Publicador de continguts

Anàlisi i Desenvolupament Global

El zika tindrà un impacte a llarg termini i afectarà sobretot als més pobres de Llatinoamèrica i el Carib

El PNUD presenta un informe sobre l'impacte socioeconòmic del virus del Zika, realitzat amb la col·laboració d'ISGlobal

06.04.2017
Foto: ®Bruno Abarca

 El dijous 6 d'abril, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va presentar a la seva seu de Nova York el nou informe "Impacte socioeconòmic del virus del Zika a Amèrica Llatina i el Carib: Brasil, Colòmbia i Surinam com a estudis de cas", realitzat en associació amb la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, i amb la col·laboració de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la John Hopkins University.  L'informe estima que, en els tres anys que es preveu durarà l'actual epidèmia (2015—2017), el cost oscil·la entre 7.000 i 18.000 milions de dòlars per a tota la regió. “El cost social i econòmic del zika és considerable, i podria contribuir a augmentar les desigualtats a la regió” destaca el director d'Anàlisi de ISGlobal Gonzalo Fanjul, qui va representar a la institució en l'esdeveniment.

Durant aquests tres anys, una gran part del cost econòmic benvolgut es deu a la reducció dels ingressos pel turisme internacional, especialment en el Carib. A llarg termini, es deu sobretot als costos directes i indirectes associats a la microcefàlia i altres defectes neurològics en bebès de mares infectades amb el virus durant l'embaràs.

“L'impacte no es distribueix de manera homogènia” assenyala Oriana Ramírez, coordinadora d'anàlisi de polítiques en ISGlobal i coordinadora d'aquest estudi. És major als països de menys ingressos com Haití o Belize, i en les poblacions vulnerables dins de cada país (famílies pobres, comunitats rurals, etc). Les dones són les més afectades per l'epidèmia: d'una banda, hi ha més dones infectades que homes (això podria haver-se d'al fet que es diagnostiquen més o que estan més exposades al mosquit o que el virus també es transmet per via sexual). Per l'altre costat, en la major part dels casos són elles les que es veuen obligades a deixar de treballar per cuidar dels nens afectats. A això s'uneix el limitat accés a drets i serveis de salut sexual i reproductiva a la regió.

“Les conseqüències de l'epidèmia a llarg termini amenacen dècades de desenvolupament social i guanys en matèria de salut que havien estat durament aconseguides, ralentint el progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible", explica Jessica Faieta, Subsecretària-General de les Nacions Unides i Directora del PNUD per a Amèrica Llatina i el Carib.

L'informe conclou que les estratègies de preparació i resposta han de reforçar-se a nivell nacional i regional, i han d'involucrar a les comunitats. Proporciona una llista de sis recomanacions, incloent el control integral del mosquit que transmet el zika (i que també transmet la febre groga, el dengue i el chikungunya), l'enfortiment del sistema de salut i d'esquemes de protecció social que ajudin a mitigar l'impacte social i econòmic en les famílies més afectades, i la promoció de la igualtat de gènere i la salut sexual i reproductiva.

L'estudi va ser realitzat per un equip coordinat per Oriana Ramírez-Rubio (ISGlobal) i Mario Macís (JHU), i compost per Emilia Simeonova (JHU), Adelaida Sarukhan, Bruno Abarca, Pablo M. de Salazar, Leire Pajín Iraola, i Gonzalo Fanjul (ISGlobal). Aquest equip va ser l'encarregat de revisar literatura, preparar els protocols de l'estudi, entrevistar als informadors clau, les comunitats afectades i les famílies dels països seleccionats,  analitzar les entrevistes,  desenvolupar models d'impacte macroeconòmic i  redactar els informes preliminars.

 

Més informació

Informe "Impacte socioeconòmic del virus del Zika a Amèrica Llatina i el Carib: Brasil, Colòmbia i Surinam com a estudis de cas"