Com incorporar les lliçons apreses amb la COVID-19 i altres crisis en la preparació davant de tot tipus de riscos?

Quatre anys després de l'inici de la pandèmia de COVID-19, que ens va fer prendre consciència dels perills d'una crisi sanitària global, el món segueix sense estar preparat de manera adequada per afrontar una nova pandèmia, una catàstrofe natural o un accident nuclear. L'oportunitat d'aprofitar les lliçons apreses continua oberta, i s'han produït avanços, però es tracta de progressos fràgils i el temps pot estar acabant-se, en paraules d'Elisabeth Cardis, cap del grup de Radiació i chair del Hub de Preparació d’ISGlobal.

Per això mateix la Fundació Gaspar Casal i ISGlobal van organitzar el passat 27 de novembre la jornada PR³ després de la pandèmia de COVID-19, en al·lusió al concepte PR³ encunyat per ISGlobal (Preparació, Resposta, Recuperació i Resiliència). Persones expertes de diferents àmbits es van reunir al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per posar en comú les iniciatives que s'han desenvolupat des de la trobada A PR³ Challenge celebrada el maig de 2022. La proposta va abordar també els desafiaments pendents i va incloure una sessió final per establir col·laboracions i xarxes, així com per projectar activitats futures.

Antoni Plasència, director general d’ISGlobal i president de la Xarxa Europea d'Instituts de Recerca en Salut Global (EGHRIN), va obrir l'acte recordant que “necessitem invertir en vigilància, promoure l'enfocament d'Una Sola Salut (One Health), usar de manera responsable els antibiòtics, reforçar els sistemes sanitaris, cooperar a nivell mundial i desenvolupar plans de preparació”, va sintetitzar.

Preparar-se per a pandèmies i catàstrofes: treballar en sitges no funciona

Roberto Lucchini, de la Universitat Internacional de Florida (els Estats Units) va exposar la tendència a l'alça dels accidents químics (uns 30 a l'any a Europa, i la xifra va a més). Oliver Razum, de la Universitat de Bielefeld (Alemanya), va abordar com encara molts sistemes europeus de salut estan poc preparats per acollir refugiats de guerra. I l'advocada Alicia del Llano, de la Fundació Gaspar Casal, va assenyalar la necessitat urgent de preparar-se també des d'un punt de vista legal: “Els reptes requereixen accions concretes i encara falta concreció en la legislació”. L'Avaluació de l'Impacte en la Salut (AIS), que està en els seus primers passos a Espanya, pot ser una eina útil a l'hora d'aplicar i avaluar els plans, programes i estratègies del PR³ amb especial atenció a l'equitat.

Tots els ponents van coincidir que treballar en sitges no funciona i que calen enfocaments multidisciplinaris per abordar realitats complexes.

Eines i protocols de preparació i resposta

La segona part de la jornada va revisar les eines, coneixements i millors pràctiques que existeixen per a diferents tipus de crisis en diferents països i regions. Es va exposar el nou Dissenyador de Protocols d'Adquisició Ràpida de Dades Pre i Post-Incidents de Desastres (RAPIDD) del NIEHS dels Estats Units, llançat el 2023 i usat en els incendis d'Arizona del passat mes de juny. També la Global Clinical Platform de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una base de dades segura que inclou dades clíniques anònimes de pacients de centres sanitaris de tot el món. O els protocols desenvolupats per la Xarxa International Volcanic Health Hazard Network (IVHHN).

La IA revoluciona la predicció meteorològica

Joan Ballester, investigador d’ISGlobal que lidera el projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca, va parlar dels sistemes d'alerta precoç de calor i salut, que ara es comencen a beneficiar de la intel·ligència artificial i la seva extraordinària capacitat de predicció meteorològica: “Es tracta d'una autèntica revolució”, va dir.

Al final de la jornada surava en l'aire la pregunta de com saber si un pla de preparació realment funciona. Elke Wynberg, de l'Erasmus MC de Països Baixos, ho va resumir en clau d'humor: el pla haurà funcionat si la gent pensa que hem sobrerreaccionat.