun así, las previsiones lo apuntaron de una manera correcta.

-¿Tendremos más acontecimientos extremos, pues?

-Desgraciadamente serán cada vez más frecuentes. Ya no es ciencia ficción, tenemos que empezar a entender que las previsiones se van cumpliendo. Esto es un desastre desde un punto de vista social, pero un éxito desde un punto de vista científico. Lo que está pasando en el Mediterráneo se acentuará porque tenemos una zona de ciclogénesis muy activa en la parte occidental, que se amplifica cuando el mar se calienta.

-¿El Mediterráneo occidental está considerado un punto caliente planetario?

-Sí. Por un lado, tenemos el aumento progresivo y sin pausa de las temperaturas superficiales del aire y el calentamiento del Mediterráneo, con menos lluvias en las dos épocas principales de lluvias, esto como tendencia. Y, por otro lado, tenemos una amplificación de los extremos: en el Levante peninsular hay esta zona de ciclogénesis muy activa, donde las condiciones del otoño llevan a choques de masas de aire frío con masas de aire cálido cargadas de humedad, que llenan la columna de aire y al liberarse causan estas descargas energéticas en forma de lluvias torrenciales. Las llevantades o gotas frías serán cada vez más habituales. Por lo tanto, podemos pasar de una situación de sequía a otra en que puntualmente llueva muchísimo, pero aun así continuar con los pantanos medio vacíos. Hay esta dicotomía entre la disminución de los recursos hídricos y la amplificación de los fenómenos extremos del clima. Tenemos que empezar a adaptarnos a estos recursos variables y menguantes.

-¿Qué otros factores influyen?

-El calentamiento planetario basal y continuado que va elevando las temperaturas del aire y del agua también altera los patrones de circulación atmosférica general. Esto hace que, como en el caso de la gota fría, algunas “burbujas” o masas de aire muy frío en altura se desprendan de la corriente habitual que hay en latitudes medias en Europa y basculen hacia el Mediterráneo. Además, hay años en que tienen lugar fenómenos de escala planetaria específicos que lo facilitan, como El Niño intenso que se inició el año pasado y que ha durado hasta entrado el 2024. Esto hace que se transfiera mucha energía hacia latitudes fuera de las áreas tropicales a través de las teleconexiones climáticas. Es como una olla a presión que vamos calentando: el calor ha de salir de alguna manera. Pues el exceso de energía tiene unos canales de salida regionales que ya se conocen, y uno de ellos es el Mediterráneo, sobre todo en la parte occidental. Por lo tanto, cuando la cantidad de energía acumulada es muy grande, se liberan lluvias muy intensas, como las de Valencia: en ocho horas cayó casi tanta agua como la que cae durante todo un año.

3 grados de calentamiento son un mundo diferente

-Ya sabemos que 2024 será el año más cálido que se ha registrado nunca y el primero en que se superarán los 1,5 grados de calentamiento respecto a la era preindustrial, que era el límite que fijaban los acuerdos de París. ¿Qué te hacen sentir estos datos?

-Queda mal decirlo, pero como científico hay un grado de satisfacción por el trabajo hecho todos estos años. Como ciudadano, la decepción es muy grande. Pero pienso que el conocimiento nos da herramientas para actuar y que generar nuevo conocimiento científico puede, de alguna manera, hacer movilizar esta acción desde diferentes ámbitos. Lo que más me preocupa es que el ritmo actual de emisiones nos está llevando a un calentamiento de 2,7 a 3 grados a finales de siglo, y esto quiere decir un mundo diferente.

-¿Cuáles serán las consecuencias si llegamos a los 3 grados de calentamiento?

-Los modelos pueden estar equivocados y siempre son aproximados, pero nos dicen inequívocamente que con 3 grados de calentamiento ya hay colapso de la circulación termohalina atlántica, que es el sistema de corrientes oceánicas que hace circular el agua dentro del océano Atlántico, llevando agua caliente al norte y agua fría al sur, y que es la responsable de nuestro clima templado en Europa. Y esto tendría después muchos efectos en cascada en todo el planeta. Tiene que quedar muy claro: podemos ir hablando de 1,5 grados pero lo que nos viene más adelante es una situación mucho más preocupante. Esto genera pesimismo, es evidente, pero quiero darle la vuelta también el mensaje.

-¿Cómo se puede dar la vuelta al mensaje?

-Desde el ámbito científico conocemos cada vez mejor cómo se comportan el planeta y el clima, a pesar de algunas sorpresas en cuanto a la alta sensibilidad climática que tiene, como hemos visto últimamente, pero este conocimiento nos tiene que hacer estar más seguros como sociedad de que tenemos que presionar a nuestros gobernantes para que el sistema cambie. Nos tenemos que relacionar de otro modo con el medio: hemos de empezar a dejar atrás esta dinámica histórica del ser humano como agente extractivo de recursos sin límites e intentar entender que no podemos crecer de una manera indefinida. Ya hemos llegado a unos límites planetarios con los cuales tenemos que reorganizar la distribución de la riqueza. Esto no quiere decir que volvamos a vivir como 50 años atrás (en muchos aspectos, por cierto, claramente bastante mejor que hoy), sino que en nuestro desarrollo tenemos que intentar cada vez más no gestionar la demanda de recursos sino la oferta que tenemos, que es limitada. Esto se tiene que hacer desde el ámbito municipal, regional, estatal y supraestatal. Ha de haber un cambio en la manera de gestionarnos como sociedad, y tenemos que aportar esta inteligencia al poder.

Cumbres para que no se tomen decisiones

-¿Como vivís los científicos que os dedicáis a este campo que el negacionismo del cambio climático gane fuerza?

-No es un problema científico sino sociológico, de comportamiento humano. Va más allá de lo que nosotros podamos hacer desde el ámbito científico. Necesitamos un debate social amplio para abordarlo, y no somos nosotros solo quién tenemos que decir cómo hacerlo. El negacionismo climático existe y existirá, cada vez más fuerte con las nuevas condiciones políticas globales, y se ha usado ampliamente como herramienta de inacción.

-¿Puede hacer algo la COP29?

-Las cumbres del clima se han vuelto cada vez más burocráticas. Cuesta más que nunca que se tomen decisiones transformadoras. Sencillamente no se toman. De hecho, las cumbres se han hecho para que no se tomen. Ya estamos todos muy acostumbrados al guion de ver las negociaciones del último día hasta altas horas de la noche como si las dos o tres semanas anteriores no se hiciera nada. ISGlobal está acreditado como observador en la COP29 y estoy viendo que la dinámica continúa como de costumbre: se habla de los puntos y las comas de frases puntuales de apartados de los subapartados mientras los temas realmente importantes se dejan totalmente de lado. Y ya vale, ¡llevamos 29 cumbres del clima! Es un gran problema. De hecho, estamos viendo también que las cumbres de biodiversidad, y ahora llevamos 16, están cogiendo la misma dinámica. Esto es muy peligroso. Tenemos que cambiar la manera de actuar, no solo la comunidad científica sino la ciudadanía, y sobre todo forzar a los gobiernos a adoptar cambios.

-¿Cuáles son los temas que habría que abordar urgentemente?

-La COP tiene los mismos temas pendiente desde hace muchos años. Por un lado, el mecanismo y la magnitud que tiene que tener el fondo de compensación (Loss and Damage Fund). Es decir, como compensamos aquellos países y áreas del planeta que han estado sufriendo los efectos del cambio climático durante años, y quién es el responsable de pagar todo esto. Por otro lado, no hay un mecanismo de verificación posterior, una agencia que obligue al cumplimiento de los estados y al pago de esta deuda (de hecho, tenemos que considerarlo ya como una deuda adquirida por parte de los países desarrollados y emisores históricos y actuales). Por lo tanto, todo acaba al final siendo únicamente voluntario y así no vamos en ninguna parte.

-¿Qué podemos hacer ante esta falta de acción de las cumbres?

