El cribat sistemàtic de Chagas entre adults llatinoamericans residents a Europa és una estratègia rentable

Un estudi internacional liderat per ISGlobal analitza per primer cop la rentabilitat de cribar tots els adults que han emigrat de l’Amèrica Llatina a Europa, en l’àmbit de l’atenció primària. Els resultats, publicats per la revista Lancet Global Health, demostren que la criba sistemàtica i el tractament de casos que resultin positius és més rendible que diagnosticar i tractar únicament els pacients que presenten símptomes.

La prevalença de la malaltia de Chagas a Europa ha augmentat considerablement en els darrers anys arran del flux de migrants que arriben de zones endèmiques de l’Amèrica Llatina. La majoria d’adults infectats amb T. Cruzi no solen presentar símptomes, però d’un 30 a un 40% acaben desenvolupant complicacions cardíaques i digestives que poden comportar una mort prematura. La càrrega econòmica del Chagas s’ha xifrat en 7 mil milions de dòlars a l’any; el 15% d’aquest cost recau en països no endèmics i és degut, sobretot, a la malaltia cardiovascular i a la mort prematura.

En alguns països europeus ja hi ha estratègies de cribatge en bancs de sang i d’òrgans, i també en dones embarassades provinents de països endèmics per frenar la transmissió vertical del paràsit –encara que només en algunes regions d’Espanya i d’Itàlia. Aquestes estratègies han resultat ser rendibles. Tot i això, la relació cost-benefici de la criba sistemàtica –i del tractament, si és necessari– d'adults assimptomàtics provinents de països endèmics no s’havia demostrat per a aquesta malaltia.

Per mitjà d'un model matemàtic, els autors de l'estudi van comparar l'opció "cribatge" (cribatge de tots els individus assimptomàtics i tractament i seguiment dels casos positius) amb l'opció "no cribatge" (diagnosticar, tractar i seguir només els individus simptomàtics). Per a cada grup van calcular el cost i els anys guanyats de vida ajustats per la qualitat (QALYs per les seves sigles en anglès). Van veure que, independentment del tipus d'anàlisi utilitzada (determinística o probabilística), la relació cost-efectivitat és més favorable en el grup cribat. “Fins i tot amb una disminució en la prevalença de Chagas a 0,05% (contra un 4,2% benvolgut actualment en països Europeus) segueix sent més rendible el garbellat sistemàtic”, explica Ana Requena, primera autora de l'estudi.

“Si considerem una eficàcia de tractament del 20%, cada any de vida guanyat costa 6.840 €”, explica Elisa Sicuri, economista i coordinadora de l'estudi. “I si l'eficàcia s'incrementés al 50%, mitjançant l'ús de nous biomarcadors de guariment, només caldria invertir 4.243 € per cada any de vida guanyat”. Aquestes xifres estan molt per sota del llindar de 30.000 € per QALY actualment acceptat per Espanya i altres països europeus per considerar una estratègia cost-efectiva.

Els autors destaquen que aquests resultats proporcionen, per primera vegada, arguments econòmics per implementar un programa de cribatge de T. cruzi en centres d'atenció primària a països Europeus amb poblacions de migrants llatinoamericans. Tanmateix, també assenyalen la necessitat de considerar altres aspectes, com l'heterogeneïtat en els sistemes de salut europeus i l'acceptabilitat del programa de cribatge per a la població en qüestió.

Referència:

Requena-Méndez A, Bussion S, Aldasoro E, Jackson Y, Angheben A, Moore D, Pinazo MJ, Gascón J, Muñoz J, Sicuri E. Cost-effectiveness of Chagas disease screening in Latin American migrants at primary health-care centres in Europe: a Markov model analysis. Lancet Glob Health. 2017 Feb 27. pii: S2214-109X(17)30073-6. doi: 10.1016/S2214-109X(17)30073-6.