Com abordar els efectes de les recessions econòmiques en les crisis sanitàries sistèmiques?

[Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la crisi de la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.]

Ens enfrontem a una era de crisis múltiples i complexes. La pandèmia de COVID-19, els conflictes violents i la crisi climàtica han provocat el que es denomina les «3C», un escenari de «policrisi» que suposa un repte sobretot per als països d'ingressos baixos i mitjans (PIBM).

En aquests països, les recessions econòmiques derivades de les 3C poden afectar directament o indirectament un ampli ventall de resultats sanitaris, relatius, per exemple, la salut mental, la salut materna i infantil, els comportaments que danyen la salut (com l'alcoholisme i la toxicomania) i les malalties relacionades amb la pobresa (malària, infecció pel VIH o sida).

Per tant, en temps d'incertesa econòmica, si es vol salvaguardar la salut de la població és important prioritzar les intervencions en els determinants subjacents de la salut i garantir que els membres més vulnerables de la societat estiguin protegits.

El nou document d'anàlisi d'ISGlobal, que forma part d'una sèrie dedicada a la preparació davant de tot tipus de riscos, se centra principalment en dues estratègies de mitigació de les crisis a curt termini: el reforç dels sistemes sanitaris i l'expansió de les polítiques de protecció social.

El document l'han escrit Elisa Landín, Clara Marín, Gonzalo Fanjul, Antoni Plasència, Megan Naidoo, Natanael Silva, Daniella Cavalcanti, Álvaro Flores, Elizabet Diago, Felipe Alves i Davide Rasella. Tots ells formen part d'ISGlobal.

CLICA AQUÍ PER ACCEDIR AL DOCUMENT COMPLET (en castellà) (644 KB)