Pneumònia infantil: Quin ha estat l'impacte de la pandèmia i què fer ara?

[Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la crisi de la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.]

La pneumònia és la malaltia infecciosa que més morts provoca en la població infantil. Abans de la pandèmia, era la causa que 2.000 nens i nenes de menys de cinc anys perdessin la vida cada dia al món. La major part d'aquestes morts es concentraven a les regions més pobres del planeta.

A les múltiples raons que expliquen aquestes xifres, l'any 2020 es va sumar la COVID-19. La pandèmia va afegir càrrega de malaltia, va dificultar l'accés als serveis d'atenció primària i va limitar l'oxigen mèdic, a més d'interrompre l'atenció al nounat, l'accés als antibiòtics i el subministrament de vacunes contra la pneumònia. El resultat va ser, segons la Universitat Johns Hopkins, que van morir més de 25.000 nens i nenes addicionals cada mes per pneumònia i sèpsia neonatal.

La pandèmia també ha deteriorat altres variables no sanitàries, de tipus social, associades a la incidència de la pneumònia infantil, com ara l'alimentació o la precarietat de l'habitatge.

Com respondre a aquest impacte? L'estratègia es pot articular entorn de quatre àrees: prevenció (ampliar la cobertura vacunal), protecció (garantir una alimentació adequada), diagnòstic i tractament (davant la sospita clínica, derivar adequadament a un centre sanitari que disposi d'oxigen per a ús mèdic i amoxicilina) i innovació i accés (accelerar les innovacions tecnològiques que permetin intervencions de major impacte). Per a això, l'acció internacional coordinada i integrada resulta indispensable.

Ho detallem en aquest nou document d'anàlisi que publiquem dins de la sèrie “La COVID-19 i les altres pandèmies” i que han escrit Daniel G. Abiétar, resident de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Unitat Docent PSMar-UPF-ASPB (Parc de Salut Mar - Universitat Pompeu Fabra - Agència de Salut Pública de Barcelona) i Quique Bassat (ICREA Research Professor i director del Programa de Malària d'ISGlobal).

CLICA AQUÍ PER ACCEDIR AL DOCUMENT COMPLET (en castellà) (1,2 MB)