L'exposició prenatal a substàncies químiques ambientals es relaciona amb canvis en el creixement infantil

Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha aportat evidències sobre la influència que els disruptors endocrins (EDCs, per les seves sigles en anglès) poden tenir en el creixement dels nens i les nenes durant els seus primers anys de vida. Els resultats , publicats en Environmental Health Perspectives, mostren que l'exposició prenatal a algunes d'aquestes substàncies químiques ambientals i les seves mescles està relacionada amb un augment accelerat de l'Índex de Massa Corporal (IMC) des del naixement fins als nou anys d'edat.

L'estudi, en el qual van participar 1.911 mares i els seus respectius fills i filles de la cohort de naixement del Projecte INMA a Espanya, es va centrar en avaluar l'exposició a una àmplia gamma de disruptors endocrins . Aquestes substàncies químiques es troben en la nostra dieta i en productes quotidians com a plàstics, articles d'higiene personal i pesticides, i inclouen contaminants orgànics persistents (COP), substàncies perfluoroalquilades (PFAS), bifenils policlorats (PCB), ftalats i fenols (inclosos parabens i bisfenol A).

L'equip de recerca va mesurar les concentracions d'aquestes substàncies químiques en mostres d'orina i sang recollides quan les dones participants estaven embarassades. Posteriorment, van mesurar l'IMC dels nens i nenes al llarg del temps. L'IMC és una mesura que combina l'altura i el pes i s'utilitza habitualment per a avaluar l'estat en relació al sobrepès i l'obesitat.

L'anàlisi estadística va mostrar que l'exposició prenatal a contaminants orgànics persistents específics, inclosos l’hexaclorobenzè (HCB) i el diclorodifenildicloroetilè (DDE), així com determinats PFAS, pot alterar significativament la trajectòria de l'IMC . Aquestes alteracions es caracteritzen per una menor talla en néixer seguida d'un augment accelerat de l'IMC o per una major talla en néixer amb un augment accelerat de l'IMC.

Efecte combinat dels disruptors endocrins

Una de les principals novetats de l'estudi és que, a més d'estudiar substàncies químiques individuals, les investigadores també van realitzar una anàlisi de mescles. Això implicava examinar com una combinació de diferents disruptors endocrins podria afectar el creixement dels nens i nenes, la qual cosa ofereix una representació més realista de com els éssers humans estan exposats a aquestes substàncies. Aquest enfocament va mostrar que la mescla de diferents disruptors endocrins s'associava amb un major risc que els nens i nenes pertanyessin a una trajectòria d'augment accelerat de l'IMC, sent l’HCB, el DDE i els PCB els principals contribuents a aquest efecte de mescla.

Aquesta recerca s'ha realitzat en el marc del projecte ATHLETE, una iniciativa finançada amb fonds europeus l'objectiu de la qual és comprendre millor i prevenir els efectes sobre la salut de nombrosos riescs ambientals i les seves mescles des de les primeres etapes de la vida.

Parisa Montazeri, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi, va comentar: "Les nostres troballes subratllen l'impacte potencial de l'exposició a substàncies químiques en les primeres etapes de la vida sobre els patrons de creixement infantil, la qual cosa pot tenir implicacions a llarg termini per a la salut. Comprendre aquestes relacions és crucial per a informar els esforços de salut pública dirigits a prevenir l'obesitat infantil i les seves conseqüències per a la salut."

"Aquestes revelacions són de gran interès per a la salut pública, ja que el creixement accelerat durant la infància s'ha relacionat amb diversos problemes de salut durant la mateixa infantesa i en etapes posteriors de la vida, com l'obesitat, les malalties cardiovasculars i la diabetis", afirma Martine Vrijheid, autora principal de l'estudi i directora del programa de Medi ambient i salut al llarg de la vida d’ISGlobal.

Les autores de l'estudi subratllen la necessitat de realitzar més recerques per a avaluar les implicacions per a la salut de l'exposició prenatal a substàncies químiques ambientals al llarg de la vida. Comprendre aquestes connexions és crucial per a fonamentar polítiques i intervencions destinades a reduir els riscos associats a l'exposició a substàncies químiques nocives durant l'embaràs.

Ftalats i mesures volumètriques cerebrals

Un altre estudi recent coordinat per ISGlobal va trobar una associació entre l'exposició a ftalats durant l'embaràs i mesures volumètriques més petites en unes certes parts del cervell i un menor quocient intel·lectual en nens i nenes. La recerca, publicada en Molecular Psychiatry, va suggerir que aquells nens i nenes les mares de les quals van tenir una major exposició a uns certs ftalats durant l'embaràs tendeixen a mostrar una menor matèria grisa total en els seus cervells quan arriben a l'edat de 10 anys. L'equip també va descobrir que l'exposició materna a plastificants durant l'embaràs s'associa a un menor cocient intel·lectual infantil als 14 anys.

Els ftalats són un grup de substàncies químiques que alteren el sistema endocrí i s'utilitzen com a plastificants i dissolvents en una àmplia gamma de productes comercials.

Referència

Parisa Montazeri, Nuria Güil-Oumrait, Sandra Marquez, Lourdes Cirugeda, Andrea Beneito, Mònica Guxens, Aitana Lertxundi, Maria-Jose Lopez-Espinosa, Loreto Santa-Marina, Jordi Sunyer, Maribel Casas, Martine Vrijheid. Prenatal exposure to multiple endocrine disrupting chemicals and childhood BMI trajectories in the INMA cohort study, Environmental Health Perspectives , 107006-11 131(10), October 2023. doi:10.1289/EHP11103