-Tenemos que idear un mecanismo nuevo que obligue a los países a compensar por los efectos de sus acciones históricas, que además a estas alturas ya están muy bien cuantificadas. Lo que hace falta es voluntad y un mecanismo nuevo, porque está visto que la teoría del ‘bien común’ no funciona en este tipo de problemas globales. Pero esto parece difícil porque estamos viendo que las decisiones de Naciones Unidas en otros ámbitos están muy debilitadas, como en el caso de los conflictos armados, en que las resoluciones no se acaban cumpliendo. Entonces, ¿cómo podemos esperar que se cumplan las de una organización inferior en términos jerárquicos, que depende de Naciones Unidas? De todas maneras, a pesar de que pueda parecer pesimista, siempre acabo pensando que la fuerza de la gente, que está empezando a cambiar en muchos países por las catástrofes climáticas, en algún momento hará cambiar la manera de actuar de muchos de estos gobiernos.

No somos Tuvalu, pero estamos a medio camino

-A nivel individual, ¿podemos hacer algo o nos tenemos que centrar en exigir a los gobiernos que actúen?

-Se puede contribuir a disminuir el impacto sobre el medio, por ejemplo aplicando “las tres R” (reducir, reusar y reciclar). Pero, dicho esto, también hay que decir que se ha castigado demasiado el ciudadano concienciado y demasiado poco a las grandes empresas y las grandes multinacionales. Los grandes lobbies y grupos empresariales del petróleo acuñaron el término “huella ecológica” para llevar el foco de atención hacia el ciudadano, y este término se ha usado hasta la saciedad, incluso desde las políticas de izquierdas. Como ciudadanos y ciudadanas tenemos que seguir las voces expertas sobre lo que tenemos que hacer pero la solución a un problema como este se encuentra muy por encima de las personas e incluso, en algunos temas, también de un Estado por sí solo. El Estado español está empezando a sufrir mucho más de lo que sufrirán otros países porque nos encontramos en un punto que se calienta mucho más que el resto de Europa, y porque las políticas y los planes de mitigación y adaptación han sido absolutamente deficitarios hasta ahora. No somos Tuvalu, pero nos encontramos a medio camino, y necesitamos que la solución venga no solo de nuestro Estado sino también de los acuerdos tomados en el ámbito internacional. De todas maneras, se puede pensar que a nivel global no está mal que los impactos del cambio climático lleguen también a los países ricos, porque esto puede llevar a la acción.

-¿Los políticos y las administraciones os consultan sobre estos temas?

-En Cataluña y España funcionamos todavía de una manera anticuada, y siento decirlo pero hay que hablar claro. Aquí cuando el político tiene un conocido, o sabe, o le han dicho, que alguien es un experto o nosequé, coge el teléfono y ya tiene la opinión experta. Tendríamos que tender a funcionar mucho más objetivamente, como se hace en los países de larga tradición en investigación climática y mucho más avanzados que nosotros, es decir usando la mejor información posible en cada momento. Tenemos investigadores y grupos de investigación muy buenos que están muy poco aprovechados por nuestra clase política. Y los políticos, y sobre todo la ciudadanía, se merecen recibir la mejor información posible, incluso si hay que ir a buscarla fuera del país porque aquí no se ha invertido bastante, por desgracia, en esta área del conocimiento.

Intensidad y olvido

-¿Cambiará algo después de lo que ha pasado en Valencia? ¿Puede ser un punto de inflexión?

-Quisiera decir que sí, pero si tuviera que apostar dinero, diría claramente que no. Porque tenemos muy presente el ejemplo de la pandemia de la COVID-19, donde en teoría todos teníamos que aprender mucho, pero lo cierto es que muy pocas cosas han cambiado desde entonces. Para empezar, todavía no tenemos una Agencia Estatal de Epidemiología ni un sistema de previsión de pandemias que utilice las herramientas al alcance, porque la clase política ni entiende de eso ni cree en eso. Si volviéramos a encontrarnos en esa situación, volveríamos a tener los mismos problemas y carencias. Un acontecimiento como el de la dana de València sí que, como todos los fenómenos extremos, tiene un efecto mental muy intenso durante las primeras semanas y quizás meses, pero después se acaba olvidando. En este sentido, yo diría que no habrá cambios. A nivel general, más allá de los políticos, tampoco hay una percepción de la magnitud o de la gravedad de los acontecimientos, y vamos aprendiendo, por desgracia, a golpes y con la experiencia y el sufrimiento de mucha gente.

Marcar los límites

-¿Estamos en un punto de no retorno o todavía podemos frenar el cambio climático?

-Desde el ámbito científico entendemos mejor cómo se comporta el planeta, pero también esto nos lleva a ver que en muchos momentos importantes de la evolución de la vida en la Tierra, el papel del clima ha ido fundamental. En sentido positivo, porque sabemos que hace 600.000 años fue el detonante de la vida multicelular, gracias como mínimo al final del periodo conocido como Snowball Earth, donde la tierra dejó de estar helada, y al mismo tiempo, por el rol climático de un gran episodio de oxigenación de escala planetaria. Pero también en sentido negativo, hace menos tiempo, unos 250.000 años, en la transición entre el Pérmico y el Triásico, sabemos que la magnitud y la frecuencia de los acontecimientos de El Niño en el Pacífico tropical fueron del tal magnitud que condujeron a una gran extinción de especies y a una pérdida masiva de biodiversidad terrestre y marina. Y esto en condiciones de emisiones de entre 410 ppm y 860 ppm de CO₂. ¡Atención! ¡Estos valores ya los estamos considerando en las condiciones de cambio climático previstas para las próximas décadas! Esto nos tendría que hacer reflexionar.

-¿De qué manera nos puede ayudar la ciencia?

-A estas alturas estamos pudiendo diseñar cuáles son los escenarios climáticos “seguros” que determinadas variables planetarias no tienen que sobrepasar. Es lo que llaman safe pathways. De forma que nos estamos anticipando a lo que la clase política nos puede preguntar en los próximos años y hay un esfuerzo de investigación a escala internacional muy considerable en esta dirección. ¿Cuáles son los límites planetarios de emisiones? Si dejamos de emitir, ¿volverá el planeta a las condiciones anteriores? ¿O, según donde hayamos llegado, se dará una histéresis (la transición del clima hacia un nuevo estado de equilibrio, provocada por un factor que genera un cambio irreversible) hacia un mundo diferente? ¿Cuáles son los límites de deforestación en determinados lugares del planeta para que no haya un colapso de la biodiversidad o una transición de las selvas a sabanas? La captación de gases de efecto invernadero, ¿es posible como solución de escala planetaria? ¿Qué es lo que no tenemos que hacer o sobrepasar? Estamos generando un conocimiento inmenso que antes no teníamos. Hace diez o veinte años era imposible defender que esto se pudiera hacer y ahora lo estamos haciendo. Somos capaces de simular un planeta paralelo y de forzar este planeta de forma que entendamos mejor cómo se comporta. Por lo tanto, aunque vayamos como sociedad en una barca que se acerca a un salto de agua, sabemos también muy bien qué tiempo tenemos para bajar de la barca o qué tenemos que hacer para llevarla a un margen de forma que no suframos daños. Solo hay que decidirse a la acción.

Entrevista realizada por Yvette Moya-Angeler.

Data

04/09/2024 - 20/11/2024

Hora

Wednesdays, 16:30 -17:30 CET

Lloc

Virtual

Ponents

Anna Young, Arthur Tenenhaus, Augusto Anguita, Congrong Wang, Chris Gennings, Inès Amine, Jesse A. Goodrich, Lea Maitre, Nikolaos Stratakis, Ville Pimenoff, Vishal Midya

This program consisted of 9 sessions spanning over three months, covering different topics related to multi-omics data integration in Human Exposome Studies. The detailed workshop program with further information about each session content can be consulted HERE.

To maximize the impact of this course, all sessions were recorded and are available on YouTube for asynchronous consultation.

