El projecte Science4Pandemics xifra en un 20,8% la reticència dels adolescents europeus a vacunar-se

Un 20,8% dels adolescents europeus mostra reticència a la vacunació, amb diferències importants entre països, segons un estudi recent publicat a la revista BMC Public Health liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). La investigació, realitzada en col·laboració amb joves i pares d'Itàlia, Portugal, Polònia i Espanya, ha identificat els principals factors que expliquen aquesta reticència, com la por als efectes secundaris de les vacunes i la desconfiança en les recomanacions governamentals.

L'objectiu d'aquest estudi va ser avaluar la prevalença de la reticència a la vacunació i els factors associats en adolescents i pares europeus, en el marc del projecte Science4Pandemics (S4P), finançat per EIT Health. Per això, es van realitzar dues enquestes transversals: una amb 1.135 pares i mares de menors de 18 anys, utilitzant el qüestionari normalitzat PACV (Parent Attitudes about Childhood Vaccines), i una altra amb 1.877 adolescents d'entre 12 i 17 anys, adaptant el mateix qüestionari.

Espanya, una de les taxes més baixes de reticència a la vacunació a Europa

L'estudi revela que un 20,8% dels adolescents participants presenta reticència a la vacunació. Aquesta xifra varia significativament entre països: Espanya registra una prevalença del 12,5%, mentre que Polònia arriba al 31,6%. Aquest percentatge és molt similar al dels progenitors, que se situa en el 20,4%. La principal causa d’aquesta reticència és la por als efectes secundaris de les vacunes, citada pel 56,1% dels adolescents i el 51,9% dels progenitors. A més, tant els adolescents com els pares i mares expressen desconfiança en les recomanacions governamentals, amb un 22% i un 22,8%, respectivament, assenyalant aquesta raó. Entre les altres causes esmentades pels joves hi ha la creença que les infeccions prevenibles per vacunes no són greus (8,4%) i la percepció d’una baixa probabilitat d’emmalaltir (8,4%). Per la seva banda, els pares i mares destaquen les barreres econòmiques (10,9%) i la creença que les infeccions prevenibles no són greus (10,4%).

"Aquests resultats suggereixen que la disminució de la cobertura vacunal a Europa podria estar més relacionada amb malentesos sobre l'eficàcia i seguretat de les vacunes que no pas amb limitacions econòmiques o d'accés al sistema sanitari", afirma Pere Millat-Martínez, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’article. "Per això, és urgent millorar les estratègies de salut pública per abordar la reticència a la vacunació i garantir una cobertura vacunal òptima".

Els autors destaquen que els adolescents han de ser un focus clau en les campanyes de conscienciació, utilitzant els mitjans de comunicació de masses i les iniciatives basades en les escoles per fomentar la confiança en les vacunes en aquest grup d’edat.

"És necessari enfortir les estratègies de comunicació i educació sobre la immunització, especialment dirigides als adolescents i les seves famílies. La desinformació sobre les vacunes i la influència de les xarxes socials són factors clau que cal abordar per millorar les taxes de vacunació i reduir la reticència", conclou Begonya Nafria, coordinadora de l'Àrea de Participació del Pacient en Recerca de l’IRSJD i investigadora principal del projecte S4P.