L'OMS publica una guia tècnica contra la malària per P. vivax

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de publicar una guia tècnica per al control i l'eliminació de la malària per Plasmodium vivax, una de les quatre espècies que causen aquesta malaltia entre els humans i que té unes característiques biològiques que fan necessàries estratègies particulars per combatre-la. Diferents especialistes en malària d'ISGlobal han participat en la redacció d'aquest document, entre ells Quique Bassat, que va ser membre del Comitè Directiu que va liderar l'elaboració d'aquest document, a més d'Ivo Mueller i Mar Velarde, que van participar en la seva redacció. El treball es va fer sota el paraigua del nomenament d'ISGlobal com a Centre Col·laborador de l'OMS per al control, l'eliminació i l'eradicació de la malària.

El P. vivax és l'espècie de paràsit de la malària més comú fora del continent africà. Segons càlculs de la mateixa OMS, el 2013 hi va haver 16 milions de casos de malària per aquesta espècie, el que significa gairebé la meitat de la càrrega de malaltia fora d'Àfrica. A més, el P. vivax és present sobretot en els països que més a prop es troben d'eliminar completament la malària dels seus territoris, de manera que desenvolupar estratègies específicament concebudes per combatre'l és indispensable per assolir els objectius internacionals relacionats amb aquesta malaltia. En paraules de Pedro Alonso, director del Programa Mundial de Malària de l'OMS, "si vencem la malària per P. vivax, no només aconseguirem l'objectiu internacional d'eliminar la malària de 35 països el 2030, sinó que ens trobarem al camí per a la futura eradicació d'aquesta antiga malaltia".

Entre les dificultats de controlar i eliminar el P. vivax es troba el fet que els mosquits que ho transmeten generalment piquen en espais oberts i no en habitacions on dormen les persones, el que fa que les dues eines del control del vector més utilitzades (la fumigació intradomiciliaria i les xarxes mosquiteres impregnades amb insecticida) siguin menys eficaços que contra el P. falciparum, l'espècie de malària que predomina a l'Àfrica. A més, el cicle de vida del P. vivax inclou un estadi 'dorment' al fetge que és impossible de detectar amb els mètodes de diagnòstic actuals, pel que hi ha persones infectades que no mostren símptomes -i que per tant no reben tractament- que poden emmalaltir mesos, o fins i tot anys, després.

A més de donar pautes detallades sobre les millors estratègies de control del vector, prevenció, diagnòstic, tractament i vigilància de la malària per P. vivax, la guia fa una crida a que els investigadors desenvolupin noves eines per abordar la problemàtica pròpia d'aquesta espècie. Finalment, deixa clar que el combat del P. vivax està inextricablement lligat amb l'equitat, el desenvolupament i la disminució de la pobresa, ja que són les comunitats més marginades les que tenen, d'una banda, més riscos d'infectar-se, i per l'altre, menors accessos als serveis de prevenció, diagnòstic i tractament de la malaltia.