Un estudi identifica nous marcadors associats a la protecció per la vacuna de la malària RTS,S

La protecció conferida per la vacuna de la malària RTS,S depèn en gran mesura del nivell i subclasse d'anticossos generats per la mateixa, així com de la prèvia exposició al paràsit, segons un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”. Els resultats, publicats a la revista BMC Medicine, aporten nova informació sobre els mecanismes de protecció de la RTS,S i proporcionen una base per dissenyar futures vacunes més eficaces. 

Per eliminar la malària es necessitarà l'ús combinat d'una sèrie d'intervencions, incloent una vacuna eficaç. La vacuna RTS,S (MosquirixTM), aprovada per l'Agència Europea del Medicament, ha mostrat tenir una eficàcia parcial, del 31% en bebès menors de 12 setmanes i del 56% en infants entre 5 i 17 mesos. La investigadora d’ISGlobal Carlota Dobaño i el seu grup han estat treballant durant diversos anys per entendre per què es dona aquesta variabilitat, i per identificar marcadors de protecció de la vacuna.  

En aquest estudi, un equip internacional liderat per Dobaño va investigar els nivells i els tipus d'anticossos induïts per la vacuna, gràcies a un assaig quantitatiu desenvolupat pel seu grup. En particular, van mesurar diversos subtips d'anticossos dirigits contra diferents fragments de la proteïna CSP del paràsit i contra l'antigen de superfície del virus de l'hepatitis B (HBsAg), les dues proteïnes que formen la vacuna RTS,S. Van usar sèrum i plasma provinent de gairebé 200 bebès i nens i nenes de Kintampo (Ghana), una zona amb alta transmissió de malària, i Manhiça (Moçambic), amb baixa transmissió de malària, vacunats en el marc de l'assaig clínic de fase 3 de la RTS,S/AS01I.

Els resultats confirmen que la vacuna indueix nivells considerables d'anticossos IgG contra ambdues proteïnes (la CSP i la HBsAg), i que són més elevats en infants que en bebès. Tot i això, no totes les subclasses d'anticossos contra els diferents fragments de CSP semblen protegir igual: mentre que les IgG1 i IgG3 es van associar amb protecció contra la malaltia, les IgG2 i IgG4 es van associar amb major risc.“El balanç de les diferents subclasses d'anticossos sembla ser més important que el nivell total de IgG,” explica Itziar Ubillos, primera autora de l'estudi. Això es podria deure a la capacitat que tenen els anticossos IgG1 i IgG3 d'envoltar la superfície del paràsit i donar el senyal perquè les cèl·lules del sistema immune l'hi “mengin”, afegeix. 

Els resultats també indiquen que aquells nens i nenes amb majors nivells d'anticossos anti-CSP abans de la vacunació estaven menys protegits de la malaltia després de la vacuna. “Això indica que la vacuna beneficiarà més a bebès que no han estat exposats al paràsit durant l'embaràs o en les primeres setmanes de vida” explica Dobaño. “Aquest estudi, fruit de molts anys de treball de moltes persones, identifica nous marcadors d'èxit o fracàs de la vacuna en nens africans, i estableix les bases per al disseny de futures vacunes més eficaces,” subratlla la investigadora.

Referència

Ubillos I, Ayestaran A, Nhabomba A, et al. Baseline exposure, antibody subclass and hepatitis B response differentially affect malaria protective immunity following RTS,S/AS01E vaccination in African children. BMC Medicine. 2018. doi: 10.1186/s12916-018-1186-4

Aquest estudi ha estat finançat pel National Institute of Allergy and Infectious Diseases, National Institutes of Health (R01AI095789); la PATH Malaria Vaccine Initiative (00408682-COL); el Ministerio de Economía y Competitividad (Instituto de Salud Carlos III) (PI11/00423); EviMalaR y AGAUR-Catalonia (2014 SGR991). Agraïm a GlaxoSmithKline Biologicals S.A. pel seu suport a l’estudio MAL067.