Desenvolupen un model per entendre millor el cercle viciós de dispnea i inactivitat en pacients amb MPOC

Un estudi, liderat per ISGlobal –centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”–, ha desenvolupat i validat externament, per primera vegada, un model conceptual del cercle viciós dispnea i inactivitat en pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) –la tercera causa de mort al món, segons l’OMS. Es tracta de la primera vegada que es desenvolupa un model d’aquestes característiques.

La MPOC es caracteritza per la dificultat del pas de l'aire pels bronquis i símptomes respiratoris persistents que limiten l’activitat dels pacients. Al seu torn, la reducció de l’activitat física comporta que l’estat físic empitjori i que els símptomes s’agreugin. Això és el que es coneix com la teoria del cercle viciós o d’espiral de la malaltia.

Fins ara, aquest plantejament s’havia basat en l’opinió de professionals, observacions clíniques i estudis transversals, però encara no s’havia validat de manera prospectiva, d’acord amb el mètode científic. “Ningú s’havia parat a comprovar si era veritat i això és justament el que hem fet nosaltres”, explica Judith Garcia-Aymerich, coordinadora de l’estudi i cap del programa de Malalties no transmissibles i medi ambient d’ISGlobal. L’han dut a terme mitjançant l’anàlisi de les relacions directes i indirectes al llarg del temps entre les variables implicades en aquest problema de salut (la limitació del flux aeri, l’hiperinsuflació, la dispnea, l’activitat física, la capacitat d’exercici, l’exacerbació i d’altres).

“Hem convertit una intuïció, una idea prou estesa, en una relació entre conceptes, i hem validat el constructe resultant, el model conceptual que proposem”, afegeix Garcia-Aymerich.

A través de l’estudi “El cercle viciós dispnea-inactivitat en MPOC: desenvolupament i validació externa d’un model conceptual”, que ha publicat el European Respiratory Journal, s’han identificat i validat diferents versions d’aquesta teoria, que oferien informació vàlida sobre algun dels aspectes del cercle viciós, però no n’explicaven el concepte de manera precisa i completa.

A més, en la realització del nou model, s’han considerat mesures reiterades de dos estudis multicèntrics de cohorts de pacients amb MPOC: PAC-COPD (Phenotype and Course COPD) i ICE COLD ERIC (International Collaborative Effort on Chronic Obstructive Lung Disease: Exacerbation Risk Index Cohorts).

Totes dues cohorts oferien dades en relació a la dispnea i l’activitat física, en tres moments consecutius de l’estudi, de pacients amb diversos graus de gravetat de la malaltia, d’àrees geogràfiques diferents i de diversos àmbits clínics. De la primera, s’han usat dades de 210 pacients d’unitats hospitalàries especialitzades en l’aparell respiratori de vuit hospitals espanyols. De la segona, s’han fet servir dades de 226 pacients de centres d’atenció primària d’Holanda i de Suïssa.

El model de cercle viciós dispnea-inactivitat resultant, a diferència dels models previs que no s’havien arribat a validar, atorga un paper rellevant a la capacitat d’exercici i a les exacerbacions de la MPOC, i permet explicar millor el curs clínic de la malaltia. A la llarga, ajudarà el personal clínic i investigador a entendre millor les relacions entre les característiques de la MPOC implicades en el cercle viciós dispnea-inactivitat i, per consegüent, contribuirà a facilitar el disseny i l’avaluació d’intervencions terapèutiques.

Referència

The dyspnoea–inactivity vicious circle in COPD: development and external validation of a conceptual model. Maria A. Ramon, Gerben Ter Riet, Anne-Elie Carsin, Elena Gimeno-Santos, Alvar Agustí, Josep M. Antó, David Donaire-Gonzalez, Jaume Ferrer, Esther Rodríguez, Robert Rodriguez-Roisin, Milo A. Puhan, Judith Garcia-Aymerich. European Respiratory Journal 2018 52: 1800079; DOI: 10.1183/13993003.00079-2018