Els determinants socials són tan importants com els biològics en l'activitat física dels pacients amb MPOC

Un estudi liderat per investigadores d’ISGlobal i publicat a la revista Thorax ha aportat dades sobre els determinants no biològics de l’activitat física en pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) que podrien obrir la porta a noves aproximacions complementàries en el maneig d’aquesta afecció. En concret, l’equip coordinat per Judith Garcia-Aymerich ha observat que els pacients amb MPOC que cuiden dels néts o que passegen el gos fan més activitat física i de major intensitat que la resta.

Tot i que existeix consens sobre la importància crítica de mantenir un estil de vida actiu per part dels pacients amb MPOC, fins ara les estratègies per aconseguir que aquests augmentessin la seva activitat física es centraven en la millora de la capacitat d’exercici mitjançant intervencions com el tractament farmacològic o la rehabilitació pulmonar. “Actualment es tracta l’activitat física —no només en el cas de la MPOC, sinó també en altres malalties cròniques— com un procés merament biològic”, afirma la investigadora d’ISGlobal Judith Garcia-Aymerich. “Al nostre entendre aquesta és una visió limitada que fa que a dia d’avui encara no s’hagin trobat intervencions efectives perquè aquests pacients puguin augmentar la seva activitat física a llarg termini”, afegeix.

Per aquest motiu, l’estudi ara publicat proposava un plantejament innovador: l’avaluació dels factors socials i ambientals que determinen l’activitat física de les persones amb MPOC. Amb aquest fi, es va comptar amb la participació de 410 pacients de cinc municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona (Barcelona, Badalona, Mataró, Viladecans i Gavà), que van aportar dades sobre els seus hàbits quotidians, el seu estatus socioeconòmic, el seu estat de salut física i mental i la distància entre el domicili i espais verds o blaus, entre d’altres. Paral·lelament, es va fer un seguiment individualitzat del temps i la intensitat de l’activitat física realitzada al llarg d’una setmana mitjançant acceleròmetres.

L’anàlisi de les dades recollides va permetre observar que en els casos de persones que cuiden dels néts o treuen el gos a passejar hi ha una associació “significativa” amb una activitat física més perllongada i de major intensitat. En canvi, no es van observar relacions entre els nivells d’activitat física i altres factors com el barri de residència o la proximitat del domicili vers espais verds o blaus.

“Els resultats d’aquest estudi posen de manifest la necessitat de considerar els aspectes socials a l’hora de promocionar i estimular l’activitat física en persones amb MPOC . Preguntar pel context social, els rols familiars, les relacions interpersonals o les preferències d’oci dels pacients podria ajudar en l’abordatge terapèutic de l’activitat física”, conclou Ane Arbillaga, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Referència