Elements per una obertura progressiva i segura després del confinament

Aquest document és el primer d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la crisi de la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

El document aborda els elements per a una sortida progressiva i segura tdesprés del confinament.

Després d’un període del confinament i de la pròrroga de l'estat d'alarma pel coronavirus SARS-CoV-2, les mesures aplicades i el reforç de sistema sanitari estan demostrant la seva eficàcia. La reactivació de l'economia i la normalització de la vida dels ciutadans exigeixen anar reduint de manera gradual i controlada les mesures de confinament, alhora que s'estableixen controls epidemiològics eficaços per evitar la reaparició de la pandèmia. Tenim l'oportunitat i la responsabilitat d'aprofitar el marge de maniobra guanyat amb l'esforç dels ciutadans. Aquest document ofereix elements del que podríem anomenar una "salut pública de precisió", que ajuden a aconseguir una obertura controlada del confinament.

Objectius de la reobertura

1. Protegir les poblacions vulnerables (per edat o condicions cròniques). Aquest control és necessari fins que s'hagi assolit un nivell mínim de població immunitzada.
2. Reactivar l'economia i recuperar l'ocupació de manera gradual, esmorteint la caiguda prevista del PIB i l'esforç fiscal extraordinari fet pels Estats i la Unió Europea.
3. Reduir els danys col·laterals de la crisi en la salut, el benestar i l'educació de la ciutadania. Aquests inclouen:

• L'impacte en la salut física i mental

• L'impacte educatiu per a nens i joves

• La desprotecció afegida de grups vulnerables com ara persones grans en residències o soledat, dones maltractades, famílies en situació de pobresa, immigrants sense papers o persones sense llar

Elements bàsics de l'estratègia d'obertura

1. La detecció de casos i identificació dels contactes
2. L'avaluació dels nivells d'immunitat de la població
3. L'estratificació de la població d'acord a criteris de vulnerabilitat i prioritat per a la reactivació econòmica

L'ús d'eines tecnològiques serà de gran ajuda, però les implicacions ètiques i legals han de ser abordades amb urgència.

• Quines eines ens permetrien dirigir de manera més precisa l'aïllament de casos per anar relaxant el confinament total?
• Com estimar el nivell d'immunitat de la població per definir on, com i quan és possible relaxar les mesures de confinament?
• Quins criteris ens ajudaran a completar la informació epidemiològica i identificar de manera proactiva la població que ha de ser protegida?

Detecció de casos i identificació de contactes

Més enllà del distanciament social, que és la mesura preventiva més eficaç, la detecció i l’aïllament de casos i de contactes són els pilars per controlar una epidèmia. Per això, tot esforç per posar fi al confinament requereix comptar amb un sistema integrat de vigilància permanent.

Avaluació de la immunitat de la població

Existeix evidència que suggereix que després d'haver superat la infecció es genera immunitat (tot i que encara no se sap amb certesa quant de temps dura aquesta immunitat). Un model recent calcula que fins a un 15% de la població espanyola podria haver estat infectada, encara que aquesta estimació té un rang d'incertesa elevat. Cal establir algun mecanisme eficaç d'identificació d'aquells que han adquirit immunitat i que poden tornar a la feina i ocupar-se de les poblacions més vulnerables.

1. Els anomenats "passaports serològics" s’han suggerit com una opció però se n’han de considerar els avantatges i inconvenients.
2. Estimar la prevalença real de persones amb immunitat en una regió o col·lectiu, per guiar o adaptar les mesures de restricció.
3. Es pot dur a terme un mostreig aleatori geogràfic (per exemple, en municipis on hi ha més del 30% o més de 5.000 persones majors de 60 anys).
4. El mostreig pot ser també ocupacional (en col·lectius o sectors estratègics, com ara treballadors sanitaris, d’aplicació de la llei i de defensa, indústria no essencial d'alt rendiment / ocupació, transport, educació).
5. Poblacional (en persones amb més risc d'emmalaltir, incloent-hi majors de 60 anys o amb condicions cròniques que viuen en zones densament poblades o amb generacions més joves; i individus amb major risc de transmetre la malaltia incloent nens i joves en zones densament poblades).

Estratificació de les poblacions d'acord a criteris

La transició a la següent fase busca alleujar el cost humà, social i econòmic de les mesures restrictives. Per a això ha d'intentar circumscriure’s a zones, col·lectius o persones amb més risc d’emmalaltir greument o prioritàries per a la recuperació econòmica. Per això proposem estratificar segons indicadors de vulnerabilitat més enllà dels epidemiològics (nombre de casos i seroprevalença), que inevitablement reflecteixen una situació passada. Altres factors que es poden considerar:

• La densitat de població
• La mobilitat de la població
• La capacitat del sistema sanitari a la zona.

Altres consideracions

L'aparició de situacions d'alt risc o de reactivació de la transmissió de la infecció en determinats llocs o col·lectius pot obligar a recuperar de manera selectiva algunes de les mesures de limitació de moviments.