A qui cal vacunar primer quan arribin les primeres dosis de vacuna contra la COVID-19?

Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

Està escrit per Silvia de Sanjosé i Adelaida Sarukhan en nom del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19, una iniciativa promoguda conjuntament per ISGlobal i el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER).

Una vacuna segura i eficaç contra la COVID-19 és l’única manera d’assolir un nivell d’immunitat de grup que ens permeti tornar a una certa normalitat. Afortunadament, la tecnologia i l’experiència adquirides en les últimes dècades han facilitat el desenvolupament de vacunes a una velocitat mai vista abans: un procés que normalment triga de vuit a deu anys s’està comprimint a 12-18 mesos.

És molt probable que cap a finals d’any tinguem una vacuna o més aprovades per les autoritats reguladores. Però tot i que les farmacèutiques han començat la producció a gran escala de les seves candidates, fins i tot abans de saber si funcionen, la veritat és que el nombre de dosis disponibles en els primers mesos serà limitat.

Els governs, des d’ara, han d’establir un pla de vacunació per assolir el màxim impacte possible amb un nombre de dosis inicialment limitat.

De moment, hi ha una sèrie d’incògnites sobre les vacunes candidates i que seran importants per guiar i revisar l’estratègia de vacunació a mesura que es vagin aclarint. També hi ha consideracions sobre la distribució que s’han de tenir en compte.

La proposta del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari de Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC)

Després d’una revisió de la literatura científica i dels diversos informes citats més amunt, el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari de Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC) coincideix que caldrà establir prioritats de vacunació i que aquestes prioritats s’han de basar a obtenir el màxim benefici en salut amb un nombre limitat de vacunes, per protegir en primer lloc els més vulnerables i els més exposats pel fet de dur a terme feines essencials.

Proposa la priorització següent a mesura que va augmentant la disponibilitat de vacunes:

1. Treballadors de la salut en contacte amb pacients, incloses les llars d’avis i el personal de primers auxilis (bombers, policies i altres serveis d’emergència).
2. Persones de 80 anys o més i ancians institucionalitzats.
3. Adults de 65 a 79 anys.
4. Persones amb comorbiditats: diabetis mellitus tipus 2, malaltia cardíaca crònica, inclosa la cardiopatia isquèmica, malaltia pulmonar obstructiva crònica, malaltia renal, obesitat classe III (IMC>40 kg/m²), pacients amb càncer sotmesos a quimioteràpia (si el tipus de vacuna ho permet), condició immunodeprimida (si el tipus de vacuna ho permet) i, condició crònica que pugui afectar la resposta al SARS-CoV-2.
5. Persones institucionalitzades en règim d’aïllament limitat (presons, centres d’internament d’estrangers, etc.).
6. Treballadors essencials (transport públic, educació, alimentació, etc.).
7. Més grans de 55 anys.
8. Resta de la població.

Cal tenir en compte, però, que les persones amb evidència d’infecció prèvia per SARS-CoV-2 (PCR, prova d’antigen o serologia) no s’han de considerar prioritàries per accedir a les vacunes en les primeres fases.

És important assenyalar que aquests criteris de priorització poden variar segons es vagi coneixent el grau i la durada de la protecció per les diferents vacunes disponibles en grups de risc específics. Per exemple, en el cas que s’aprovés una vacuna capaç de reduir la transmissió viral, tot i que sigui menys eficaç per protegir contra la malaltia, es podria fer servir prioritàriament per immunitzar la població jove.

Cal preparar:

• Criteris pràctics per identificar grups prioritaris, en particular els que tenen malalties cròniques.
• Un pla de comunicació per fer front a la reticència o el rebuig a la vacunació.
• La promoció contínua de mesures addicionals de prevenció (mascaretes, ventilació, distància física) fins que la transmissió s’hagi reduït a un nivell suficient.
• Un pla de seguiment (que inclogui un registre nacional) per monitoritzar la cobertura, l’efectivitat (grau i durada de la protecció) i la seguretat de les vacunes, així com mecanismes en el context de la farmacovigilància que garanteixin una reacció ràpida en cas d’algun efecte secundari greu. Això inclou preparar un programa d’indemnitzacions governamentals.