Detecten respostes immunes dirigides a les proteïnes VIR de Plasmodium vivax en dones embarassades de cinc països diferents

La malària causada pel paràsit Plasmodium vivax (malària vivax) no és la més letal però pot causar un pes baix en néixer i altres complicacions en dones embarassades.  Un equip dirigit pels investigadors d’ISGlobal Carlota Dobaño i Hernando A. del Portillo (investigador ICREA), ha estudiat la prevalença d'anticossos dirigits contra una família de proteïnes de P. vivax en dones de cinc països diferents. Els resultats, publicats a la revista PLoS Neglected Tropical Diseases, mostren que hi ha una associació entre alguns d'aquests anticossos i un pes més gran en néixer, i podrien contribuir al desenvolupament d'una vacuna contra P. vivax. 

P. vivax és el paràsit de la malària més estès: infecta habitants de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina. Més de 2,65 mil milions de persones viuen en risc de contraure la malaltia, i una sola picada d'un mosquit infectat pot comportar moltes recaigudes. No obstant això, històricament la malària vivax ha rebut menys atenció que el P. falciparum, el més letal dels paràsits de malària en humans.

Els autors d'aquest estudi havien identificat prèviament un grup de proteïnes de P. vivax –annomenades VIR – com a factors de virulència probablement implicats en la capacitat del paràsit d'infectar l'humà. L'objectiu d'aquest estudi va ser determinar si les dones embarassades exposades a P. vivax havien adquirit anticossos naturals i respostes cel·lulars contra alguna de les proteïnes VIR produïdes in vitro per a l'estudi, i si hi havia una associació entre els nivells d'aquests marcadors immunes i el desenllaç de l'embaràs.

L'estudi es va realitzar en el marc del projecte multicèntric PregVax, coordinat per Clara Menéndez, directora de la iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva d’ISGlobal, i enfocat a avaluar la càrrega de P. vivax en l'embaràs. Els investigadors van estudiar mostres de sang col·lectades entre 2008 i 2012 de 1.056 dones embarassades de Guatemala, Colòmbia, Brasil, l'Índia i Papua Nova Guinea. Van usar cinc proteïnes VIR clonades directament del paràsit així com dos pèptids llargs sintètics corresponents als dominis conservats en les proteïnes VIR (PvLP1 i PvLP2) per mesurar els nivells d'anticossos i respostes cel·lulars contra aquestes proteïnes.    

Els autors van detectar nivells significatius d'anticossos anti-VIR en dones dels cinc països, la qual cosa suggereix que les proteïnes VIR són mediadors importants en la resposta immune al paràsit i potencialment bons candidats per a vacunes. Les dones amb infeccions freqüents per P. vivax, que viuen en països amb una alta càrrega del paràsit, o amb co-infeccions per P. vivax i P. falciparum tenien els nivells més alts d'anticossos anti-VIR.  Els resultats també van mostrar l'existència d'una associació entre aquests anticossos i un pes més gran dels nounats. A més, van detectar respostes de cèl·lules T contra el domini PvLP2 en mostres de Papua Nova Guinea, suggerint que aquests epítops generen una resposta immunològica cel·lular de memòria cap a P. vivax.  

“Basat en aquestes troballes i en la gran càrrega de malària per P. vivax, creiem que és necessari fer estudis amb cohorts més grans per determinar si antígens derivats de les proteïnes VIR indueixen una immunitat protectora contra el Plasmodium vivax, i si es podrien considerar candidats per al desenvolupament de vacunes que contribuirien a l'eliminació de la malaltia”, conclou Pilar Requena, primera autora de l'estudi.

Referencia:

Pilar Requena, Edmilson Rui, Norma Padilla, et al. Naturally-Acquired Antibody and T Cell Immune Responses to Malaria in Pregnant Women. PLoS Negl Trop Dis, 2016