Els "Cercles Virtuosos", un enfocament nou per a la Cooperació Espanyola

En els propers mesos, el Govern i el Parlament espanyol hauran de reconsiderar la seva política en matèria de cooperació i desenvolupament, ja que estan obligats a elaborar un nou Pla Director de la Cooperació Espanyola, així com una estratègia nacional per implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En aquest context, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per l'Obra Social ”la Caixa”, i el Centre d'Innovació en Tecnologia per al Desenvolupament Humà de la Universitat Politècnica de Madrid (itdUPM) presenten l'informe: “Els Cercles Virtuosos de la Cooperació Espanyola”, que busca servir d'inspiració i suggereix un enfocament nou per a la contribució d'Espanya al desenvolupament global.

El document se centra en el concepte dels cercles virtuosos. Aquesta idea descriu projectes de cooperació on una aliança entre diferents actors –públics i privats- s'enfronta a un problema social o ambiental complex amb propostes basades en la innovació, i obté com resultat beneficis directes per a la població afectada, alhora que reforça interessos estratègics d'Espanya en àmbits tan rellevants com la transformació productiva, la presència en l'exterior i l'enfortiment de xarxes públic-privades. A més, aquest concepte nou encaixa bé amb la visió dels ODS, que han fet de la creativitat científica, institucional i política un dels fonaments de l'agenda de treball pel 2030.

Els autors exposen i analitzen diversos exemples de diferents sectors productius en els quals s'han inspirat per formular el concepte de cercle virtuós. Un exemple d'un sector estratègic per a Espanya, com és el de les energies renovables, és el dels ‘sistemes fotovoltaics domiciliaris’, un projecte liderat per una empresa espanyola privada a Mèxic que, en aliança amb el govern del propi país, introdueix una nova tecnologia que garanteix l'accés de poblacions pobres a fonts d'energia netes, estables i assequibles.

També es citen diferents casos en el sector de la salut en els quals els recursos de la cooperació espanyola han estat determinants per a la lluita contra malalties relacionades amb la pobresa, com la malària. En aquest cas, institucions públiques, ONG i el sector privat s'han coordinat en dues plataformes de recerca a Moçambic i Guinea Equatorial, on la malaltia és endèmica, i han contribuït a desenvolupar algunes de les eines i estratègies més importants per controlar la malària –com les teràpies combinades amb artemisinina, les xarxes mosquiteres impregnades amb insecticides de llarga durada i la primera vacuna contra la malària, entre d’altres-, definint un model de cooperació basat en l'intercanvi de coneixement.

Per a Carlos Mataix, director del itdUPM, “la innovació en l'àmbit del desenvolupament es caracteritza per la col·laboració entre actors diversos, com són la ciutadania, les ONG, les empreses i l'administració pública. Perquè aquesta innovació es propagui i augmenti el seu impacte”, assenyala Mataix, “és necessària l'acció concertada dels qui incideixen en les trajectòries de la ciència, la tecnologia i la cooperació al desenvolupament”.

A partir de les lliçons apreses d'aquests casos, i pensant en el nou Pla Director, els autors recullen una sèrie de propostes perquè la Cooperació Espanyola del futur tingui un impacte rellevant i, al mateix temps, convingui als interessos espanyols. Entre elles, l'aposta per la recerca i la innovació com a eina d'ajuda al desenvolupament, els ODS com a marc de treball, considerar els cercles virtuosos com a model estratègic, la col·laboració entre institucions públiques i privades, l'avaluació de l'impacte de les accions en el mitjà i llarg termini, i optar per models de finançament triangular amb actors bilaterals, multilaterals i privats.

 “El concepte dels cercles virtuosos de la cooperació permet complir el triple objectiu de promoure el desenvolupament dels països pobres, apuntalar sectors estratègics de la nostra economia i plantejar mecanismes triangulars de finançament que alleugin la càrrega pressupostària dels programes”, destaca Gonzalo Fanjul, director d'Anàlisi d’ISGlobal i un dels autors de l'informe. En aquest sentit, afegeix, “aquest informe prova un dels axiomes de les polítiques modernes de cooperació: el que és correcte també pot ser el més intel·ligent. Fins i tot en un context d'oportunitats pressupostàries limitades com el que viu la Cooperació Espanyola, l'ajuda constitueix una aposta intel·ligent que ofereix beneficis tangibles per a les poblacions directament afectades, però que en cap cas es limita a elles.”