Publicador de continguts

Recerca

Un estudi identifica com el paràsit de la malària 'Plasmodium vivax' s'oculta en la melsa

Els resultats revelen que els glòbuls vermells infectats s'uneixen a les cèl·lules de la melsa mitjançant una proteïna del paràsit, i que les vesícules extracelul·lars promouen aquest procés

11.06.2024
Foto: Imatge creada amb BioRender.com

Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), aporta nova informació sobre el paper de la melsa i de les vesícules extracelul·lars en les infeccions latents causades per Plasmodium vivax.

La malària causada per P. vivax està estesa arreu del món, amb gairebé 7,7 milions de casos l’any 2022. A Catalunya i a la major part d’Europa no hi ha una transmissió local sostinguda, però a regions endèmiques com el sud-est asiàtic o Amèrica llatina, s’estima que més de 2.000 milions de persones estan en risc de contraure la malaltia.

La infecció de P. vivax prové d’una picada de mosquit. Quan la persona és infectada, pot desencadenar una infecció aguda – amb febre, calfreds, suors i dolor muscular – o pot ser que el paràsit es quedi en un estat latent. Això últim representa un gran problema de cara al diagnòstic i a l'eliminació global de la malaltia. Fins al 90% de les infeccions cròniques per P. vivax són asimptomàtiques (d’aquí el nom d’infeccions críptiques) i moltes escapen als mètodes diagnòstics actuals.

El paper de la melsa en les infeccions per P.vivax

Carmen Fernández-Becerra i Hernando A del Portillo, al front del grupo d del grup de Recerca en Plasmodium vivax i Exosomes (PvREX) d’ISGlobal i de l’IGTP porten anys estudiant com s'ho fa el paràsit per amagar-se i evadir les respostes immunitàries i els tractaments convencionals. Tenen el focus posat en la melsa, un òrgan que, segons estudis recents, representa el reservori de més del 95% de la biomassa del paràsit.

En treballs anteriors, el grup PvREx ha vist que la melsa no només filtra glòbuls vermells vells i defectuosos, sinó que també actua com un amagatall per als glòbuls vermells infectats pel paràsit de la malària. A més, han demostrat que les vesícules extracel·lulars – petites estructures secretades per les cèl·lules infectades – faciliten l’establiment d’infeccions críptiques. Aquestes vesícules promouen l'adherència de les cèl·lules infectades a les cèl·lules de la melsa, un mecanisme crucial per a la supervivència del paràsit.

Processos cel·lulars en les infeccions latents per P. vivax

En col·laboració amb investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), l’Institut Pasteur du Cambodge i el Grupo de Investigaciones Microbiológicas y Biomédicas de la Universidad de Córdoba, el grup PvREX aporta nous detalls sobre els processos cel·lulars implicats en les infeccions latents per P. vivax.

Utilitzant tècniques genètiques avançades, l’equip investigador ha demostrat que un gen de P. vivax l'expressió del qual depèn de la melsa promou l'adherència del paràsit a cèl·lules d’aquest òrgan. Aquesta adhesió es veu augmentada en presència de vesícules extracel·lulars derivades del plasma de pacients infectats.

Analitzant cèl·lules individuals demostren, per primera vegada, que les vesícules extracel·lulars envien senyals a les cèl·lules de la melsa perquè expressin proteïnes que faciliten l'adhesió del paràsit. “Aquests resultats obren noves vies per identificar rutes de senyalització induïdes per les vesícules extracel·lulars en cèl·lules de la melsa humana, un pas essencial per frenar la transmissió del paràsit”, comenta del Portillo.

Les infeccions cròniques asimptomàtiques representen un gran desafiament per a l'eliminació de la malària. Aquest estudi proporciona informació valuosa sobre com el paràsit P.vivax s'amaguen a la melsa humana, subratllant la importància de comprendre les interaccions entre el paràsit i l'hoste. "Identificar aquestes interaccions és fonamental per combatre aquest desafiament global de salut", afirma Fernández-Becerra.

Referència

Ayllon-Hermida A, Nicolau-Fernandez M, Larrinaga AM, Aparici-Herraiz I, Tintó-Font E, Llorà-Batlle O, Orban A, Yasnot MF, Graupera M, Esteller M, Popovici J, Cortés A, Del Portillo HA, Fernandez-Becerra C. Plasmodium vivax spleen-dependent protein 1 and its role in extracellular vesicles-mediated intrasplenic infections. Front Cell Infect Microbiol. 2024 May 17;14:1408451. DOI: 10.3389/fcimb.2024.1408451.