Mosquit: l'animal més letal del món
Aquests petits insectes maten més d’un milió de persones cada any
04.12.2023
Quan pensem en animals mortals, tendim a pensar en taurons o serps. Però l'animal més mortífer del món, en termes de quantes persones mata cada any, és amb diferència el mosquit. Tot i que les estimacions varien, algunes fonts creuen que els mosquits són responsables de fins a un milió de morts humanes a l'any, mentre que les serps maten unes 100.000 i els taurons només deu (els humans, per cert, van segons darrere del mosquit, causant 400.000 morts cada any).
És cert que aquest petit insecte no treballa sol. El que el fa tan perillós és la seva capacitat de transmetre virus o altres paràsits que causen malalties terribles. Cada any, la malària sola, transmesa pel mosquit Anopheles, mata 600.000 persones (principalment nens i nenes) i incapacita altres 200 milions durant dies. Altres malalties transmeses per mosquits són el dengue, que causa entre 100 i 400 milions de casos a l'any a tot el món; la febre groga, que té una alta taxa de mortalitat; o l'encefalitis japonesa, que causa més de 10.000 morts a l'any, principalment a Àsia. Per no oblidar el virus Zika, amb els seus efectes neurològics greusi a llarg termini, recentment descrits en nadons nascuts de mares infectades.
Les espècies de mosquits més mortals
Hi ha més de 2.500 espècies de mosquits, i es troben a totes les regions del món excepte l'Antàrtida. De fet, els mosquits són molt bons a l'hora d'adaptar-se a nous ambients i a qualsevol intervenció que fem servir contra ells. Per exemple, Aedes aegypti (vector de febre groga, zika i dengue, entre d'altres) s'ha adaptat increïblement bé als entorns urbans: s'alimenta només d'humans i pot posar ous en una àmplia gamma de contenidors a l'aire lliure i a l’interior. Moltes espècies de mosquits, incloent l’Anopheles, han desenvolupat resistència contra una varietat d'insecticides àmpliament utilitzats i han canviat els seus hàbits d'alimentació (ara s'alimenten a l’exteriori abans) per tal d'evitar mosquiteres i llars flitades amb insecticides. En els últims anys, l’Anopheles stephensi, conegut històricament com el vector asiàtic de la malària, s'està estenent ràpidament a l'Àfrica i planteja grans reptes als esforços d'eliminació a la regió. Aquesta espècie invasora transmet tant la malària de Plasmodium falciparum com la de P. vivax, i prospera tant en entorns rurals com urbans.
Per combatre els mosquits
Els mosquits són criatures difícils de tractar. Estan en constant evolució i aprenent a eludir les eines que utilitzem per combatre'ls. En aquesta batalla en curs contra els incansables xucladors de sang, la recerca a ISGlobal està proporcionant esperança per a estratègies de control de mosquits més efectives.
ISGlobal té una llarga trajectòria en la recerca de la malària i actualment acull diversos grups, com el Grup d'Immunologia de la Malària, el Laboratori d'Epigenètica de la Malària, el Grup de Nanamalària, el Grup de Glicobiologia de Plasmodium, el Grup de Recerca de Plasmodium vivax i l'Exposoma, el Grup de Fisiopatologia i Genòmica de la Malària.
Els equips investigadors també exploren noves estratègies de control vectorial que poden complementar les eines existents i ajudar-nos a superar els preocupants avenços al voltant de la resistència als insecticides i la transmissió residual de la malària.
Els mosquits se senten atrets per algunes persones més que per altres
T'has sentit mai com si els mosquits tinguessin una preferència especial per la teva sang? Podria ser així. Els mosquits sovint se senten atrets per determinats individus més que altres a causa de factors com la temperatura corporal i la quantitat de diòxid de carboni en l'aire exhalat. Les dones embarassades, en particular, semblen ser un objectiu favorit dels mosquits, la qual cosa provoca nombrosos casos de dengue greu i malària durant l'embaràs. Per abordar aquest últim repte, que amenaça la vida tant de les dones embarassades com dels seus fills, investigadors i investigadores d'ISGlobal estan estudiant noves eines de quimioprevenció i explorant les millors maneres d’optimitzar la cobertura d'eines que prevenen la malària durant l'embaràs.
Canvi climàtic i mosquits
Les persones expertes adverteixen que les previsions anteriors sobre els efectes del canvi climàtic en les poblacions de mosquits ara es manifesten com a realitat. Des de l'any 2000, els casos de dengue s'han disparat, i se’n registren vuit vegades més. Ara podem veure com s'expandeix ràpidament a Europa, els Estats Units i noves parts d'Àfrica.
El canvi climàtic marcat per canvis significatius en les temperatures, la sequera i els patrons de precipitació poden afectar el control i l'eliminació de la malària de maneres complexes. Encara que cal continuar investigant sobre els impactes directes del canvi climàtic en la transmissió de la malària, ja estem sent testimonis dels impactes indirectes d'esdeveniments meteorològics extrems com inundacions en els programes de malària.
A principis de 2023, el cicló Freddy, un cicló excepcionalment llarg i destructiu, va colpejar Moçambic dues vegades, destruint infraestructura i deixant 198 persones mortes. Membres del projecte BOHEMIA, liderat per ISGlobal, que estaven duent a terme un gran assaig de malària al país van ser testimonis dels impactes immediats d'aquest desastre natural en la salut de les persones, evidenciats pel pic de casos de còlera i malària després del cicló.
En aquest context d'amenaces biològiques, sociopolítiques i ambientals convergents, és més important que mai fer costat als països endèmics per augmentar la vigilància de les malalties transmeses per mosquits i garantir una bona I+D de noves eines per combatre aquestes malalties.
