Preparar-se per a futures emergències en l’àmbit de la salut
Una carta publicada a The Lancet, signada per ISGlobal juntament amb les xarxes d’excel·lència de recerca EGHRIN i LERU, defineix com hauria de ser la nova agència europea per respondre a futures emergències sanitàries
18.05.2021En unacarta publicada avui a The Lancet, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, la Xarxa Europea d’Instituts de Recerca en Salut Global (EGHRIN) i la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU) idefineixen conjuntament la forma en què Europa podria situar-se en una posició de lideratge a nivell global en el desenvolupament d’una estratègia integral i oportuna davant de les emergències sanitàries.
En el seu discurs sobre l’estat de la Unió Europea de setembre de 2020, Úrsula von der Leyen va descriure a grans trets com la Comissió Europea anava a establir una Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant d’Emergències Sanitàries (HERA) per garantir que Europa estigui preparada per enfrontar-se a futures emergències sanitàries.
Encara no es coneix la forma exacta que tindrà l’HERA. Tot i que l’objectiu inicial podria centrar-se a assegurar reserves estratègiques de medicaments i vacunes, a la carta publicada avui es planteja que l’HERA hauria d’esdevenir, amb el temps, una autoritat integral que optimitzi les iniciatives en l’àmbit de la preparació i resposta davant de les emergències sanitàries, de manera coordinada amb competències prèviament existents a través d’organismes com ara el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Els autors i les autores suggereixen que l’HERA hauria d’adoptar un model integral de cinc components, i treballar en estreta col·laboració amb les agències existents a la UE i amb agències importants de fora de la Unió. D’aquesta forma, l’HERA facilitaria la innovació tecnològica, promouria el desenvolupament i la implementació de polítiques, duria a terme escenaris predictius i desenvoluparia activitats educatives i de formació per garantir que es disposi de les capacitats necessàries davant de les emergències sanitàries.
Com els autors i les autores reconeixen, aquest model de cinc components depèn vitalment de dos elements transversals addicionals: una millor implicació amb els països de fora de la UE, especialment amb els països d’ingressos baixos i mitjans, i el foment del paper de les universitats i els instituts de recerca en la seva contribució a l’HERA.
Antoni Plasència, director general d’ISGlobal i un dels autors de la carta, fa referència a la possible candidatura espanyola per acollir la seu de la nova agència. “Des d’ISGlobal posem la nostra capacitat científica, tècnica i de relacions internacionals a disposició de les autoritats per preparar la candidatura de la ciutat de Barcelona com a seu de la futura Autoritat Europea de Preparació i Resposta Davant d’Emergències Sanitàries”.
Per la seva banda, Simone Villa, investigador de la Universitat de Milà i primer autor de la carta destaca que “els instituts de salut global europeus de la xarxa EGHRIN poden contribuir a que l’HERA tingui un paper clau en la remodelació de com es desenvolupen i implementen els plans de preparació i resposta. EGHRIN pot actuar com a punt d’unió per a diferents sectors, reduint la bretxa entre les disciplines involucrades en estratègies sostenibles de preparació i resposta, i emergències de salut pública complexes com ara pandèmies, resistències antimicrobianes i el canvi climàtic”.
Kurt Deketelaere, Secretari General de LERU, conclou que “les universitats amb intensa dedicació a la investigació gaudeixen d’una posició única per contribuir a l’HERA mitjançant el foment del necessari coneixement multi-, inter- i transdisciplinari que resulta tan vital per resoldre els problemes, complexos i multifactorials, relacionats amb les emergències sanitàries en el futur”.
Referència: Villa et al. HERA: a new era for health emergency preparedness in Europe? The Lancet (2021). https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(21)01107-7/fulltext