La protecció conferida per la vacuna contra la malària no és només una qüestió de quantitat d'anticossos, sinó també de qualitat

La quantitat i qualitat d'anticossos dirigits contra l'extrem final de la proteïna CSP del paràsit de la malària és un bon marcador de protecció per la vacuna RTS,S/AS01E, segons mostra per primera vegada un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per “la Caixa”, en col·laboració amb el Bagamoyo Research and Training Centre de l’Ifakara Health Institute (Tanzània), el Kintampo Health Research Centri (Ghana), el Institut de Recherche en Sciences de la Santé de Nanoro (Burkina Faso), i el SwissTropical and Public Health Institute (Suïssa), entre d’altres. L'estudi, publicat a la revista Nature Communications, proporciona informació important per a guiar el disseny de futures vacunes més eficaces.

La majoria de vacunes contenen patògens inactivats, o fragments d'aquests, contra els quals l'organisme genera anticossos protectors- una protecció total i duradora, en el cas ideal. Això no és així per a la RTS,S, que té el mèrit de ser la primera vacuna contra la malària aprovada per a assajos a gran escala a Àfrica, però que confereix protecció parcial i limitada en el temps. Durant els últims anys, el grup de la Carlota Dobaño, investigadora d’ISGlobal, ha intentat entendre el per què, i identificar marcadors associats a la protecció per la vacuna.

La vacuna RTS,S conté un fragment de la proteïna CSP de P. falciparum que va des de la part central, caracteritzada per una sèrie de repeticions d'aminoàcids (regió NANP), fins a un extrem de la mateixa (C-terminal). En aquest estudi, Dobaño i el seu equip van concentrar esforços a analitzar no només la quantitat d'anticossos contra la regió NANP i l'extrem C-terminal, però també la seva avidesa (és a dir, la força amb la qual s'uneixen al seu lligand). Per a això, van usar mostres de més de 1.000 bebès (d’entre 6 i 12 setmanes d'edat) i nenes i nens (d’entre 5 i 17 mesos d'edat), vacunats o no durant l'assaig clínic de fase 3 de la RTS,S, en una zona de baixa transmissió de la malaltia (Bagomoy,  a Tanzània) i en dues zones d'alta transmissió (Nanoro, a Burkina Faso i Kintampoa, a Ghana).

Els resultats mostren per primera vegada que la vacunació no només indueix un fort augment en la quantitat d'anticossos enfront de totes dues regions de CSP, però també en la seva avidesa. Aquests augments són més forts en nenes i nens que en bebès, la qual cosa podria explicar per què els primers estan millor protegits. “Veiem que, en termes de protecció, l'avidesa dels anticossos contra la part C-terminal és més important que la quantitat, mentre que per als anticossos anti-NANP és més una qüestió de quantitat que de qualitat,” explica Dobaño. Els resultats també indiquen que, quan un nen ja ha estat exposat a la malària (i per tant ja té anticossos contra la CSP), l'efecte protector de la vacuna és menor. “Això indica que la vacuna protegirà millor a nenes o nens que hagin estat menys exposats al paràsit, per exemple aquells que viuen en zones de baixa transmissió”, afegeix Dobaño.

L'equip investigador subratlla que entendre els mecanismes associats a la protecció parcial induïda per a la RTS,S ajudarà a guiar el disseny de noves i millors vacunes.

Referència

Dobaño C, Sanz H, Sorgho H et al. “Concentration and avidity of antibodies to different cirumsporozoite epitopes correlate with RTS,S/ASO1E malaria vaccine efficacy”. Nature Communications. doi:10.1038/s41467-019-10195-z.