Un estudi a l'Índia mostra que una reducció dels espais verds augmenta el risc cardiometabòlic

Tot i la creixent evidència científica sobre els beneficis dels espais verds per a la salut, els estudis en països de renda mitja o baixa segueixen sent limitats. Ara, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha realitzat una recerca amb dades de més de 6.000 persones d’Hyderabad (Índia) que conclou que el desenvolupament urbanístic que implica una reducció dels espais verds pot incrementar diversos factors de risc cardiometabòlic.

La majoria d'estudis previs s'han realitzat en països de renda alta i s'han centrat en l'espai verd urbà (per exemple, parcs, boscos urbans o jardins), però això pot tenir una aplicabilitat limitada en països de renda mitja o baixa amb entorns on l'espai verd representa en gran mesura terres de cultiu i espais oberts.

L'equip del Projecte CHAI, liderat per ISGlobal, es va proposar analitzar l'associació entre els canvis en l'ús de la terra –zones amb espais verds que passaven a ser edificades– i els factors de risc cardiometabòlic –hipertensió, obesitat, o hiperglucèmia– en una àrea urbanitzada periurbana del sud de Hyderabad (Índia). També va explorar el possible paper mediador de la contaminació de l'aire, l'activitat física i l'estrès en aquestes associacions.

Es van analitzar les dades de més de 6.000 persones adultes i els canvis urbans de l'ús de terra durant 14 anys en una àrea de 700 km², amb mètodes de classificació basats en dades per satèl·lit de les missions Landsat. Així mateix, es van estimar els nivells de contaminació atmosfèrica (partícules en suspensió de menys de 2,5 micres, PM_2,5). Es va mesurar als participants la pressió sanguínia, els triglicèrids, el colesterol o la glucosa en dejú, a més de realitzar una enquesta amb informació d'estil de vida i indicadors d'estrès.

Els resultats, publicats a la revista Environmental Health Perspectives, van mostrar que el desenvolupament urbanístic al voltant de 300 metres del domicili augmentava els factors de risc metabòlic. En comparació amb les persones on els seus barris no van patir canvis, aquelles que vivien un desenvolupament urbanístic més ràpid al voltant del seu habitatge tenien un pressió sanguínia –tant sistòlica com diastòlica– més alta, una major circumferència de cintura i una major glucosa en dejú.

L'anàlisi per sexes va evidenciar que les dones patien més l'impacte de la pèrdua de zones verdes a la seva salut. Una possible explicació pot ser "les diferències en els patrons de mobilitat de la població: el temps que passaven durant el dia prop de l'habitatge era substancialment més gran en les dones (74%) que en els homes (52%)", explica Carles Milà, primer autor de l'estudi.

Pel que fa a les possibles explicacions del perquè de la relació entre el desenvolupament urbanístic i un major risc cardiometabòlic, Milà apunta que "l'estudi ha evidenciat que aquesta relació pot estar mediada, en part, per la reducció de l'activitat física i l'augment de la contaminació atmosfèrica", que implica la pèrdua de zones verdes al voltant de l'habitatge. La recerca no va trobar associació amb l'estrès.

Per la seva banda, Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal que coordina el Projecte CHAI i ha liderat aquest estudi, conclou que "els descobriments d'aquesta recerca donen suport a la necessitat d'integrar la salut en la planificació urbana, especialment a les ciutats o veïnats amb canvis urbanístics ràpids, per així reduir els impactes negatius del desenvolupament urbanístic en la salut de les persones".

Referència

Milà C, Ranzani O, Sánchez M, Ambros A, Bhogadi S, Kinra S, Kogevinas M, Dadvand P, Tonne C Land-Use Change and Cardiometabolic Risk Factors in an Urbanizing Area of South India: A Population -Based Cohort Study. Environment Health Perspectives, 3 April 2020. https://doi.org/10.1289/EHP5445