Recollir i compartir dades: un dels principals reptes en la preparació per a futures pandèmies

Què hem après de la COVID-19 i com podem anticipar-nos a la pròxima pandèmia? Aquestes preguntes van ser objecte de debat en un simposi científic organitzat per ISGlobal en el marc de la tercera reunió del projecte europeu END-VOC. Més de 50 membres del projecte i uns 60 participants en línia de tot el món van assistir al simposi celebrat en el PRBB de Barcelona el passat 6 de juny.

Després d'unes paraules de benvinguda per part d'Antoni Plasència, director general d’ISGlobal, i Ibrahim Abubakar, investigador de l’University College London i líder del projecte, la secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, Carme Cabezas, va destacar la importància d'ajuntar esforços per a estudiar el SARS-CoV-2 i altres virus.

Preparant el terreny

En el primer panell, Oliver Morgan, de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va assenyalar que, malgrat els creixents esforços, la capacitat de seqüenciació és molt desigual entre països i l'intercanvi de dades continua sent un gran repte. Va parlar de la Xarxa Internacional de Vigilància de Patògens (IPSN) llançada recentment per l'OMS amb l'objectiu d'aconseguir un accés equitatiu a la seqüenciació genòmica de patògens. Janet Díaz, també de l'OMS, va presentar els usos actuals i futurs de la Plataforma Clínica Mundial de l'OMS, posant l'accent en que la recopilació de dades ha de ser àgil i flexible, la propietat explícita de les dades és clau, i que la síntesi i presentació d'aquesta informació en temps real és possible i pot ser de gran valor per a clínics, investigadors i responsables polítics. Annick de Ruijter, de la Universitat d'Amsterdam, va parlar de com ha canviat al llarg de la història la forma en què ens preparem – i responem - als patògens.

L'evolució del SARS-CoV-2

El segon panell es va centrar en l'evolució del SARS-CoV-2. Una de les qüestions clau és d'on podria sorgir la pròxima variant preocupant i si seríem capaces de reconèixer-la com a tal. Tom Peacock, de l'Imperial College de Londres, va mostrar com el mostreig d'aigües residuals ha permès detectar llinatges que no s'estan detectant a partir de mostres nasals en la clínica. Aquests llinatges críptics deriven de variants més antigues i comparteixen diverses mutacions que poden alterar la seva capacitat infectiva. François Balloux, de la UCL, va defensar una millor vigilància del SARS-CoV-2 i altres patògens en la fauna salvatge. Els virus zoonòtics que cauen en espais buits del "nínxol immunològic" (és a dir, per als quals no tenim immunitat creuada) són els que més han de preocupar-nos, va afirmar. Sergio Abrignani, de la Universitat de Milà, va parlar del desenvolupament i el futur de les vacunes contra el COVID-19, mentre que Nisreen A. Alwan, de la Universitat de Southampton, es va referir al Covid llarg i a la necessitat d'una definició precisa. La incertesa està magnificant totes les barreres i desigualtats existents en l'atenció, i això ha de reconèixer-se, va dir l'experta.

Durant els dos dies següents, el Consorci END-VOC, en el qual molts membres es reunien cara a cara per primera vegada, va celebrar la seva tercera reunió general per a debatre els avanços i les accions futures.