Com respondre a la COVID-19 des d’un Estat insular petit? L’experiència del Carib anglòfon i la importància de la cooperació internacional

[Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la crisi de la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.]

Escrit per Clara Marín, Júlia Montañà, Oriana Ramírez-Rubio i Marta Ribes (ISGlobal), aquest document es basa en l'informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i ISGlobal COVID-19 Policy Reports for Recovery in the Eastern Caribbean. Analysis, Scenarios and Considerations for Opening to Tourism (October-December 2020), finançat pel PNUD.

Durant la primera onada de la pandèmia els països insulars del Carib anglòfon van actuar ràpid i van aconseguir un control primerenc de contagis gràcies al seu territori limitat i a estratègies reeixides com ara el tancament complet de fronteres al turisme. Però unes mesures tan estrictes no podien mantenir-se molt de temps sense afectar profundament l’economia, basada en el flux de visitants.

Per decidir com avançar de forma segura cap al desconfinament i la reobertura al turisme, van comptar amb l’assistència tècnica del PNUD i d'ISGlobal. Les conclusions d’aquest treball col·laboratiu es recullen en aquest número de la sèrie COVID-19 i estratègia de resposta d’ISGlobal.

El document detalla l’experiència de deu territoris insulars del Carib oriental als quals es va assessorar. Il·lustra com n’és de complex prendre decisions a l’hora de respondre a un risc crític de salut pública i mostra també el potencial de la cooperació tècnica i la col·laboració entre Estats, organismes multilaterals i persones expertes per fer front a la pandèmia i a d’altres disrupcions, com ara les de la crisi climàtica.

Els petits Estats insulars en desenvolupament constitueixen un grup especial dintre de les Nacions Unides. Les seves característiques úniques els fanmés vulnerables a les emergències, per la qual cosa una cultura de cooperació i intercanvi d’informació entre països pot ser clau a l’hora de fer-los front.