ISGlobal celebra la seva reunió científica 2019

L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, va celebrar la seva reunió científica 2019 al CosmoCaixa (Barcelona) el passat 30 d'octubre. Va ser l'ocasió per fer un repàs dels resultats de l'any anterior, així com els projectes i reptes del proper any. Antoni Plasència, director general d'ISGlobal, va remarcar que els èxits de l'any passat són el resultat d'una "comunitat pròspera en un ambient favorable", i va subratllar que "un ferm sentiment de pertinença, confiança i responsabilitat és el que ens fa més forts" .

La següent frontera a la ciència: descodificar el sistema immune humà

Wayne Koth, president i director general del Human Vaccines Project, va ser el ponent convidat d'aquest any. Va impartir una xerrada inspiradora sobre per què descodificar el sistema immune humà és la propera frontera a la ciència, i podria tenir el mateix impacte que les missions espacials d'Apol·lo, internet, o el projecte del genoma humà. "Necessitem desxifrar les regles immunològiques per desenvolupar noves vacunes, diagnòstics i tractaments per a malalties globals", va recalcar l'expert.

L'ambiciós projecte abordarà la qüestió fonamental de per què algunes persones responen millor a les vacunes que altres, o estan millor protegides de malalties des de l’Ebola o el xarampió fins l'Alzheimer o el càncer. Per a això, crearan un nou model –intersectorial, transversal i compartit– i faran servir noves tecnologies com la biologia de sistemes, la intel·ligència artificial, i l'aprenentatge automàtic per analitzar una gran quantitat de dades. Els objectius són i) seqüenciar el 'inmunoma' humà (és a dir, el conjunt complet de combinacions de gens de receptors immunes, que és de 10 a 11 vegades més gran que el genoma), ii) entendre com el sistema immune combat malalties, i iii) desenvolupar el primer model d'aprenentatge automàtic del sistema humà.

En només tres anys, el projecte, del qual ISGlobal forma part, ha pogut recaptar més de 20 milions de dòlars, mostrar que és viable i que es pot aplicar l'aprenentatge automàtic. Els primers resultats indiquen que l'estat immune basal d'un individu és predictiu del desenllaç. "Si té èxit, el projecte pot transformar completament el futur de la salut humana", va afirmar Koch.

Una mostra dels resultats de l'any passat

Un dels majors èxits de l'any va ser l'acreditació d'ISGlobal com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa. Manolis Kogevinas, qui va liderar la proposta, va agrair tot l'equip pel seu treball i va explicar que el reconeixement impulsarà l'estatus de la institució, ajudarà a definir prioritats, i portarà finançament per contractar nou personal per a tres noves àrees transversals (tecnologies mòbils de salut; ciència de dades i big data, i avaluació d'impacte en salut i ciència de la implementació). També va abordar algunes de les crítiques fetes pel comitè que es necessiten corregir per assegurar la renovació d'aquí a quatre anys.

La jornada, organitzada pels investigadors Carlota Dobaño i Xavier Basagaña, va continuar amb un breu repàs de resultats per l’equip a càrrec de diversos projectes, incloent antibiòtics en microalgues, funció pulmonar i exposició a substàncies químiques, o l'economia de la salut en la lluita contra malalties transmeses per vector. Estudiants pre i postdoctorals també van presentar alguns dels seus resultats en temes variats, des de l'impacte en salut de les superilles de Barcelona fins a la vida sexual del Plasmodium falciparum.

Un tast del que ve

La segona meitat de la tarda es va centrar en els pròxims projectes de recerca i alguns exemples de l'impacte esperat, no sense una nota d'humor. Entre els projectes recentment finançats estan Harmonic (exposició a la radiació mèdica durant la infància i el seu efecte en la salut), MAMAH (prevenció de la malària en l'embaràs), INTE-AFRICA (integració de la cura de diabetis i hipertensió a l'Àfrica), i una sèrie de projectes sobre l’exposoma.

Volar o no volar

El programa també va incloure una discussió sobre la necessitat - o no- de reduir el nombre de vols relacionats amb la feina. Van sorgir un seguit de propostes per reduir la petjada de carboni de la institució, no només pel que fa als viatges aeris, sinó també a altres aspectes de la vida diària.

Josep M. Antó, director científic d'ISGlobal, va tancar la jornada tot subratllant que "el 2019 ha estat un gran any, un any de collita". Tot i això, queden grans reptes per davant, i va recalcar la urgent necessitat de combatre l'emergència climàtica. "El món de la salut també té la seva petjada de carboni", va advertir. En aquest context, les activitats d'ISGlobal estan cada vegada més encaminades cap a la salut planetària.