Demostren que la malària crònica vivax és una infecció de la melsa i que és on es troba la major part de la biomassa del paràsit

Els investigadors d’ISGlobal Hernando A. del Portillo i Carmen Fernández Becerra, tots dos amb afiliació conjunta amb l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), han participat en un estudi descrit en dues publicacions que suposa un nou paradigma en el camp de la malària vivax i resol les incongruències arrelades en el coneixement sobre la biologia de Plasmodium vivax. El treball se centra en la melsa, que fins ara es creia que era l’òrgan responsable d’eliminar els paràsits de malària de la sang; ara aporten dades que mostren que, per contra, és també un reservori i un viver del paràsit.

La majoria de casos de malària els causen els paràsits unicel·lulars Plasmodiun falciparum i Plasmodium vivax, que entren a la sang per picades de mosquits. La malària per P. vivax no és tan virulenta ni tan greu com la de P. falciparium, però també s’ha estudiat menys, i se sap que té una forma latent al fetge, que provoca casos clínics reincidents. La concepció actual de la malaltia és que hi ha un nivell baix de P. vivax circulant en sang perquè el paràsit es dirigeix als reticulòcits (glòbuls vermells immadurs) que es troben principalment a la medul·la òssia. També que la melsa destrueix els paràsits, especialment després del tractament contra la malària i, fins ara, s’havia considerat que era el lloc de la seva eliminació de la sang.

En una carta publicada al New England Journal of Medicine, els autors descriuen una biomassa que no s’havia detectat fins ara de P. falciparum i P. vivax a la melsa. El grup va estudiar la melsa de les persones infectades amb ambdós paràsits i la va comparar amb sang circulant dels mateixos pacients i d’individus lliures de malària. Mitjançant diferents mètodes van comprovar que, al contrari del que se sabia fins ara, hi ha un nombre molt més gran de paràsits a la melsa que a la sang, més per P. vivax que per P. falciparum. Per això conclouen que la malària crònica vivax és una infecció de la melsa, no de la sang.

En un article més extens a la revista PLOS Medicine, el mateix equip, dirigit per Nicholas Anstey, de la Menzies School of Health Research i Charles Darwin University (Austràlia), amplia els resultats de les seves troballes sobre P. vivax. En aquest cas, han examinat tant les diferents etapes del reticulòcit com les diferents fases de P. vivax a la melsa durant el seu complex cicle de vida. Han conclòs que P. vivax, lluny de ser destruït a la melsa, s’ha adaptat per sobreviure i també per replicar-se en aquest òrgan, invertint les hipòtesis establertes fins ara.

"És una enorme satisfacció haver participat en aquest estudi com originalment hem postulat l’existència d’infeccions intrasplèniques a P. vivax ”, diu Hernando A. del Portillo, investigador ICREA i cap del grup de recerca Plasmodium vivax and Exosome Research (PVREX). Els darrers 20 anys el grup ha concentrat diverses línies d’investigació en P. vivax, en concret, centrant-se en aspectes d’adherència del paràsit a teixits hemopoètics.

“Amb els anys, cada cop era més difícil de justificar el que estava establert sobre els rols del fetge i la melsa en P. vivax. Amb l’intens tropisme de P. vivax per als reticulòcits, sospitàvem que tenien un paper a la melsa que encara no s’havia descrit. Aquests resultats canvien totalment la comprensió de la biologia del paràsit i el paper de la melsa, és trencador”, afegeix Carmen Fernández Becerra, codirectora del grup PVREX.

Aquests resultats tenen importants implicacions per identificar noves dianes i plataformes d’alliberament de medicaments, ja que els paràsits en aquesta ubicació estan protegits en gran mesura dels fàrmacs antimalària. També tenen importants implicacions per a la identificació de biomarcadors d’infeccions cròniques asimptomàtiques, per millorar els mètodes diagnòstics. Com que és difícil treballar amb la melsa humana, tècnica i èticament, la recerca se centra en el desenvolupament de noves tecnologies per obtenir coneixement molecular d’aquestes infeccions dins de l’òrgan, amb l’objectiu de contribuir a l’eliminació de la malària.

Referència

Kho S, Qotrunnada L, Leonardo L, Andries B, Wardani PAI, Fricot A, Henry B, Hardy D, Margyaningsih NI, Apriyanti D, Puspitasari AM, Prayoga P, Trianty L, Kenangalem E, Chretien F, Safeukui I, Del Portillo HA, Fernandez-Becerra C, Meibalan E, Marti M, Price RN, Woodberry T, Ndour PA, Russell BM, Yeo TW, Minigo G, Noviyanti R, Poespoprodjo JR, Siregar NC, Buffet PA, Anstey NM. Hidden Biomass of Intact Malaria Parasites in the Human Spleen. N Engl J Med. 2021 May 27;384(21):2067-2069. doi: 10.1056/NEJMc2023884. PMID: 34042394

Kho S, Qotrunnada L, Leonardo L, Andries B, Wardani PAI, Fricot A, Henry B, Hardy D, Margyaningsih NI, Apriyanti D, Puspitasari AM, Prayoga P, Trianty L, Kenangalem E, Chretien F, Brousse V, Safeukui I, Del Portillo HA, Fernandez-Becerra C, Meibalan E, Marti M, Price RN, Woodberry T, Ndour PA, Russell BM, Yeo TW, Minigo G, Noviyanti R, Poespoprodjo JR, Siregar NC, Buffet PA, Anstey NM. Evaluation of splenic accumulation and colocalization of immature reticulocytes and Plasmodium vivax in asymptomatic malaria: A prospective human splenectomy study. PLoS Med. 2021 May 26;18(5):e1003632. doi: 10.1371/journal.pmed.1003632. eCollection 2021 May. PMID: 34038413