Additionally, the materials generated during the course—slides and code—have been compiled HERE, creating a valuable resource for the research community. These resources not only offer lasting value but also allow us to track the long-term impact of the workshop.

Organisers

This workshop series has been organised by Léa Maitre and Augusto Anguita. Please contact Rodney Ortiz (rodney.ortiz@isglobal.org) for any queries or further information.

About the workshop series

The field of exposomics delves into the complex interplay of environmental, social, lifestyle, genetic, and other biological factors and warrants promise to advance precision environmental health. Beyond genetics, the integration of exposomics and multi-omics in epidemiology research can enable a more precise understanding of disease and promote health, especially for the most vulnerable population subgroups.

In this series of virtual workshops, we will introduce novel designs and analytical approaches for multi-omics integration that were recently developed and applied in the exposomics field to address critical data analysis challenges (dimensionality reduction approaches, mediation, predictive modelling, feature selection, networks, etc). The focus is on the practical application of these methods.

Do you want to revisit the course?

Recording for all the sessions have been already uploaded to YouTube, so you can revisit it whenever you want. For accessing slides and codes, please, click HERE or inspect the workshop proceedings HERE.

Introduction, overview, and multi-modal data integration - Session 1, Part 1

https://youtu.be/ecgh8FRZ1BM

Introductory session:

• Introduction to multi-omics data integration challenges in exposome studies - Dr. Léa Maitre
• Overview of approaches - Dr. Augusto Anguita
• Multi-modal data integration through dimensionality reduction: Motivation, concepts and theory - Dr. Arthur Tenenhaus

Introduction, overview, and multi-modal data integration - Session 1, Part 2

https://youtu.be/pCDsn0iTfDM

Continuation of the following introductory presentation (see video part 1 first)

• Multi-modal data integration through dimensionality reduction: Motivation, concepts and theory - Dr. Arthur Tenenhaus

Dimensionality reduction - Session 2 

https://youtu.be/xeCNueFLQYw

• Practical aspects of multi-modal data integration through dimensionality reduction (MOFA, PLS, RGCCA, etc). By Inès Amine, Inserm.
• Case studies of multi-omics and exposome data integration through dimensionality reduction in HELIX cohorts. By Congron Wang, UHasselt.

Strategies for Multivariate Mediation Frameworks – Session 3

https://youtu.be/RVaYY6zucDk

By Vishal Midya, Icahn School of Medicine at Mount Sinai, New York

Multi-Omic Analysis Framework for Precision Health: Omic mediation analysis in exposome research – Session 4

https://youtu.be/pNh770YYrn0

By Jesse Goodrich, from University of Southern California Keck School of Medicine

Networks visualisation for multi-omics integration – Session 5

By Léa Maitre, ISGlobal

https://youtu.be/fw99Rtz2VHk

Development of exposome mixture methods for high-dimensional omics data to investigate environmental risk factors of disease – Session 6

By Dr. Chris Gennings from Icahn School of Medicine at Mount Sinai, and Dr. Anna Young from Emory Rollins School of Public Health

https://youtu.be/PSDHhw75zP4

Comprehensive biotic exposome estimation from wearable device metagenomes – Session 7

By Dr. Ville Pimenoff, Adjunct Professor in Evolutionary Medicine at the University of Oulu, Finland

https://youtu.be/ldzPVn4g1X4

Multi-omics and eXplainable Artificial Intelligence (XAI) for predictive purposes: a focus on interpretability and explainability – Session 8

By Dr. Augusto Anguita, a biological data scientist specialised in the analysis of complex epidemiological datasets such as those composed of clinical, omics, biochemical, and environmental data at ISGlobal

https://youtu.be/HVsuGh3D0so

Patient similarity networks for the identification of molecular endotypes of obesity – Session 9

By Dr. Nikolaos Stratakis, an Environmental Epidemiologist and Postdoctoral Fellow at the Environmental and Health over the Lifecourse programme at ISGlobal.

https://youtu.be/AD_Yclu99YE

Target audience

This workshop is aimed at Master/PhD students, researchers, clinicians, and other professionals working in the fields of exposomics, epidemiology, or toxicology with an interest in understanding how omics data, including the exposome, can be integrated in epidemiological research.

With over 800 people registered, this program achieved an average attendance of ~90 participants per session and more than 2,000 views in our Youtube channel.

With the support of the grant CEX2023-001290-S funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033.

L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) es consolida com una de les entitats clau en la participació espanyola a Horitzó Europa, el programa de recerca i innovació més gran d'Europa. Durant els tres primers anys del programa (2021-2023), ISGlobal s'ha posicionat entre les 20 entitats espanyoles amb més finançament rebut i ocupa el tercer lloc en la categoria de centres de recerca.

En aquest mateix període, Espanya s'ha situat com el tercer país més finançat a Horitzó Europa, només darrere d'Alemanya i França, aconseguint un retorn econòmic rècord que subratlla el seu creixent protagonisme en l'àmbit europeu de la recerca i la innovació.

Protagonisme en el finançament en recerca en salut

Horitzó Europa és el programa de recerca i innovació més gran d'Europa, amb un pressupost proper als 100.000 milions d'euros. Aquest programa ha estat fonamental per impulsar sectors estratègics com la recerca en ciències de la vida i la salut.

Durant el període 2021-2023, ISGlobal ha destacat tant a nivell europeu, liderant la captació de fons en el programa EDCTP3 (Associació Europea per a Assaigs Clínics en Països en Desenvolupament), que se centra en la lluita contra malalties infeccioses en contextos globals. A més, ha liderat l'obtenció de finançament a Espanya dins del Clúster 1 - Salut, Canvi Demogràfic i Benestar, que inclou la Iniciativa de Salut Innovadora (IHI) i la Missió Càncer.

Horitzó Europa impulsa la recerca i innovació a Espanya i Catalunya

En termes globals, Espanya ha aconseguit un retorn de 3.416,9 milions d'euros en les convocatòries adjudicades durant el primer trienni del programa, posicionant-se com el tercer país més finançat amb una taxa de retorn de l'11,7%. Aquest èxit reflecteix el creixent protagonisme de les entitats espanyoles, que coordinen un 16% dels projectes finançats i participen en una de cada tres propostes exitoses.

Per la seva banda, Catalunya s'ha consolidat com un referent estatal en captació de fons, atraient 1.076,4 milions d'euros, que representen el 31% del total estatal. En l'àmbit de la salut, Catalunya concentra el 52% d’aquests fons, a més del 50,4% dels fons del Consell Europeu de Recerca (ERC) i el 46,7% dels del Consell Europeu d'Innovació (EIC).

Els assoliments d'ISGlobal no només enforteixen la posició d'Espanya en l'àmbit de la recerca i innovació, sinó que també destaquen la capacitat de l'institut per liderar projectes d'impacte internacional en salut global.

Data

25/09/2024

Hora

9.30 - 16.40 h

Lloc

PRBB
(Dr. Aiguader, 88) Barcelona

For the first time, institutions across the Barcelona area gathered for the Barcelona Exposome Symposium, an event designed to promote collaboration within the growing exposome research community. The exposome is the integrated compilation of all the physical, chemical, biological and psychosocial factors, and their interactions, which have an impact on biology and health.

The program featured 3 invited talks, 18 abstract-selected presentations, and 15 posters that provided a panoramic view of local exposome research. Key topics included technological advances in measuring environmental exposures in biological samples, novel biomarkers for pollutants and dietary intake, and the role of environmental exposures in chronic diseases and early-life development. They were also discussions on how to integrate the exposome in clinical studies with deep phenotyping such as the Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) - A Cohort Study to Define and Promote Determinants of Brain Health, led by the Institut Guttmann. 

