Viure en zones més verdes s'associa amb una millor salut mental i menys consum de medicaments

Els espais verds urbans tenen molts i coneguts beneficis per a la salut de les persones, com ara l'augment de l'esperança de vida, una reducció dels problemes de salut mental o un funcionament cognitiu millor. Tot i això, encara no és clar quina quantitat d'espais verds és realment necessària per millorar la salut.

Ara, un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha avaluat la relació entre una millor salut mental i l'anomenada regla 3-30-300 d'espais verds. Aquesta implica que totes les persones puguin veure almenys tres arbres des de casa seva, que hi hagi un 30% de cobertura arbòria al seu barri i que no es visqui a més de 300 metres del parc o espai verd més proper. La regla va ser proposada pel silvicultor urbà Cecil Konijnendijk i és àmpliament promoguda per molts altres silvicultors i planificadors urbans.

Els resultats de la investigació van revelar que el compliment de la regla completa 3-30-300 d'espais verds es va associar clarament amb una millor salut mental, un menor ús de medicació i menys visites al psicòleg o psicòloga, encara que només per a aquesta última dimensió l'associació va ser estadísticament significativa. Concretament, els espais verds residencials, però no la vista d'arbres des de la finestra o l'accés a un espai verd important, es va associar de manera estadísticament significativa amb una millor salut mental.

Les dades recollides a l'estudi indiquen que només el 4,7% de la població enquestada complia la regla d'espais verds. Una mica més del 43% de les persones participants tenien almenys tres arbres en un radi de 15 metres des de casa seva, el 62,1% tenia un espai verd important en un radi de 300 metres i el 8,7% vivia en una zona amb suficient verdor circumdant. Per contra, gairebé el 22,4% no en tenia cap.

Aquest estudi transversal es va basar en una mostra de 3.145 persones entre 15 i 97 anys residents a Barcelona que van participar en l'Enquesta de Salut de Barcelona 2016, impulsada per l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i que van ser escollides de manera aleatòria. L'estat de salut mental es va avaluar amb el Qüestionari de Salut General de 12 ítems (GHQ-12). El 18% dels i les participants declarava tenir una mala salut mental i el 8,3% declarava haver visitat un psicòleg o psicòloga a l'últim any. A més, el 9,4% declarava haver pres tranquil·litzants o sedants i el 8,1% haver pres antidepressius els últims dos dies.

"De l'estudi es desprèn que hi ha relativament pocs espais verds a Barcelona i que només un petit percentatge de persones complia amb la regla de 3-30-300, malgrat els efectes beneficiosos per a la salut mental", explica Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal i primer autor de l'estudi.

"Hi ha una necessitat urgent de proporcionar més espais verds a la ciutadania. Potser hem de desenterrar l'asfalt i plantar més arbres, cosa que no només millorarà la salut, sinó que també reduirà els efectes de l'illa de calor i contribuirà a capturar CO₂", assenyala Nieuwenhuijsen. "Qualsevol iniciativa que porti a una ciutat més verda suposarà un pas endavant, l’important és que necessitem més i més ràpid reverdiment", afegeix el primer autor de l'estudi.

Segons indica l'equip investigador, caldria fer estudis similars a ciutats amb més cobertura d'arbres que Barcelona, ja que la manca d'espais verds, en particular d'una cobertura d'arbres suficient, limita la capacitat d'avaluar l'aspecte del 30 (%) de la regla 3-30-300. "La qüestió és fins a quin punt és factible un 30% de cobertura arbòria, especialment en ciutats compactes", conclouen les i els investigadors.

Referència

Nieuwenhuijsen M, Dadvand P, Márquez S, Bartoll X, et al. The evaluation of the 3-30-300 green space rule and mental health. Environmental Research, Volume 215, Part 2, 2022, 114387. https://doi.org/10.1016/j.envres.2022.114387