Un estudi associa la pràctica habitual d’activitat física vigorosa amb una millor resposta del cor a l’exercici en persones amb MPOC

Un estudi identifica que les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) pateixen una disfunció cardíaca autònoma, és a dir, que la capacitat d’accelerar-se del cor durant l’exercici i de recuperar-se després d’aquest esforç està limitada, amb independència de l’estat de gravetat de la malaltia. Publicat a Annals of Physical and Rehabilitation Medicine, l’estudi ha estat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”.

“Tot i que es tracta d’una malaltia respiratòria, la MPOC té efectes en altres sistemes del cos”, explica Laura Delgado, investigadora predoctoral d’ISGlobal. “Se n’ha estudiat molt l’efecte en el sistema cardiovascular i muscular, però molt menys en el sistema nerviós autònom”. L’estudi, del qual Delgado n’és primera autora, es va centrar en aquest efecte.

El cor, durant l'exercici i després

Aquest treball científic va avaluar la capacitat que té el cor d’accelerar la freqüència de les pulsacions durant l’exercici (resposta cronotròpica, RC) i la capacitat que té de tornar a valors basals en acabar-se l’esforç (recuperació de la freqüència cardíaca, RFC). Com més ràpid pot respondre el cor, millor n’és la funció autònoma.

“En el cas de la RC reduïda, vam veure resultats consistents amb la literatura, si bé ho vam mesurar durant una prova subòptima que no requereix un esforç màxim per part dels pacients”, resumeix Delgado. “En el cas de la RFC vam veure que, fent seguiment de la recuperació dels pacients durant cinc minuts després de la prova de la marxa, la freqüència cardíaca no tornava al valor basal”.

MPOC i activitat física

El segon objectiu de l’estudi va ser observar com aquesta funció autònoma es relaciona amb l’activitat física de les persones amb MPOC. “Aquí vam estudiar sis paràmetres diferents de l’activitat física, i els vam intentar relacionar amb la RC i la RFC”, continua Delgado. “Al final vam trobar una relació entre l’activitat física vigorosa (de més alta intensitat) i la funció autònoma que persisteix fins i tot després de tenir en compte altres variables d’ajustament.”

“Ens cal saber més sobre els efectes sistèmics de la MPOC i la seva relació amb altres característiques de la malaltia, com ara l’activitat física, per poder plantejar millores en la gestió de la malaltia”, afirma Delgado.

El propòsit de l’estudi ara publicat és el d’aportar una caracterització detallada dels paràmetres de resposta autònoma cardíaca a l’exercici que serveixin per al disseny de la rehabilitació pulmonar o de les intervencions d’activitat física destinades a aquest tipus de pacients.

Novetats de l'estudi

Respecte estudis anteriors, centrats en pacients greus o hospitalitzats, aquest presenta la novetat d’haver inclòs també pacients amb MPOC lleu. Per a la recerca es van analitzar 320 persones amb MPOC de lleu a molt greu, reclutades a centres d’atenció primària i hospitals terciaris de cinc municipis costaners catalans. El 82% d’aquestes persones eren homes i tenien una edat mitjana de 68 anys. Gairebé el 60% comptava amb un diagnòstic de malaltia cardiovascular.

Una altra característica nova és que, per avaluar la disfunció autònoma cardíaca es van prendre dos paràmetres senzills i de baix cost, diferents als habituals. Es va mesurar la RC durant la pràctica de l’exercici i la RFC al final, en lloc d’emprar altres mesures com la freqüència cardíaca mitjançant electrocardiograma, o la sensibilitat als baroreceptors. Les mesures de funció autònoma es van prendre a partir de la prova de sis minuts de la marxa. La RC es va calcular mesurant les pulsacions durant la prova (en resposta a l’esforç), i la RFC es va calcular mesurant les pulsacions durant un període de recuperació de cinc minuts en acabar la prova.

Addicionalment, l’activitat física es va mesurar de forma objectiva durant una setmana amb un acceleròmetre i es va poder recollir informació sobre les passes, el temps dedicat a qualsevol activitat, el temps dedicat a l’activitat moderada i el temps dedicat a l’activitat vigorosa, a més de la intensitat amb la qual es van dur a terme i el temps dedicat a activitats sedentàries.

També es va estimar l’associació de la RC i la RFC amb els paràmetres de l’activitat física registrada amb l’acceleròmetre mitjançant models de regressió lineal multivariable. A l’estudi, l’augment del temps dedicat a l’activitat física vigorosa es va associar significativament amb una ràpida disminució de la recuperació de RFC (p=0,044) i amb un augment de la RC (p=0,021). No es va trobar una associació independent per a d’altres paràmetres d’activitat física.

“Les persones amb MPOC, en qualsevol dels graus de gravetat de la malaltia, presenten una disfunció cardíaca autònoma inversament relacionada amb la pràctica d’activitat física vigorosa”, conclou Judith García-Aymerich, cap del programa de Malalties no transmissibles i medi ambient d’ISGlobal. “Això vol dir que, sota la vigilància de professionals sanitaris, les persones amb MPOC es podrien beneficiar de fer una activitat física vigorosa en els seus programes de rehabilitació pulmonar i en les intervencions d’activitat física destinades a elles, tot i que calen més estudis per analitzar-ne els pros i els contres”, afegeix.

Referència

Delgado-Ortiz L, Arbillaga-Etxarri A, Rodríguez-Chiaradía DA, Gimeno-Santos E, Barberan-Garcia A, Balcells E, Rodríguez-Roisin R, Garcia-Aymerich J. Physical activity and cardiac autonomic dysfunction in patients with chronic obstructive pulmonary disease: a cross-sectional analysis. Ann Phys Rehabil Med. 2021 Mar 1:101501. doi: 10.1016/j.rehab.2021.101501. Epub ahead of print. PMID: 33662597.