This event, which brought together around 90 participants, was made possible through the joint efforts of ISGlobal’s Exposome Hub, CSIC, the University of Barcelona, and EMBL - Human Ecosystems Transversal Theme, reflecting the forefront of exposome research in Barcelona. Through the open abstract call, further institutions were represented such as the Universitat Rovira i Virgili and Eurocat. It also highlighted key community needs such as increased networking opportunities, knowledge exchange, interdisciplinary collaboration, and additional funding. 

The symposium marks a step forward in the larger initiative to build an International Human Exposome Network and advance the integration of exposome research into public health and policy. There will be further editions.

This event aimed to facilitate the sharing of knowledge, ideas, and resources within the exposome research community in the Barcelona area. With a series of invited presentations, abstract-selected presentations and posters, it provided a panorama of exposome research across different institutions in the Barcelona area.

The exposome represents the comprehensive set of environmental exposures that an individual encounters throughout their life. The exposomics field aims to evaluate how the exposome impacts on biology and health through discovery-based analytical approaches. This local-level symposium was part of a larger initiative to build an International Human Exposome Network.

The symposium covered the following topics:

1. Technological Innovations and Methodologies in Exposomics

• Advanced Analytical Techniques: Innovations in non-targeted chemical exposome characterization, including anthropogenic pollutants and diet related compounds.
• Computational Methods and Data Science: Application of big data, artificial intelligence, and machine learning in exposome studies
• Novel Biomarkers and Detection Methods: Development of new biomarkers and tools for measuring environmental exposures, e.g. microplastics, accurately and comprehensively
• Sensors and Geospatial Modeling Applications: to collect and analyze spatial data on environmental exposures. This includes wearable sensors, remote sensing, and GIS for mapping and analyzing the spatial distribution of exposures and their health impacts.

2. Exposome and Human Health

• Social and physical environment in Low and Middle Income Countries' contexts.
• Early-life Exposures and Child Health: Research on multiple early-life exposures and their effects on child health and development.
• Chronic Diseases and Aging: The role of cumulative environmental exposures in the development of chronic diseases such as cancer, respiratory diseases, and neurodegenerative disorders.
• Precision Medicine: Utilising exposome data to advance precision medicine and improve health outcomes in clinical settings.

3. Biological Impacts and Experimental Modeling in Exposomics

• Molecular and Cellular Responses: Investigating how environmental exposures influence molecular and cellular processes, including gene expression, epigenetic modifications, and metabolic pathways.
• Animal and In Vitro Models: Use of animal models and in vitro systems to study the biological effects of environmental exposures and to identify potential mechanisms of toxicity.
• Integrative Omics Approaches: Combining genomics, proteomics, metabolomics, and other omics data to understand the comprehensive biological impact of the exposome.

4. Translational Research: Bridging experimental findings with clinical and epidemiological studies to better understand the health implications of exposome-related findings​.

Scientific Core Committee

• ISGlobal - Exposome Hub (Léa Maitre, Martine Vrijheid, Mariona Bustamente)
• CSIC - Institute of Environmental Assessment and Water Research (Pablo Gago-Ferrero)
• University of Barcelona - Biomarkers & Nutritional and Food Metabolomics Group (Cristina Andres-Lacueva)
• University of Barcelona - Artificial Intelligence in Medicine Lab (Karim Lekadir)
• EMBL, Barcelona - Organoid models of neuroendocrine development and cancer (Talya L. Dayton)

Agenda Outline

• 09.30 - 10.00 h — Welcome Coffee - Networking
• 10.00 - 10.30 h — Introduction local and global exposome research landscape (ISGlobal)
• 10.30 - 11.30 h — Part 1: Invited scientific presentations
• 11.30 - 12.30 h — Coffee Break - Poster session for early career researchers (selected based on abstract selection before the event)
• 12.30 - 13.30 h — Part 2: Invited and abstract-selected scientific presentations

Find here the detailed programme of the symposium. 

DETAILED AGENDA

ABSTRACT BOOK

Abstract Submission and Review Process

Abstracts submitted to the Barcelona Exposome Symposium underwent a streamlined review process, starting with an initial screening and coordination by the core team, followed by a detailed evaluation by committee members. The scientific committee then selected the final abstracts. Authors of accepted abstracts were notified by July 27th. The selection criteria focused on relevance to the symposium's topics, scientific rigour, clarity of presentation, interdisciplinary merit, and potential public health impact. This thorough and fair evaluation ensured that the symposium featured high-quality discussions that were both impactful and informative.

Oral presentations (12 min) and Posters were invited for broadly defined exposomics and environmental health related topics. Posters covered a wide range of subjects within these fields.

Coordinated by:

Support provided by:

La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha reconegut amb la prestigiosa plaça de professor de recerca a Mònica Guxens i Davide Rasella, personal investigador d'ISGlobal, i a Anna Roca, que s'incorporarà a l'equip el febrer del 2025. D’aquesta manera, es sumen als quatre investigadors d'ISGlobal que ja tenen plaça: Quique Bassat, Hernando del Portillo, Alfred Cortés i Xavier Rodó.

Atracció de talent investigador d'excel·lència
Aquesta institució, impulsada pel Govern de Catalunya, té com a objectiu atraure i retenir talent investigador d'excel·lència en diverses àrees de coneixement. Les places ICREA són un dels reconeixements més prestigiosos en l'àmbit acadèmic internacional, ja que ofereixen estabilitat i recursos als líders de recerques d'alt impacte. En aquesta convocatòria s’oferien 20 senior research positions dirigides a investigadors i investigadores d’arreu del món. Aquests havien de comptar amb experiència internacional, un historial de recerca d’excel·lència i capacitat de lideratge per impulsar projectes innovadors.

Mònica Guxens, Research Professor a ISGlobal, és metgessa especialitzada en Medicina Preventiva i Salut Pública. El seu treball es centra en analitzar com diversos factors ambientals, com ara la contaminació atmosfèrica, afecten el creixement i desenvolupament infantil, amb especial atenció al desenvolupament cerebral i a la son. A més, compta amb una àmplia experiència en estudis de cohorts de naixement. L’any 2016 va guanyar el prestigiós premi Walter A. Rosenblith New Investigator Award del Health Effects Institute dels Estats Units, en reconeixement a la seva excepcional trajectòria i a la seva prometedora carrera professional.

Davide Rasella, Associate Research Professor i cap del Grup d'Avaluació de l'Impacte en Salut (HIAE, per les seves sigles en anglès) a ISGlobal, és epidemiòleg social. Amb més de dues dècades dedicades a la salut pública, el seu treball es centra en l'avaluació d'intervencions per mitigar malalties relacionades amb la pobresa i reduir les desigualtats en països d’ingressos baixos i mitjans. La seva experiència abasta tant avaluacions d'impacte sanitari com estudis sobre malalties prevalents en contextos desfavorits, com el VIH/sida o la tuberculosi.

Finalment, Anna Roca és Professor en Epidemiologia de Malalties Infeccioses a la MRC Unit The Gambia a la London School of Hygiene & Tropical Medicine, amb més de 15 anys d’experiència a l’Àfrica. La seva tasca combina vigilància, diagnòstic, assaigs clínics i avaluació d’intervencions de salut pública, amb un èmfasi especial en patògens bacterians i virals. Ha liderat estudis sobre els determinants de la infecció i les vies de transmissió, utilitzant diverses metodologies epidemiològiques.

Aquest reconeixement per part d’ICREA subratlla l’impacte de les seves contribucions científiques a nivell internacional, ja que els senyals distintius de la institució són la col·laboració, l’obertura internacional i l’excel·lència. A més, posa en valor el compromís dels i les professionals d’ISGlobal per abordar desafiaments crucials per a la salut pública i enforteix la missió de l’institut com a centre de referència en recerca i salut global.

La mortalitat perinatal, és a dir, les morts que es produeixen algunes setmanes abans o després del naixement, continua sent inacceptablement alta als països d’ingressos baixos i mitjans (PIBM). Comprendre les causes d’aquestes morts és fonamental per dissenyar estratègies eficaces de prevenció i atenció. Un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la fundació “la Caixa”, demostra que un senzill mètode d’ultrasò permet estimar l’edat gestacional amb més precisió, millorant així el diagnòstic de les morts fetals i perinatals.

