Un nou estudi descriu la diversitat genètica i els marcadors de resistència en els paràsits de la malària a Moçambic

Els fàrmacs utilitzats per tractar i prevenir la malària a Moçambic continuen sent eficaços, segons una anàlisi genòmica de marcadors de resistència en P. falciparum, realitzada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM). Els resultats de l'estudi, publicats a Communications Biology, revelen també una diferenciació geogràfica del paràsit.

Un element clau en la lluita contra la malària és utilitzar antimalàrics per prevenir o tractar la malaltia. Tot i això, el paràsit de la malària P. falciparum ha desenvolupat resistència a molts d'aquests fàrmacs. Per exemple, la resistència a l'artemisinina, el tractament de primera línia per a la malària per P. falciparum, es caracteritza per mutacions en un gen del paràsit anomenat pfkelch13. La resistència a la sulfadoxina-pirimetamina (SP), utilitzada per prevenir la malària durant l'embaràs i la infància, s'associa principalment amb tres mutacions en el gen pfdhps i dues mutacions en el gen pfdhfr.

Vigilar la presència i la propagació d'aquests marcadors de resistència és, per tant, de gran importància per als programes de control de la malària i per garantir que els medicaments utilitzats segueixin sent eficaços. "Diversos estudis a Moçambic han detectat marcadors de resistència a fàrmacs, però se sabia poc sobre la seva distribució geogràfica", afirma Alfredo Mayor, investigador d'ISGlobal i del CISM. Això és rellevant, ja que la transmissió de la malària a Moçambic és molt heterogènia, amb una alta càrrega al nord i una transmissió molt baixa al sud.

En aquest estudi, Mayor i el seu equip van examinar la distribució geogràfica dels marcadors de resistència al país al llarg de diversos anys. Per fer-ho, van utilitzar metodologia puntera per seqüenciar 2.251 mostres de P. falciparum recollides entre 2015 i 2018 a tot el sud, centre i nord de Moçambic.

Una divisió nord-sud

L'anàlisi genòmica no va trobar evidència de marcadors vinculats a la resistència a l'artemisinina, i una prevalença molt baixa de marcadors de resistència a la cloroquina o a la piperaquina (que s'utilitza en combinació amb l'artemisinina). En canvi, la freqüència de marcadors de resistència a SP va ser molt alta: els mutants quíntuples (portadors de les tres mutacions en pfdhps més les dues en pfdhfr) van augmentar del 80% el 2015 al 89% el 2018, i de nord a sud del país. Aquest gradient geogràfic va de la mà amb una reducció en el nombre de paràsits genèticament diferents que infecten un individu, fet que reflecteix la menor intensitat de transmissió del paràsit al sud.

Una altra mutació, també relacionada amb la resistència a la SP, només es va detectar al nord del país (Cabo Delgado) amb una freqüència del 17% i mai en combinació amb les dues mutacions en el gen pfdhr. "Observem una diferenciació regional del paràsit, que podria ser deguda a diversos factors, entre ells la distància geogràfica i diferències en l'ús i la cobertura d'intervencions contra la malària", afirma Simone Boene, co-primera autora de l'estudi juntament amb Clemente da Silva.

Implicacions per a la salut pública

Els resultats tenen diverses implicacions per a la salut pública a Moçambic. En primer lloc, que l'artemisinina continua sent eficaç per tractar la malària per P. falciparum. En segon lloc, que la piperaquina es pot utilitzar en les teràpies combinades amb artemisinina (ACT). En tercer lloc, que malgrat l'alta freqüència de mutants quíntuples, no hi ha proves que s'hagi reduït l'eficàcia quimiopreventiva de la SP. Una altra mutació en pfdhps, coneguda per reduir l'efecte del fàrmac en lactants i embarassades, només es va detectar en el 0,2% de les mostres analitzades, cosa que dóna suport a l'ús continuat de SP per prevenir la malària en embarassades (IPTp). Tot i això, els autors adverteixen que cal vigilar de prop aquests marcadors de resistència, atès el ràpid augment de la resistència a l'artemisinina i la piperaquina al sud-est asiàtic.

"Aquests resultats proporcionen dades de referència per estudiar l'evolució de P. falciparum en resposta a canvis a les directrius nacionals de tractament de la malària", diu da Silva. Els autors i autores subratllen la necessitat d'integrar sistemes de vigilància molecular amb estudis d'eficàcia d'antimalàrics per vigilar l'aparició i la propagació de paràsits farmacoresistents.

Referencia

Clemente da Silva, Simone Boene, Debayan Datta et al. Targeted and whole-genome sequencing reveal a north-south divide in P. falciparum drug resistance markers and genetic structure in Mozambique. Commun. Biol. 2023.