El sud de Moçambic és una zona d'alta resistència als insecticides de la família dels piretroides

Un equip format per investigadors d'ISGlobal i del Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), Moçambic, mostra que el mosquit Anopheles funestus a Manhiça és extremadament resistent als insecticides de la família dels piretroides, que s'utilitzen per impregnar xarxes mosquiteres i fumigar l'interior de les cases.

Els insecticides químics han estat una eina crucial en les estratègies de control i eliminació de la malària, i l'OMS estima que han contribuït a evitar més d'un milió de morts entre el 2000 i el 2012. Tot i això, també imposen una gran pressió selectiva sobre la població de mosquits i a dia d'avui no hi ha cap país a l'Àfrica sense mosquits resistents als insecticides. Un estudi realitzat al 2009 a Manhiça (Moçambic) mostrava l'aparició de les primeres resistències de mosquits als piretroides, però des d'aleshores no s'havia fet cap altre estudi de resistències.

L'objectiu d'aquest nou estudi que acaba de ser publicat a Malaria Journal va ser avaluar el nivell de resistència actual de la població d'Anopheles funestus (el principal vector de la regió) als tres principals piretroides i l'impacte d'aquesta resistència sobre la eficàcia de les xarxes mosquiteres amb insecticida més freqüentment usades. Per a això, els investigadors van capturar més de 700 mosquits del gènere Anopheles, els van identificar i van avaluar la seva resistència a l'exposició a tres tipus diferents de piretroides o xarxes mosquiteres tractades amb aquests insecticides. Entre el 75 i el 95% d'An. Funestus, l'espècie predominant a la regió, van resultar ser resistents, segons el piretroide testat. A més, es van necessitar fins a sis hores d'exposició perquè les xarxes mosquiteres impregnades aconseguissin eliminar a la meitat dels mosquits. Aquests resultats indiquen que les intervencions basades en l'ús de piretroides ja no són eficaços per matar el principal vector de malària al sud de Moçambic.

Tot i que les xarxes mosquiteres segueixen sent una barrera física protectora, caldrà avaluar l'eficàcia de mosquiteres alternatives que contenen a més altres compostos amb activitat antivectorial. Per a la fumigació de les cases, l'arsenal químic és més limitat ja que també hi ha alts nivells de resistència als carbamats i al DDT. Els autors conclouen que els programes de control del vector al sud de Moçambic hauran d'incloure múltiples estratègies de control per poder assolir l'objectiu d'eliminar la malària a la regió.

Referència:

Long-lasting insecticidal nets no longer effectively kill the highly resistant Anopheles funestus of southern Mozambique
Katey D Glunt, Ana Paula Abílio, Quique Bassat, Helder Bulo, Allison E Gilbert, Silvie Huijben, Maria Nélia Manaca, Eusebio Macete, Pedro Alonso and Krijn P Paaijmans

Més informació

Krijn Paaijmans: "Cuando los mosquitos se ríen de los insecticidas"