El repte: manca de dades sobre l’edat gestacional

Determinar l’edat gestacional és fonamental per distingir entre dues de les principals causes de mort perinatal: la prematuritat i el retard del creixement intrauterí. Tot i que ambdues afeccions són freqüents, requereixen enfocaments molt diferents per a la seva prevenció i tractament. No obstant això, en molts entorns amb recursos limitats, les dades sobre l’edat gestacional solen ser incompletes.
“Això es deu al fet que el record de la darrera menstruació sovint és imprecís i que rarament es realitzen ecografies durant el primer trimestre”, explica Natalia Rakislova, coautora principal de l’estudi juntament amb Jaume Ordi, tots dos investigadors de l’ISGlobal. Per fer front a aquest repte, van investigar si les mesures post-mortem del cerebel -una part del cervell- per ultrasò podrien proporcionar una estimació precisa de l’edat gestacional en morts fetals i perinatals.

L’ultrasò: un mètode vàlid

Entre l’agost de 2020 i el novembre de 2022, Rakislova i els seus col·legues van dur a terme un estudi a l’Hospital Clínic de Barcelona, en el qual van realitzar proves d’ultrasò post-mortem als cerebels de 137 morts fetals i perinatals. Aquestes avaluacions van incloure mesures preses tant dins l’úter com fora d’aquest.

Els resultats van ser prometedors. Entre els diferents tipus de mesures del cerebel analitzades, el diàmetre transcerebel·lós extrauterí va resultar ser l’indicador més fiable de l’edat gestacional. A més, la seva precisió no es va veure afectada per factors com ara el trimestre de gestació, la restricció del creixement o les anomalies del sistema nerviós central.

“Els nostres resultats demostren que aquest mètode és vàlid per estimar l’edat gestacional”, afirma Núria Peñuelas, primera autora de l’estudi.

Què significa per als països amb recursos limitats

Aquest mètode relativament senzill i no invasiu és especialment prometedor per als països de renda baixa i mitjana (PRBM), on la MITS –una tècnica en la qual ISGlobal és pioner– s’està utilitzant per determinar les causes de mort amb gairebé la mateixa precisió que les autòpsies completes. Integrar en la MITS estimacions de l’edat gestacional basades en ultrasons podria permetre al personal investigador i sanitari millorar significativament la precisió del diagnòstic.

Certament, l’accés a equips d’ultrasons pot plantejar dificultats en llocs amb recursos limitats. Però els ecògrafs portàtils de baix cost s’han utilitzat amb èxit en aquests entorns, fins i tot quan els operen persones sense una formació molt especialitzada.

“Els nostres resultats ara s’han de validar amb estudis en poblacions més àmplies i diverses, especialment en entorns amb pocs recursos”, subratlla Rakislova. “És important destacar que la tècnica pot ser realitzada per tècnics de laboratori capacitats, sense necessitat d’un metge”, afegeix. En última instància, aquest mètode per ultrasons podria millorar la comprensió de les causes de mort perinatals i ajudar a dissenyar intervencions específiques per prevenir-les.

Referència

Peñuelas N, Saco A, Marimón L et al. Gestational age assessment by ultrasound cerebellar measurements in fetal and perinatal deaths. AJOG. 2024. https://doi.org/10.1016/j.ajog.2024.11.016

A jutjar pels comentaris dels més de 250 assistents, la reunió científica anual d’ISGlobal, que va tenir lloc el dimarts 3 de desembre al CosmoCaixa, va ser un clar èxit. La clau d’aquest èxit va ser l’«agenda plena d’acció» preparada pels organitzadors  Carmen Fernández i Payam Dadvandincloent-hi la conferència magistral sobre ciència frugal pronunciada per Manu Prakash, de la Universitat de Stanford. En les seves paraules de benvinguda, Denise Naniche, directora científica d’ISGlobal, ja va marcar la pauta: «hem d’assegurar-nos que la nostra recerca vagi més enllà de les publicacions i arribi a la societat».

Ciència frugal: ampliar l’impacte amb solucions de baix cost

“No creeu una ploma estilogràfica que no erradiqui la ignorància i la vergonya”. Amb aquesta dita àrab, Manu Prakash va introduir la seva motivadora xerrada sobre ciència frugal, o com inventar solucions assequibles que poden fer-se a gran escala. Va presentar exemples de com ell i el seu equip han dissenyat eines barates que poden arribar a tothom, a tot arreu, i ajudar a abordar alguns dels reptes a escala planetària als quals ens enfrontem. Per esmentar-ne alguns: el foldscope -un microscopi de paper plegable que costa només un dòlar -1000 vegades menys que un microscopi òptic- que ha arribat a més de 2 milions de persones a tot el món, formant la comunitat de microscòpia en línia més gran. O el paperfuge de 20 centaus, inspirat en una joguina antiga, capaç de fer girar mostres biològiques a velocitats increïblement altes en llocs on no hi ha electricitat. O Abuzz, una aplicació basada en intel·ligència artificial que identifica les espècies de mosquits pel seu brunzit, permetent que els ciutadans ajudin a rastrejar mosquits transmissors de malalties. O Octopi, un microscopi modular de baix cost impulsat per IA que permet detectar paràsits de la malària, així com bacteris en fluids corporals.

Més enllà de produir aquestes eines, Prakash va destacar la importància de fer que els seus dissenys siguin d’accés lliure i de compartir-los des del principi amb les persones que les utilitzaran. «Mai oblideu preguntar-vos per a qui és aquesta ciència», va instar. Moltes de les seves idees han sorgit després de parlar amb treballadors de salut comunitària, que sovint han de fer diagnòstics “sota un arbre” i als quals va descriure com “el programa de ciència ciutadana més gran del món”.

El dia anterior, Prakash es va reunir amb estudiants del Màster de Salut Mundial per compartir les seves idees i demostrar algunes de les eines desenvolupades pel seu laboratori.

Sinergies entre programes de recerca

Els cinc programes recentment reestructurats d’ISGlobal van presentar projectes destacats, amb exemples clars de sinergies entre programes i potencial d’impacte social. Alguns exemples incloïen: DENMAL, una senzilla prova diagnòstica per detectar simultàniament infeccions de dengue i malària en viatgers; un nou compost antimalàric que sembla ser també eficaç, in vitro, contra Leishmania i T. cruzi; un projecte en curs a Sierra Leone per avaluar si afegir azitromicina a la quimioteràpia preventiva contra la malària redueix la mortalitat infantil; i sistemes d’alerta primerenca que poden preveure, i reduir, els impactes en la salut del calor i el fred extrems (Forecaster.health) o la contaminació de l’aire (Forecast-AIR).

La sessió també va celebrar la recent renovació del programa Severo Ochoa, seguida d’una taula rodona sobre com fomentar les sinergies entre programes.

Equitat, innovació i desenvolupament professional  

Les sessions de la tarda van profunditzar en l’equitat de gènere a ISGlobal i en les reflexions sobre la descolonització. L’equip d’innovació va presentar exemples concrets de com està ajudant a projectes de recerca en etapes inicials o avançades a protegir la propietat intel·lectual i a trobar fons i aliances per desenvolupar i transferir els seus resultats com a part del seu camí cap a l’impacte.

A més, els investigadors predoctorals i postdoctorals van tenir l’oportunitat de presentar alguns dels seus treballs i animar una discussió oberta sobre els reptes i oportunitats de ser un jove investigador a ISGlobal.

Mirant al futur

En les seves paraules de cloenda, el director general d’ISGlobal, Quique Bassat, amb un toc d’humor, va elogiar la qualitat de les presentacions i va expressar el seu convenciment que ISGlobal està operant ara com “una sola institució unida”. Va destacar la importància de “centrar-nos en la nostra feina” donat l’actual panorama polític mundial, subratllant la necessitat de reforçar les aliances, especialment en els països d’ingressos baixos i mitjans. «Hem de creure fermament en l’impacte que podem generar», va concloure.

