El paràsit de la malària ‘P. vivax’ pot romandre en la melsa gràcies a l'expressió de certes proteïnes

El paràsit de la malària Plasmodium vivax és capaç d'adherir-se a cèl·lules de la melsa humana mitjançant l'expressió d’unes proteïnes anomenades variants . Així ho conclou un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP). Els resultats, publicats a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), suggereixen que això podria suposar un repte addicional per a l'eliminació de la malaltia.

La malària causada per P. vivax és la malària més comuna fora del continent africà i provoca uns 7,5 milions de casos cada any. Per bé que se la considera menys letal que la malària causada per P. falciparum, pot causar símptomes greus i, fins i tot, la mort. Un dels enigmes de la infecció per P. vivax és que els símptomes greus poden manifestar-se encara que el nombre de paràsits circulant en sang sigui baix. Estudis recents suggereixen que això es deu al fet que els paràsits poden “amagar-se” a la melsa, i qüestiona el dogma que l'única funció de la melsa en malària és l'eliminació de glòbuls vermells infectats pel paràsit.

En aquest estudi, l'equip liderat per Carmen Fernandez-Becerra i Hernando A. del Portillo es va proposar estudiar el rol de la melsa en la infecció per P. vivax. Amb aquest objectiu, es van infectar micos —alguns amb melsa i d’altres sense melsa—, i es va comparar l'expressió de més de 5.000 gens per paràsits recuperats d'aquests animals. Les anàlisis van permetre identificar 67 gens l'expressió dels quals depèn de la presència de la melsa . La majoria d'aquests gens es poden agrupar en famílies de proteïnes variants. L'equip investigador va demostrar que l'expressió d'un dels gens pertanyent a l'anomenada família variant VIR, promou l'adherència del paràsit a cèl·lules de la melsa humana , però no a cèl·lules del pulmó. Els autors també van demostrar que aquestes proteïnes són reconegudes pel nostre sistema immunitari. Van trobar anticossos contra aquestes proteïnes en mostres de sèrum de 383 nenes i nens de Papua Nova Guinea a qui s’havia diagnosticat la malaltia. A més, els anticossos contra una d’aquestes proteïnes (la HYP1) estaven associats a una protecció contra l'aparició d'episodis clínics durant el període de seguiment.

“Aquests resultats indiquen que la melsa juga un rol doble en la patologia de malària”, sosté Hernando A. del Portillo, investigador ICREA a ISGlobal. D'una banda, és l'òrgan on es destrueixen glòbuls vermells infectats; d'una altra, és un nínxol on els glòbuls vermells infectats poden adherir-se, i això explica el baix nombre de paràsits circulants en la malària causada per P. vivax. Aquests resultats poden ajudar a descobrir noves dianes per a vacunes, i nous marcadors d'exposició ”, afegeix l’investigador.

“Això també significa que, juntament amb la medul·la òssia, la melsa pot ser un altre òrgan on el paràsit nia, i dificulta l'eliminació d'aquestes infeccions críptiques”, afegeix Carmen Fernández-Becerra, primera autora de l'estudi.

Referència

Fernandez-Becerra C, Bernabeu M, Castellanos A, et al. Plasmodium vivax spleen-dependent genes encode antigens associated with cythoadhesion and clinical protection. PNAS doi:10.1073/pnas.1920596117