Més de 350 persones expertes multidisciplinàries de més de 100 països arriben a un consens sobre com posar fi a la COVID-19 com a amenaça per a la salut pública

El SARS-CoV-2 continua circulant entre nosaltres. Encara que alguns governs han passat pàgina, un nou estudi publicat avui a la revista Nature afirma que continuen sent necessaris esforços i recursos específics per salvar vides. Aquest és un dels sis temes principals d'actuació identificats per un ampli grup de persones expertes de diferents disciplines i més de 100 països per recomanar accions que posin fi a la COVID-19 com a amenaça per a la salut pública. Més de 180 organitzacions de 72 països ja han recolzat les conclusions de l'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa".

Fins a l'octubre del 2022, s'han registrat més de 630 milions de casos de COVID-19 i més de 6,5 milions de morts (tot i que el nombre real de morts s'ha estimat en més de 20 milions). A més, milions de pacients amb càncer i malalties cròniques han patit perillosos retards en l'atenció mèdica, i la COVID perllongada continua sense tractament definitiu, fet que suposa una amenaça constant per als supervivents. D'altra banda, el virus també continua acumulant mutacions que poden millorar la capacitat per evadir la immunitat prèvia. Per això, un gran nombre de líders de la salut pública, inclosos els autors d'aquest estudi, consideren que la COVID-19 continua sent una perillosa amenaça de salut global.

Tot i notables avenços científics i mèdics, la resposta global a la COVID-19 s'ha vist obstaculitzada per factors polítics, socials i de comportament més extensos, com la falsa informació, els dubtes sobre les vacunes, la manca de coordinació global i la distribució desigual d'equips, vacunes i tractaments. "Cada país ha respost de manera diferent, i sovint inadequada, cosa que es deu en part a una considerable falta de coordinació i d'objectius clars", afirma Jeffrey V Lazarus, cap del grup de recerca en Sistemes de Salut i codirector del Programa d’Infeccions Virals i Bacterianes d'ISGlobal, Professor Associat a l'Universitat de Barcelona, i coordinador de l'estudi.

Per arribar a un consens global sobre com abordar aquestes qüestions en el futur, Lazarus i els seus col·legues van dur a terme un estudi Delphi –una metodologia de recerca ben establerta que incita els experts a obtenir un consens sobre respostes a preguntes de recerca complexes–. Un panell multidisciplinari de 386 persones expertes dels àmbits acadèmic, sanitari, d'ONG, governamental i altres àmbits, procedents de 112 països i territoris, va participar en tres rondes de consultes estructurades. El resultat és un conjunt de 41 declaracions i 57 recomanacions a sis àrees principals: comunicació, sistemes de salut, vacunació, prevenció, tractament i atenció, i desigualtats.

Tres de les recomanacions amb més prioritat van ser: i) adoptar un enfocament de "tota la societat" que impliqui múltiples disciplines, sectors i actors per evitar la fragmentació dels esforços; ii) accions de "tot el govern" (per exemple, coordinació entre ministeris) per identificar, revisar i abordar la resiliència dels sistemes de salut i fer-los més sensibles a les necessitats de les persones; i iii) mantenir una estratègia "vacunes plus", que combini la vacunació contra la COVID-19, altres mesures de prevenció estructurals i de comportament, tractaments i mesures de suport econòmic. Les i els panelistes també van donar prioritat a recomanacions per desenvolupar tecnologies (vacunes, teràpies i serveis) que puguin arribar a les poblacions diana.

Altres recomanacions que van assolir un acord del 99% o més van ser: comunicar de manera eficaç amb el públic, recuperar la confiança pública i fomentar la participació de les comunitats en la gestió de la resposta a la pandèmia.

Només sis recomanacions van tenir més d'un 5% de desacord, entre les quals la que proposa incentius econòmics per fer front a la indecisió sobre les vacunes o un enfocament basat en símptomes per diagnosticar la COVID-19 en entorns amb poc accés a les proves.

Les 57 recomanacions estan adreçades als governs, els sistemes de salut, la indústria i altres actors clau. "En la mesura del possible, els nostres resultats posen èmfasi en recomanacions de polítiques sanitàries i socials que poden implementar-se en mesos, no en anys, per ajudar a posar fi a aquesta amenaça per a la salut pública", afirma Quique Bassat, professor ICREA a ISGlobal, coautor de l'estudi i membre de l'Universitat de Barcelona.

"El nostre estudi es fa ressò d'algunes recomanacions anteriors, com les del Grup Independent de Preparació i Resposta davant d'una Pandèmia i el Pla 2022 de l'OMS sobre Preparació Estratègica", afegeix Lazarus. "Però el que fa que aquest treball sigui únic és el gran nombre d'experts consultats, l'àmplia representació geogràfica i el disseny de l'estudi, que posa èmfasi en crear consens i identificar les àrees de desacord. Pot resultar un model per definir respostes a futures emergències sanitàries internacionals".

Referencia

Lazarus JV, Romero D, Kopka CJ, Karim SA, Abu Raddad LJ, Almeida G et al. A multinational Delphi consensus to end the COVID-19 public health threat. Nature, 2022. DOI: https://doi.org/10.1038/s41586-022-05398-2