Carmen i Payam desitgen expressar el seu més sincer agraïment als qui van col·laborar en l'organització de l'acte, especialment a Yolanda Salleras i Gemma Punyet.

L'exposició a contaminants atmosfèrics (PM_2,5 i PM₁₀) s'associa amb una major durada de símptomes de la COVID persistent, en part a causa del seu impacte en la gravetat de la infecció aguda. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i publicat en Environmental Health Perspectives.

La COVID persistent és una malaltia heterogènia en la qual símptomes com la fatiga, la dificultat per a respirar i els problemes cognitius persisteixen durant mesos després d'una infecció per COVID-19 i no poden explicar-se per altres diagnòstics. La càrrega real de la COVID persistent és encara incerta, però es calcula que afecta milions de persones a tot el món. Tampoc es coneixen bé els seus factors de risc, ja que fins i tot les persones amb símptomes lleus o asimptomàtics durant la infecció aguda poden desenvolupar una COVID persistent.

“Anteriorment vam mostrar que l'exposició a la contaminació atmosfèrica està relacionada amb un major risc d'emmalaltir greument per COVID-19 i amb una menor resposta a la vacuna, però hi ha molt pocs estudis sobre l'efecte del medi ambient en la COVID persistent”, explica Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal. En aquest estudi, ell i els seus col·legues van investigar si la contaminació atmosfèrica i altres exposicions ambientals, com el soroll, la llum artificial nocturna i els espais verds, estaven associades amb el risc -o la durada- de la COVID persistent.

L'estudi va seguir a més de 2.800 adults de la cohort COVICAT, d'entre 40 i 65 anys que vivien a Catalunya i que van completar tres qüestionaris en línia (2020, 2021 i 2023) durant la pandèmia. Aquestes enquestes van recollir informació sobre infeccions per COVID-19, estat de vacunació, estat de salut i dades sociodemogràfiques. A més, l'equip investigador va calcular l'exposició residencial al soroll, les partícules, l'ozó, el diòxid de nitrogen, els espais verds i la llum artificial nocturna per a cada participant.

Factors de risc de la COVID persistent

L'anàlisi va mostrar que una de cada quatre persones que van contreure COVID-19 van experimentar símptomes persistents durant tres mesos o més, i un 5% va experimentar símptomes que van durar durant dos anys o més. Les dones, les persones amb nivells educatius més baixos, aquelles amb condicions cròniques prèvies i els qui van tenir una COVID-19 greu van presentar major risc de desenvolupar COVID persistent. La vacunació, d'altra banda, va tenir un impacte positiu: només el 15% dels participants vacunats van desenvolupar COVID persistent, en comparació amb el 46% dels no vacunats.

Contaminació atmosfèrica i persistència de símptomes

L'exposició a partícules en l'aire (PM_2,5 i PM₁₀) es va associar amb un lleuger augment del risc de COVID persistent de llarga durada (és a dir, persones que van informar tenir COVID persistent en 2021 i els símptomes de la qual seguien presents l'última setmana abans de l'entrevista de 2023). El risc de COVID persistent de llarga durada va augmentar de manera lineal amb majors nivells d'exposició a les partícules en suspensió. En contrast, factors com la proximitat a espais verds o el soroll del trànsit a penes van influir en la durada de la COVID persistent.

L'equip investigador assenyala que, si bé és possible que la contaminació atmosfèrica no sigui una causa directa de la COVID persistent, sí que podria augmentar la gravetat de la infecció inicial, la qual cosa, al seu torn, eleva el risc de COVID prolongada. “Aquesta hipòtesi es veu recolzada per l'associació entre les partícules en suspensió i els casos més greus i duradors de COVID persistent, però no amb tots els casos”, afirma Apolline Saucy, primera autora de l'estudi.

Cal més recerca per a desglossar els diferents tipus de símptomes persistents i obtenir una imatge més detallada de com poden influir els factors ambientals. “Aquest tipus d'estudis és especialment rellevant a mesura que més persones continuen recuperant-se de la COVID-19 i bregant amb els seus possibles efectes a llarg termini”, afirma Kogevinas.

Sobre COVICAT

La cohort COVICAT és una cohort basada en la població de COVID-19 dissenyada per a caracteritzar l'impacte sanitari de la pandèmia de COVID-19 en la població de Catalunya. Les dades de referència procedeixen del projecte GCAT (Genomes per a la Vida) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).

Referència

Saucy A, Espinosa A, Iraola-Guzman S, Castaño-Vinyals G, Harding BN, Karachaliou M, Ranzani I, De Cid R, Garcia-Aymerich J, Kogevinas M. Environmental exposures and Long-COVID in a Prospective Population-Based Study in Catalonia (COVICAT study). Environmental Health Perspectives. 2024. https://doi.org/10.1289/EHP15377

“Segons la informació sobre la pròxima convocatòria de propostes Horitzó Europa 2025, la Comissió Europea ha proposat un pressupost d'uns 970 milions d'euros per a recerca en salut, però resulta alarmant que no s'assignin fons a la recerca sobre els efectes del canvi climàtic en la salut. Això ha de canviar”.

D'aquesta manera, amb el paràgraf anterior, s'inicia un comunicat amb el qual el consorci SPHERA denuncia el que entén com una “decebedora omissió” en l'esborrany del programa d'ajudes a la recerca de la Comissió Europea Horitzó 2025. SPHERA reuneix les principals institucions europees de recerca sobre medi ambient, clima i salut, entre les quals figura ISGlobal.

“No esperem a la pròxima crisi per a actuar”, reclamen des de SPHERA, alhora que recorden que les dades apunten que la regió mediterrània sofreix un escalfament més accelerat que la mitjana mundial. “La Unió Europea, juntament amb l'Assemblea Mundial de la Salut i les autoritats mundials, ha reconegut els greus riscos que el canvi climàtic planteja per a la salut humana”, argumenten. Per aquest motiu, consideren que en obviar enfocaments específics de canvi climàtic i salut en els programes de recerca s'està incorrent en una contradicció.

Esdeveniments climàtics extrems, escalfament i altres amenaces per a la salut

El personal científic que signa el document recorda que el canvi climàtic ja suposa una greu amenaça per a la salut a Europa, posant com a exemple els esdeveniments climàtics extrems, com les recents inundacions a València o les succeïdes a Itàlia, Alemanya, Polònia o Europa Central.

Un altre dels assumptes claus a tractar és el risc que suposa l'increment de les temperatures, després d'un any, 2024, que batrà novament els registres de calor i quan es disposa d'estudis que quantifiquen en unes 70.000 i 47.000, respectivament, les morts atribuïbles a la calor en els estius de 2022 i 2023.

“A més, els resultats recents del gran projecte EXHAUSTION assenyalen els efectes sinèrgics de la contaminació atmosfèrica i la calor sobre la salut cardiorespiratòria en tota Europa, amb un major risc de mort per aquestes malalties en els dies amb una mescla d'altes temperatures i elevada contaminació atmosfèrica”, assenyalen.

Altres qüestions de salut relacionades amb el clima que preocupen el col·lectiu científic són “la prolongació de l'estació pol·línica i la introducció de noves espècies de pol·len” o “el fort augment dels incendis forestals i els episodis de contaminació atmosfèrica relacionats”.

Front comú

El comunicat de SPHERA es tanca amb un oferiment per a treballar de manera conjunta en la cerca de solucions: “Les nostres institucions estan disposades a fer costat a la UE en el desenvolupament i aplicació de les solucions basades en evidències que siguin necessàries per a protegir la salut pública i construir una Europa resistent enfront del canvi climàtic.”

Comunicat de SPHERA

Llegeix el comunicat íntegre aquí. 

