Més de la meitat de les infeccions de malària durant l'embaràs són indetectables per microscòpia

Més de la meitat d'infeccions de malària durant l'embaràs, i gairebé tres de quatre infeccions al moment del part, es detecten només amb proves moleculars, segons un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Liverpool School of Medicine. Aquests resultats tenen implicacions per al maneig i prevenció de malària en dones embarassades, així com per als esforços d'eliminació de la malaltia.

Les infeccions per malària durant l'embaràs posen en risc la salut de la mare i del bebè. Però moltes infeccions en dones embarassades no es detecten perquè causen pocs símptomes i són submicroscòpiques (és a dir, que, a causa del baix nombre de paràsits en sang, no es detecten amb la prova habitual de microscòpia, però sí amb proves moleculars com la PCR, que són més sensibles). Aquestes infeccions “silencioses” representen un problema, no sols per al maneig i prevenció de la malària en dones embarassades, sinó també per als esforços d'eliminació de la malaltia.

Per a entendre millor la freqüència d'aquesta mena d'infeccions a nivell global, així com els factors de risc associats, Alfredo Mayor, investigador d’ISGlobal i del CISM, i Anna Maria van Eijk, del Liverpool School of Medicine, van liderar una revisió sistemàtica d'estudis publicats en la literatura i un meta-anàlisi amb les dades d'aquests estudis. L'equip va identificar 68 estudis amb dades individuals o agregats de més de 60.000 participants, realitzats entre 1995 i 2017 en 27 països (54 estudis a Àfrica, 8 a Àsia i 7 a Amèrica).

L'anàlisi revela que, en mitjana, el 13% de dones embarassades tenia una infecció submicroscòpica i el 8% una infecció microscòpica. Del total d'infeccions detectades per mètodes moleculars, la majoria eren submicroscòpiques: 59% durant l'embaràs i fins a 74% al moment del part. El percentatge més elevat d'infeccions submicroscòpiques es va observar a Amèrica i Àsia, i a Àfrica es va observar un major percentatge d'aquestes infeccions en zones amb menor transmissió de la malaltia. Aquests resultats – més infeccions silencioses en zones amb menor transmissió - confirmen observacions prèvies realitzades en poblacions no embarassades. “Les raons són complexes, però segurament tenen a veure amb el tipus de paràsit (P vivax o P falciparum), la diversitat genètica d'aquest, i la persistència d'immunitat en zones on hi ha hagut una ràpida disminució de la càrrega de malaltia,” comenta Mayor.

Com esperat, el risc de febre era més alt en dones infectades amb una alta densitat de paràsits. Però a Àfrica, un 25% d'infeccions submicroscòpiques també estaven associades amb febre. “És possible que, en zones amb transmissió moderada a alta, les infeccions fluctuïn al voltant del límit de detecció per microscòpia, i que algunes soques de paràsits, més virulentes, resultin en febre,” explica Mayor. Dones menors de 30 anys i embarassades per primera vegada tenien una menor probabilitat de tenir infeccions submicroscòpiques, així com dones VIH-positives.

L'equip investigador ressalta la importància d'utilitzar mètodes moleculars per a detectar infeccions amb baixa densitat de paràsits. “Això permetrà oferir tractament adequat i oportú a les dones embarassades; i eventualment contribuirà a reduir el reservori de transmissió del paràsit i avançar cap a l'eliminació de la malaltia,” assenyala Mayor.
 

Referència

van Eijk AM, Stepniewska K, Hill J, et al. Prevalence of and risk factors for microscopic and submicroscopic malaria infections in pregnancy: a systematic review and meta-analyses. Lancet Global Health. 2023. doi: 10.1016/S2214-109X(23)00194-8