El canvi climàtic podria tenir conseqüències directes sobre la transmissió de la malària a zones densament poblades d’Àfrica

L’alleugeriment de l’escalfament global que es va observar a finals del segle passat es va traduir en una disminució en la transmissió de la malària a l’altiplà etíop, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la Universitat de Chicago. Els resultats, publicats a la revista Nature Communications, subratllen l’estreta relació entre clima i salut.

Des de fa temps hi ha un debat sobre l’impacte de l’escalfament global en la incidència de la malària. Es creu que una de les regions en què es podria observar l’efecte més gran són els altiplans, on les temperatures més baixes limiten l’abundància del vector, el que provoca brots intermitents i estacionals de la malaltia. “Veiem que l’epidemiologia de la malària a aquestes zones està fortament regida pel control climàtic, que es manifesta a totes les escales (mesos, anys i fins i tot dècades), la qual cosa clou d’una vegada el debat sobre si el canvi climàtic està o no afectant la dinàmica de la malària a Àfrica,” explica Xavier Rodó, director del programa Clima i Salut a ISGlobal i primer autor de l’estudi.

A finals del segle passat, es va observar una clara disminució en la incidència de la malària a l’est de l’Àfrica. Això podria ser simplement el resultat de l’augment de mesures de control contra la malaltia, o bé podria explicar-se per l’alleugeriment temporal en l’increment de la temperatura mitjana global de la superfície terrestre, un fenomen que es va observar entre el 1998 i el 2005.

Per respondre aquesta pregunta, Rodó i els seus col·legues van posar el focus en la regió d’Oròmia a Etiòpia, un altiplà molt poblat situat entre els 1.600 i els 2.500 metres d’altitud. Aquesta regió té l’avantatge de comptar amb registres molt complets de casos anuals de malària per ambdós paràsits (P. falciparum i P. vivax) entre el 1968 i el 2007, alhora que les intervencions de salut pública per al control de la malaltia no es van reforçar a la regió fins al 2004. Això permet separar l’efecte del clima de l’efecte de les mesures de control en paràsits que responen al clima de manera diferent.

Usant un model matemàtic, l’equip va analitzar la relació entre casos de malària, el clima regional (temperatures i precipitació locals) i el clima global (en particular des de l’oceà Pacífic per l’efecte del Niño i de l’anomenada Oscil·lació Pacífica Decadal). Els resultats mostren que la variació en els casos de malària per ambdós paràsits es correlaciona extremadament bé amb els canvis en temperatures regionals: el descens en temperatures a la regió lligat a l’efecte del canvi climàtic va coincidir amb la reducció en casos de malària que es va observar a partir de l’any 2000, cinc anys abans que es reforcessin les mesures de control de la malaltia. Això alhora va coincidir amb la minva momentània de l’increment en la temperatura mitjana global de la superfície terrestre per efecte del fenomen del Niño i de l’oscil·lació decadal del Pacífic. L’anàlisi també mostra que hi ha una “cascada d’efectes” entre la variabilitat climàtica a nivell global (en aquest cas, la temperatura de l’oceà Pacífic) i la variació de temperatures regionals a l’est de l’Àfrica, que al final es tradueix en nous casos de malària a l’altiplà etíop.

“La connexió entre la dinàmica de la malaltia i les condicions climàtiques és tan estreta que s'observa a diferents escales temporals: de l'estacional als cicles pluriennals i fins i tot decennals. La incidència de la malària no sols va reflectir els canvis en temperatura, la qual cosa ja havíem demostrat, però també el descens en l'escalfament que es va observar a l'inici del segle, l'objectiu d'aquest estudi,” assenyala Mercedes Pascual, investigadora en la Universitat de Chicago i última autora de l'estudi.

Per Rodó, “l’evidència que el període d’alleugeriment de l’escalfament global va tenir un impacte sobre la transmissió de la malària demostra el fort vincle entre clima i salut.” Aquests resultats també indiquen que, a l’hora d’avaluar intervencions de salut pública destinades a controlar la malaltia, s’han de tenir presents i integrar les condiciones climàtiques en els sistemes d’alerta primerenca.

Referència

Rodó X, Martinez PP, Siraj A and Pascual M. Malaria trends in Ethiopian highlands track the 2000 ‘slowdown’ in global warming. Nature Communications. 10 de març de 2021. DOI: 10.1038/s41467-021-21815-y. https://www.nature.com/articles/s41467-021-21815-y.