Quique Bassat, epidemiòleg i director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha estat designat membre de la Junta Directiva del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) com a representant del Parlament Europeu. Aquest nomenament subratlla la seva trajectòria en l'àmbit de l'epidemiologia de malalties infeccioses i salut pública, i reforça la representació d'experts espanyols en organismes de màxim nivell europeu.

Lideratge científic per enfortir la resposta europea

L'ECDC, amb seu a Estocolm (Suècia), és una agència de la Unió Europea que coordina i reforça la resposta sanitarària davant les amenaces de malalties transmissibles a la regió. La seva missió inclou la recopilació i anàlisi de dades de salut pública, el suport als sistemes de vigilància i l'emissió de recomanacions per a la preparació i resposta davant emergències sanitaries. Treballa estretament amb altres organismes de la UE i agències internacionals per garantir una resposta cohesionada i eficaç en matèria de salut. La seva tasca ha estat especialment rellevant durant crisis recents, com la pandèmia de la COVID-19 i els brots d'altres malalties infeccioses, inclòs el Mpox.

Lideratge científic per enfortir la resposta europea

Quique Bassat, pediatre i professor d'investigació d'ICREA, ha combinat el treball clínic amb la recerca biomèdica en malalties infeccioses que afecten les poblacions més pobres i vulnerables, sent els seus dos grans camps d'interès la malària infantil i les infeccions respiratòries (bacterianes o virals). Amb el seu nomenament, el director general d'ISGlobal s'unirà a un grup selecte d'experts encarregats d'assessorar sobre les estratègies i polítiques de l'agència, assegurant que les seves activitats siguin rellevants i estiguin alineades amb les necessitats dels estats membres.

“És un privilegi formar part d'una institució tan crucial per a la salut dels ciutadans europeus. En un món cada cop més interconnectat, la capacitat de respondre de manera coordinada i eficaç a les amenaces de salut és fonamental. Espero aportar la meva experiència en recerca i gestió de malalties infeccioses per contribuir a la missió de l'ECDC i enfortir les capacitats de prevenció i control arreu d'Europa”, ha declarat després de confirmar-se el seu nomenament.

ISGlobal ja disposa d'un compte actiu en la xarxa social Bluesky: @isglobal.org Aquest perfil es destinarà a informar sobre l'activitat i resultats de la recerca de la institució, així com per a donar a conèixer assumptes relacionats amb l'agenda científica d’ISGlobal. El compte combinarà publicacions en anglès, espanyol i català.

👋🏼Hello Bluesky, here we come! 👋🏿Hola, Bluesky, ¡allá vamos! 👋Hola, Bluesky, ¡som-hi!

[image or embed]

— ISGlobal (@isglobalorg.bsky.social) 19 de noviembre de 2024, 15:13

Bluesky és una xarxa social de microblogging que recorda als inicis de Twitter i que, de fet, va sorgir de l'equip d'aquesta mateixa xarxa abans que passés a denominar-se X. Malgrat el seu aspecte semblant, existeixen diferències substancials entre aquestes dues plataformes: Bluesky aspira a ser una xarxa descentralitzada i, almenys ara com ara, no té publicitat i el contingut que es mostra no està determinat per algorismes, per la qual cosa cada usuari veu per defecte els missatges dels comptes a les quals segueix en ordre cronològic.

El salt d’ISGlobal a Bluesky es produeix en un moment en què nombroses persones i institucions de la comunitat científica estan apostant per aquest nou canal en el qual, almenys d'entrada, els propis usuaris són els qui decideixen què volen veure i, en conseqüència, tots els perfils estan en igualtat de condicions.

El nou compte de Bluesky conviurà amb les que ISGlobal manté en altres xarxes socials, com Linkedin, Instagram, Facebook, X o Tiktok.

Perfil d’ISGlobal en Bluesky

https://bsky.app/profile/isglobal.org

Centres d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu en Bluesky

https://bsky.app/starter-pack-short/Qp5DLAh

https://bsky.app/profile/isglobalorg.bsky.social/lists/3lbh2liwrhi2f

La meningitis contribueix a taxes de mortalitat infantil superiors a les estimades per l'OMS segons un nou estudi de la xarxa CHAMPS i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), institució que compta amb el suport de la Fundació ”la Caixa”. L'estudi, publicat a Journal of Infection, revela una alta prevalença de bacteris farmacoresistents en els casos hospitalaris, cosa que posa en relleu la necessitat de sospitar-la més precoçment i fer un diagnòstic i tractament més ràpids i adequats per reduir la mortalitat.

La meningitis continua sent una malaltia greu, especialment per als nens petits, amb altes taxes de mortalitat i efectes neurològics duradors als supervivents. Les vacunes poden protegir contra els tipus més comuns de bacteris causants de meningitis, com ara Haemophilus influenzae tipus B (Hib), Streptococcus pneumoniae i Neisseria meningitidis. Tot i això, per assolir l'objectiu de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'eliminar la meningitis per al 2030 cal comprendre millor l'impacte mundial d'aquesta malaltia i els patògens específics implicats.

"La meningitis planteja un repte diagnòstic a causa dels seus símptomes inespecífics, que sovint s'assemblen a altres malalties greus", explica Quique Bassat, coordinador de l'estudi, investigador ICREA i director general d'ISGlobal. “Identificar els patògens específics que hi ha darrere dels casos de meningitis ens permetria fer un millor ús dels recursos i orientar el desenvolupament de noves vacunes molt esperades”, afegeix.

L'estudi es basa en dades de la xarxa CHAMPS, que investiga en profunditat les causes de les morts infantils a set països: Bangladesh, Etiòpia, Kenya, Mali, Moçambic, Sierra Leone i Sud-àfrica. Mitjançant una tècnica anomenada MITS (mostreig de teixits mínimament invasiu), l'equip investigador realitza biòpsies per obtenir mostres dels principals òrgans o fluids, inclòs el líquid cefalorraquidi, i analitzar-les mitjançant examen histopatològic, proves moleculars per a 126 patògens i cultius microbiològics.

Un important factor de mortalitat

L'estudi va revelar que la meningitis va ser un factor contribuent al 7% de les 3.857 morts analitzades. Les proporcions més grans de morts infantils per meningitis es van observar a Sud-àfrica (16,6%) i Etiòpia (15,6%), seguides de Mali i Sierra Leone. La majoria d'aquestes morts (66%) es van produir en nadons, i la resta de casos es van diagnosticar en lactants de més edat i nens petits. “La incidència més gran entre els nadons pot ser deguda a la transmissió vertical de patògens que infecten les seves mares i la manca d'estratègies específiques per protegir-los durant el part. A més, el sistema immunitari poc desenvolupat també els fa més vulnerables", assenyala Sara Ajanovic, investigadora d'ISGlobal i coautora de l'estudi.

Un canvi cap a bacteris resistents als antibiòtics

La prevalença dels patògens associats a les morts per meningitis a l'hospital i a la comunitat va variar segons les regions. Tot i això, els patògens més freqüents van ser Acinetobacter baumannii i Klebsiella pneumoniae, sobretot en les morts ocorregudes en entorns sanitaris. Aquests bacteris multiresistents solen adquirir-se a l'hospital, per la qual cosa és fonamental millorar les pràctiques de prevenció d'infeccions als hospitals és essencial per reduir els casos de meningitis. Preocupantment, això també vol dir que sense els antibiòtics adequats, el risc de morir de meningitis segueix sent alt.

Gairebé la meitat de les morts per meningitis es van produir a la comunitat, probablement a causa de l'accés limitat a l'assistència sanitària. Tot i que les vacunes han reduït significativament els casos de Streptococcus pneumoniae, aquest bacteri segueix causant molts dels casos de meningitis adquirits a la comunitat.

Aquests resultats indiquen un canvi en el perfil de patògens associats a la meningitis, amb un augment de bacteris com K. pneumoniae i A. baumannii, juntament amb un descens de S. pneumoniae i Hib gràcies als esforços de vacunació. Aquest canvi, assenyalen els autors, “desafia els fonaments de les actuals directrius antibiòtiques empíriques”.

