La contaminació de l'aire no s'associa amb un major risc d'infecció, però sí amb un major risc d'emmalaltir per COVID-19

L’exposició prolongada a la contaminació de l’aire s’associa amb un major risc d’emmalaltir per COVID-19 en aquelles persones que s’infecten, indica un estudi coliderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i coliderat pel projecte GCAT| Genomes for Life- Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) de Badalona. L’estudi, publicat a Environment Health Perspectives, proporciona un argument addicional a favor dels beneficis per a la salut de reduir la contaminació atmosfèrica.

Una sèrie d’estudis suggereixen que les regions amb nivells prepandèmics de contaminació atmosfèrica més alts van tenir una major incidència de casos i morts per COVID-19. Tanmateix, l’explicació d’aquesta associació encara no està clara; podria ser que la contaminació augmentés la transmissió viral per via aèria, o bé que augmentés la susceptibilitat d’una persona a infectar-se o a emmalaltir de COVID-19. “El problema és que els estudis previs es van basar en casos confirmats, que van ser diagnosticats, però van passar per alt tots els casos asimptomàtics o que no es van diagnosticar”, explica Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

L’equip investigador va decidir combinar la tecnologia desenvolupada per l’equip de Carlota Dobaño per mesurar un seguit d’anticossos antivirals en unacohort d’individus residents a Catalunya (la cohort COVICAT), amb informació sobre l’exposició residencial d’aquests individus a contaminants atmosfèrics (NO₂, PM_2,5, sutge i ozó).

“Aquest és el primer estudi que duu a terme un cribratge massiu d’anticossos anti-SARS-CoV-2 en una cohort de persones adultes per examinar l’associació entre la seva exposició prolongada a la contaminació de l’aire abans de la pandèmia, la infecció per SAR-CoV-2 i la malaltia”, comenta Cathryn Tonne, coautora sènior de l’estudi juntament amb Dobaño.

Major càrrega infecciosa i/o gravetat de símptomes

L’estudi va incloure 9.605 participants en total, entre els quals hi havia 481 casos confirmats (5%). A més, es van prendre mostres de sang a poc més de 4.000 participants per determinar la presència i quantitat d’anticossos IgM, IgA i IgG davant de cinc antígens virals. El 18% d’aquestes persones presentava anticossos davant del virus, però no es va trobar associació entre infecció i exposició a contaminants. Tot i així, per a les persones seropositives (és a dir, que es van infectar), sí que es va trobar associació entre una major exposició a diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules fines (PM_2,5) i nivells més elevats d’IgG contra els cinc antígens virals (la qual cosa indica major càrrega infecciosa i/o gravetat de símptomes).

Per a la població total (els 9.605 participants) es va trobar una associació entre major exposició a NO₂ o PM_2,5 i malaltia (símptomes), sobretot per als casos greus que van acabar a l’hospital o en teràpia intensiva. L’associació amb PM_2,5 va ser més forta per ahomes de més de 60 anys i persones que vivien a zones desfavorides.

L’evidència més contundent fins ara

“El nostre estudi proporciona l’evidència més contundent fins ara sobre l’associació entre contaminació de l’aire i COVID-19”, comenta Kogevinas. “Els resultats van en línia amb l’associació entre contaminació i hospitalització que s’ha descrit per a d’altres infeccions respiratòries com ara la grip o la pneumònia”. La contaminació també podria contribuir afavorint condicions cròniques, com les cardiovasculars o les respiratòries, que augmenten el risc d’emmalaltir greument per COVID-19.

“La combinació dels riscos genètics individuals que hem identificat prèviament en els participants de COVICAT i aquestes noves dades sobre l’impacte ambiental causat per l’exposició a la contaminació de l’aire contribuiran a comprendre la complexa interacció i els mecanismes que hi ha al darrere de la gravetat de la COVID-19”, afirma Rafael de Cid, de l’IGTP.

Les i els autores subratllen que els resultats proporcionen un argument addicional en relació als beneficis per a la salut pública de reduir els nivells de contaminació atmosfèrica, i posen en evidència l’impacte dels factors ambientals sobre les malalties infeccioses.

Referència

Kogevinas M, Castaño-Vinyals G, Karahcaliou M, et al. Ambient air pollution in relation to SARS-CoV-2 infection, antibody response, and COVID-19 disease: a cohort study in Catalonia, Spain (COVICAT study) . 2021. Env Health Persp. doi/10.1289/EHP9726.