Un estudi troba que els nens i les nenes que viuen i estudien prop d’espais verds pateixen menys estrès oxidatiu

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha analitzat per primera vegada la relació que hi ha entre l’exposició a diferents espais verds i l’estrès oxidatiu de nens i nenes. L’anàlisi conclou que una major exposició a la vegetació s’associa amb nivells més baixos d’estrès oxidatiu i que aquesta associació s’observa independentment de l’activitat física que duen a terme les nenes i nens.

L’oxigen és essencial per a un gran nombre de reaccions bioquímiques que ens mantenen amb vida, però durant el seu procés d’oxidació es generen substàncies reactives nocives que l’organisme no sempre pot neutralitzar amb rapidesa o bé ocasionen un dany que el cos no sempre és capaç de reparar. Es produeix aleshores l’anomenat estrès oxidatiu, que ens fa envellir o fins i tot emmalaltir.

Fins ara diferents estudis havien assenyalat que disposar d’espais verds al lloc de residència té un efecte positiu en la salut, sobretot perquè milloren la salut mental i promouen l’exercici físic, la qual cosa redueix el risc de sobrepès o obesitat. Però s’havia estudiat menys quins efectes directes té aquesta vegetació en els processos biològics, per exemple en la inflamació i l’estrès oxidatiu. Això és especialment important per conèixer el paper que poden tenir els espais verds en les malalties respiratòries i al·lèrgiques.

Un estudi amb més de 300 nens i nenes italians

Amb el propòsit d’explorar si els espais verds poden estar relacionats amb nivells d’estrès oxidatiu més baixos en la població infantil, i també si l’activitat física té cap paper en aquesta possible associació, es va analitzar 323 nens i nenes sans d’entre 8 i 11 anys inscrits en cinc escoles primàries d’Asti, una petita ciutat del nord-oest d’Itàlia.

Els progenitors van omplir un qüestionari que incloïa informació sobre la freqüència amb la qual els seus fills i filles feien exercici físic. L’estrès oxidatiu es va quantificar en l’orina mesurant la concentració del compost isoprostà. D’altra banda, els espais verds i escolars es van definir mitjançant l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI, per les sigles en anglès), i també es va estimar la porció de vegetació. Las exposicions a múltiples indrets es van obtenir tenint en compte el NDVI de la llar i l’escola, i el temps que el nen o la nena passava a cada lloc.

Possibles explicacions

Diversos mecanismes biològics podrien explicar aquesta relació directa entre àrees verdes i estrès oxidatiu en la població infantil. En primer lloc, “una major exposició a aquestes zones pot contribuir al desenvolupament immunitari dels nens i nenes en posar-los en contacte amb organismes que acostumen a colonitzar els entorns naturals”, explica Judith Garcia-Aymerich, investigadora i cap del programa de Malalties No Transmissibles i Medi Ambient d’ISGlobal, que signa l’estudi com a última autora. A més, estar en contacte amb espais verds pot augmentar la síntesi de vitamina D a través de la radiació ultraviolada del sol. Aquesta vitamina actua com un antioxidant que prevé els efectes negatius de l’estrès oxidatiu i la inflamació. Per acabar, la vegetació millora la qualitat de l’aire en àrees urbanes.

L’activitat física no influeix

Tot i que la proximitat a espais verds s’ha associat amb una major activitat física, cosa que alhora afecta l’estrès oxidatiu, l’estudi no ha trobat evidències que l’exercici estigués implicat en l’associació entre els espais verds i l’estrès oxidatiu.

Garcia-Aymerich afirma que “no coneixem els efectes a curt i llarg termini que un excés d’estrès oxidatiu té en la salut, de manera que s’ha de seguir investigant i donant suport a estratègies de salut pública i urbanes que afavoreixin els espais verds”.

Referència

Giulia Squillacioti, Anne-Elie Carsin, Valeria Bellisario, Roberto Bono, Judith Garcia-Aymerich. Multisite greenness exposure and oxidative stress in children. The potential mediating role of physical activity. Environmental Research, Volume 209, 2022, 112857, ISSN 0013-9351. doi.org/10.1016/j.envres.2022.112857.