Implicacions per a la salut pública

Les troballes de CHAMPS suggereixen que la meningitis té una taxa de mortalitat infantil més elevada (7%) que no pas l'estimació de l'OMS (5,1%). Un aspecte crític és que molts d'aquests casos no s'havien reconegut com a meningitis abans de la mort, cosa que subratlla la necessitat d'un diagnòstic i tractament més ràpids per evitar morts. “Menys d'una quarta part de tots els casos confirmats de meningitis s'havien sotmès a una punció lumbar -la tècnica de referència per diagnosticar la meningitis- abans de morir, cosa que posa en relleu la necessitat urgent de desplegar més activament aquest mètode diagnòstic per evitar que es passin per alt casos d'aquesta infecció potencialment mortal”, afirma Bassat.

"El panorama canviant dels patògens causants de meningitis letal en nens en aquests entorns subratlla l'efecte positiu de les campanyes de vacunació dutes a terme les últimes dècades, que han de continuar", afegeix Ajanovic. Tot i això, els resultats posen de manifest la necessitat de desenvolupar noves vacunes contra patògens emergents com K. pneumoniae, i d'actualitzar les directrius clíniques. Això inclou fer proves per detectar aquests patògens i els seus patrons de resistència, així com adaptar els antibiòtics per garantir un tractament eficaç.

Reconeixement de la tasca de CHAMPS a Catalunya

El 26 d'octubre, la Societat Catalana de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses va atorgar el Premi Josep Barri de Malalties Infeccioses a Quique Bassat pel millor treball científic publicat el 2023 per un membre de la societat. El treball era un estudi de la xarxa CHAMPS que demostrava que les malalties infeccioses segueixen sent la causa principal de mort a lactants i nens, sovint en combinació amb la malnutrició.

Referencia

Mahtab S, Madewell ZJ, Baillie V et al. Etiologies and Comorbidities of Meningitis Deaths in Chilren Under 5 Years in High-Mortality Settings: Insights from the CHAMPS Network in the Post-Pneumococcal Vaccine Era. J Infection. 10.1016/j.jinf.2024.106341

La investigadora d’ISGlobal Elisabet Tintó-Font ha rebut el Premi Ramon Margalef en la XX edició dels Premis del Consell Social de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest guardó reconeix la millor investigació publicada en una revista en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut derivada d’una tesi doctoral.

El treball de Tintó-Font, publicat a la revista Nature Microbiology, descriu com el paràsit Plasmodium falciparum s’adapta a condicions adverses en l’hoste, com les temperatures elevades durant la febre, resolent una qüestió clau en la biologia d’aquest microorganisme.

Una investigació que resol preguntes fonamentals

L’estudi premiat aborda com els paràsits de la malària, que no disposen del factor de transcripció HSF1 present en altres organismes eucariotes, aconsegueixen sobreviure a les altes temperatures associades a la febre. Tintó-Font i el seu director de tesi, Alfred Cortés, van identificar que el gen PfAP2-HS és el responsable de regular aquesta resposta al "xoc tèrmic". Els resultats tenen importants implicacions: els paràsits sense PfAP2-HS no només són més vulnerables a les temperatures febrils, sinó que també presenten una major sensibilitat a l’antimalàric artemisinina, fet que obre noves possibilitats per al desenvolupament de tractaments més efectius.

Elisabet Tintó-Font és graduada en Biomedicina i té un màster en Microbiologia Avançada. L’any 2019 va obtenir el seu doctorat en Biomedicina al laboratori d’Alfred Cortés a ISGlobal, on actualment treballa com a Research Assistant. Les seves principals línies de recerca inclouen la regulació epigenètica de la conversió sexual del paràsit i els mecanismes de resposta al xoc tèrmic.

La cerimònia de lliurament es va celebrar el passat 3 de desembre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB. En aquest acte també es van lliurar altres guardons, com el Premi José Manuel Blecua, per una recerca sobre la percepció de seguretat als parcs urbans, i el Premi Antoni Caparrós, que va reconèixer avenços en l’ensenyament de la història i en el tractament de la intolerància a la histamina.

Darrers números del Butlletí ISGlobal

• Desembre 2024
• Novembre 2024
• Octubre 2024
• Setembre 2024
• Juliol-Agost 2024
• Juny 2024
• Maig 2024
• Abril 2024
• Març 2024
• Febrer 2024
• Gener 2024
• Desembre 2023
• Novembre 2023
• Octubre 2023
• Setembre 2023
• Juliol-Agost 2023
• Juny 2023
• Maig 2023
• Abril 2023
• Marzo 2023
• Febrer 2023
• Gener 2023
• Desembre 2022
• Novembre 2022
• Octubre 2022
• Setembre 2022
• Juliol-Agost 2022
• Juny 2022
• Maig 2022
• Abril 2022
• Març 2022
• Febrer 2022
• Gener 2022
• Desembre 2021
• Novembre 2021
• Octubre 2021
• Setembre 2021
• Juliol 2021
• Juny 2021
• Maig 2021
• Abril 2021
• Març 2021
• Febrer 2021

Vols rebre la nostra newsletter?

Els efectes de la contaminació de l'aire sobre la salut humana generen preocupació entre els professionals de la salut. Per aquest motiu, diverses institucions han obert una campanya de recollida d'adhesions a un document en el qual s'alerta d'aquests efectes i es reclamen mesures polítiques per a millorar la qualitat de l'aire. La iniciativa està impulsada pel Col·legi de Metges de Barcelona, la Societat Catalana de Pediatria, el programa de Clima, contaminació atmosfèrica, naturalesa i salut urbana d’ISGlobal i els col·lectius Revolta Escolar i Eixample Respira.

El document es va donar a conèixer en una roda de premsa que va tenir lloc a Barcelona el 28 de novembre de 2024 i va comptar amb la participació de la investigadora de ISGlobal Mònica Ubalde. Les institucions i persones que vulguin adherir-se a aquest manifest poden fer-lo a través del següent formulari.

El manifest elaborat recorda que les morts prematures estimades en relació amb la contaminació atmosfèrica superen els 8 milions a tot el món, sent la segona causa de mort per darrere de la hipertensió. Més de 700.000 d'aquestes morts es produirien en nens menors de 5 anys.

“De la mateixa forma que fa uns anys, a la vista de l'evidència científica, es va actuar decididament contra el consum de tabac, restringint els llocs on es podia fumar i promovent estils de vida saludables, ara és crucial implementar polítiques estrictes i ambicioses, amb visió de salut pública, per a reduir els nivells de contaminants atmosfèrics produïts principalment per l'ús de combustibles fòssils”, afirma el document.

De manera succinta, el document refereix les principals conseqüències per a la salut de l'exposició a la contaminació atmosfèrica, entre les quals figuren malalties cardiovasculars, malalties respiratòries, diversos tipus de càncer, problemes en el desenvolupament infantil i en la salut mental, així com demència.

“La contaminació atmosfèrica no sols és un problema de salut pública, sinó també una qüestió de justícia social”, apunten, recordant que són “les comunitats més vulnerables i amb menys recursos són les que solen sofrir més els impactes negatius de la contaminació”.

Beneficis col·laterals

“Una millora en la qualitat de l'aire lligada a canvis en la planificació urbana i del transport” -prossegueix el document- “també implicaria una millora en altres factors que agreugen els riscos per a la salut, com l'exposició a nivells excessius de soroll o calor o la falta d'espais verds, naturalitzats i pacificats, que afavoreixen la interacció social, el joc al carrer i l'activitat física”.

Crida a l'acció política

Per tot això, les persones i col·lectius signants del text urgeixen a “tots els sectors de la societat i, especialment, els responsables de dissenyar i aplicar les polítiques públiques” a “millorar la qualitat de l'aire amb mesures efectives i immediates”.

Més informació

Carta/document

Formulari d’adhesió