Vinculen una major exposició a diòxid de nitrogen amb nivells més alts de biomarcadors de malaltia d’Alzheimer en el cervell

Investigadores i investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, en col·laboració amb ISGlobal, han detectat que l’exposició a la contaminació de l’aire estaria relacionada amb nivells més alts de biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer, especialment en persones amb acumulació de beta-amiloide al cervell. Els resultats de l’estudi, que ha comptat amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista Environment International .

“En línia amb el que demostren estudis recents, la nostra recerca apunta que les petites partícules en suspensió i els gasos contaminants que es troben en l’atmosfera, provinents principalment del trànsit, tindrien un rol com a factors ambientals en el desenvolupament de l’Alzheimer” , destaca la Marta Crous-Bou, autora de l’estudi i científica col·laboradora del BBRC. “L’estudi aporta evidència que la contaminació atmosfèrica afectaria especialment a aquelles persones que ja presenten indicis biològics de l’inici de la malaltia en forma d’acumulació de proteïna beta amiloide al seu cervell. La pol·lució de l’aire podria contribuir en l’avenç o progressió de la malaltia”, afegeix la investigadora.

Els resultats de la investigació indiquen, en concret, que una major exposició a diòxid de nitrogen i a partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM_2.5) s’associaria amb nivells més alts de deposició de la proteïna beta amiloide al cervell, una de les alteracions biològiques que es produeixen en la malaltia d’Alzheimer. D’altra banda, les partícules en suspensió PM₁₀ (d’un diàmetre igual o inferior a 10 µm) i PM _2.5 es vincularien amb una major acumulació de neurofilaments lleugers (NfL) al líquid cefalorraquídic, un biomarcador de dany neuronal. L’estudi suggereix que aquest efecte de la contaminació en els nivells de NfL és especialment rellevant en el cas dels portadors de la variant ε4 del gen APOE, el principal factor genètic de risc de l’Alzheimer.

Aquestes troballes encaixarien amb hipòtesis que suggereixen que les partícules fines com les P_2.5 podrien arribar al cervell travessant la barrera hematoencefàlica . A més, la contaminació de l'aire és una de les fonts més rellevants d'inflamació i estrès oxidatiu induïts pel medi ambient, tots dos implicats en processos neurodegeneratius.

Nous horitzons

Si bé encara es desconeixen els mecanismes involucrats en aquestes associacions, la investigació reforça l’evidència científica emergent que apunta que la contaminació de l’aire seria un factor de risc pel desenvolupament de l’Alzheimer. “És important destacar que es tracta d’un factor modificable al qual una gran part de la població està exposada. Encara que els riscs associats siguin petits, una reducció en l’exposició implicaria també una disminució en la morbiditat associada a la malaltia” , explica Silvia Alemany, que signa l’estudi com a investigadora d’ISGlobal. Futurs estudis permetran demostrar si els seus efectes estan relacionats amb la progressió de la malaltia.

“Aquestes troballes ens permetran dur a terme anàlisis sobre els efectes de la contaminació de l’aire en el cervell i la cognició, considerant el paper de la genètica”, explica Natàlia Vilor-Tejedor, co-autora de l’estudi i membre del Grup de Recerca en Neuroimatge del BBRC. Els resultats de l’estudi, afirma, “obren les portes també a estudiar l’impacte a llarg termini de la contaminació en mecanismes involucrats en la malaltia de l’Alzheimer, i a estendre la investigació fora de la ciutat de Barcelona i en un ventall de població més ampli”.

La mostra de la recerca ha inclòs 156 persones adultes sense alteracions cognitives amb una mitjana d’edat de 57 anys i moltes d’elles familiars de malalts d’Alzheimer, provinents de l’estudi ALFA. S’han seleccionat només participants que hagin residit a la ciutat de Barcelona en el mateix habitatge durant almenys 3 anys i amb dades geocodificades fiables.

Referència