Seguir una dieta mediterrània durant l'embaràs s'associa amb menys risc de creixement accelerat a la infància

Les dones embarassades que segueixen una dieta mediterrània tenen menys risc que els seus fills i filles tinguin una trajectòria de creixement accelerat -caracteritzat per un pes elevat en néixer i un increment ràpid de pes en la infància-, fet que podria determinar més risc d’obesitat en el futur. És la principal conclusió d'un estudi coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”.

La dieta mediterrània és un patró d'alimentació saludable que es caracteritza per un alt contingut de fruites, verdures, oli d'oliva, llegums i nous. Aquest patró dietètic s'ha associat amb menys risc d'obesitat i risc cardiometabòlic en persones adultes, mentre que en nens i nenes els estudis són escassos.

La recerca, publicada a The Journal of Pediatrics, es va plantejar com a objectiu avaluar la relació entre el seguiment de la dieta mediterrània durant l'embaràs i les trajectòries de creixement i el risc cardiometabòlic durant la primera infància.

L'estudi es va realitzar a partir de més de 2.700 embarassades d'Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València, que formen part del Projecte INMA-Infància i Medi Ambient. Les dones van omplir un qüestionari sobre consum alimentari en el primer i tercer trimestre d'embaràs. A més, es va realitzar un seguiment als seus fills i filles -dieta, pes i altura- des del naixement als quatre anys. A aquesta edat també se'ls van realitzar diverses proves, com una anàlisi de sang i la presa de la pressió arterial.

Els resultats van mostrar que les embarassades amb major adherència a la dieta mediterrània tenien un 32% menys de risc de tenir fills i filles amb una trajectòria de creixement accelerat, en comparació amb els fills i filles de les mares que no seguien aquesta dieta.

Sílvia Fernández, investigadora d'ISGlobal i primera autora de la publicació, destaca que "les mares amb menys adherència a la dieta mediterrània eren més joves, consumien més calories, tenien més probabilitats de ser fumadores i un nivell socioeducatiu més baix", en comparació amb les dones que sí que seguien aquesta dieta.

Aquests resultats donen suport a la hipòtesi que una "dieta saludable durant l'embaràs pot tenir un paper beneficiós per al desenvolupament dels nens i nenes", conclou Dora Romaguera, investigadora d'ISGlobal i del CIBEROBN que ha coordinat l'estudi. Pel que fa als mecanismes que expliquen aquesta relació, la investigadora apunta possibles "modificacions epigenètiques que regulen la programació cardiometabòlica fetal, o l'efecte dels hàbits dietètics compartits entre mares i fills, encara que això ha de ser estudiat en recerques futures".

L'estudi no va trobar associació entre seguir una dieta mediterrània durant l'embaràs i una reducció del risc cardiometabòlic en la infància, és a dir, sobre la pressió arterial o el colesterol. Per a Fernández, una de les explicacions pot ser que "els efectes de les exposicions prenatals en el risc cardiometabòlic no apareguin fins més tard en la infància".

Referència

Fernández-Barrés S, Vrijheid M, Manzano-Salgado CB, Valvi D, Martínez D, Iñiguez C, Jimenez-Zabala A, Riaño-Galán I, Navarrete-Muñoz EM, Santa-Marina L, Tardón A, Vioque J, Arija V, Sunyer J, Romaguera D; Infancia y Medio Ambiente (INMA) Project. The Association of Mediterranean Diet during Pregnancy with Longitudinal Body Mass Index Trajectories and Cardiometabolic Risk in Early Childhood. The Journal of Pediatrics. 2018 Nov 12. doi: 10.1016/j.jpeds.2018.10.005.