Un antic fàrmac per combatre un paràsit intestinal reemergent

 Un breu tractament amb quinacrina és eficaç per tractar infeccions pel paràsit intestinal Giardia que no responen al tractament habitual, segons demostra un estudi liderat per ISGlobal en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Saragossa, la Unitat de Medicina Tropical de Drassanes-PROSICS i l'Hospital Sant Joan de Deú. Els resultats, publicats en el Journal of Infectious Diseases,  obren la via per explorar noves maneres de tractar un paràsit comú en viatgers internacionals i que està reemergent en països industrialitzats.

Giardia duodenalis és un dels protozoaris paràsits intestinals més comuns en humans i més de mil milions de persones al món estan en risc de contreure-ho. Encara que és una malaltia típicament associada a aigua contaminada amb quists del paràsit en zones pobres de països en desenvolupament, la infecció està re-emergint en països industrialitzats.  Els símptomes de giardiasis varien molt, des d'infeccions asintomátiques fins a diarrea crònica, per raons que podrien tenir a veure amb edat, prèvia exposició al paràsit o grup genètic (A o B) al que pertany el mateix. Algunes infeccions són resistents al tractament habitual amb nitroimidazoles i de moment no hi ha tractaments de segona línia validats.

L'objectiu de l'estudi va ser estimar la proporció de giardiasis resistents al nitroimidazol en pacients de tres unitats de medicina tropical, intentar descriure els factors de risc associats a la persistència de la infecció i avaluar l'eficàcia de quinacrina en el tractament de casos refractaris. Els resultats mostren que, dels 77 pacients analitzats (8 d'ells no havien viatjat fora d'Espanya en els últims 6 mesos), al voltant de 20% de les infeccions van persistir malgrat el tractament amb nitroimidazol. Un breu règim (5 dies) de quinacrina va ser 100% eficaç a eliminar al paràsit en dites pacients, i sense els efectes secundaris greus associats a aquest fàrmac quan és administrat per més temps o a dosis més elevades.  No es va observar associació significativa entre persistència de giardiasi i altres factors de risc, com per exemple l'àrea geogràfica d'adquisició de la infecció, i l'estudi mostra per primera vegada que paràsits del grup genètic A també estan associats a la giardiasi refractària.

Els autors conclouen que la quinacrina ha de considerar-se com una segona línia de tractament quan possible, però Ana Requena-Méndez, autora principal de l'estudi, assenyala que es necessiten més estudis sobre l'eficàcia i seguretat d'aquest fàrmac, originalment usat com antimalárico, per poder  aprovar  el seu ús en el tractament de la giardiasi.

Referència

Requena-Méndez A, Goñi P, Rubio E, et al. The Use of Quinacrine in Nitroimidazole-Resistant Giardia Duodenalis: An Old Drug for an Emerging Problem. J Infect Dis. 2017 Feb 6.