Les persones que resideixen a prop de zones verdes emmalalteixen menys i viuen més anys

Experts nacionals i internacionals es van reunir a CosmoCaixa Barcelona durant les jornades "Green Cities Healthy People. Planning Healthy Urban Spaces", celebrades el 30 i 31 d'octubre, convocats per B·Debate i el CREAL, centre de recerca de l'aliança ISGlobal, per establir vincles entre la recerca, la pràctica de la salut pública i la planificació urbanística, com l'única via per crear àrees verdes saludables per a les poblacions urbanes.

Durant les primeres sessions del B·Debate, es va parlar d'estudis científics recents que demostren que les persones que resideixen més a prop de zones verdes viuen més i tenen menys risc de patir una malaltia cardiovascular, obesitat, problemes de salut mental i eviten efectes adversos de l'embaràs, com podria ser baix pes en néixer. En paraules del líder científic d'aquest B·Debate, el Dr. Mark Nieuwenhuijsen, "creiem que en bona part això és degut a que la gent que viu propera a zones verdes practica més activitats físiques i estableix més contactes socials, amb les implicacions per a la salut mental i física que això comporta".

Altres investigacions suggereixen que també es redueix l'agressivitat i la delinqüència, milloren els patrons de son i es produeix una millor recuperació d'algunes malalties. Segons la Dra. Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i present en aquestes jornades, hi ha exemples concrets com el de la ciutat de Bogotà, on l'ordenació del trànsit va comportar beneficis no esperats com la reducció de la violència als espais públics. Al disminuir el caos circulatori es van incrementar les relacions socials i al mateix temps la seguretat, amb els conseqüents beneficis socials en col·lectius desafavorits com el de les dones pobres.

Segons el Dr. Nieuwenhuijsen, les zones verdes permeten reduir l'estrès i donen la oportunitat de fer més activitat física, però això no és suficient, "hi hauria d'haver altres actuacions, per exemple s'hauria de potenciar l'ús de la bicicleta, l'anar a peu o utilitzar el transport públic enlloc del vehicle privat per reduir la contaminació atmosfèrica".

El CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) és el coordinador del projecte PHENOTYPE, finançat pel 7è Programa Marc de la Unió Europea, l'objectiu del qual és avaluar i identificar actuacions per determinar la capacitat dels espais verds públics per donar resposta als problemes de salut de la població tant del nuclis urbans com rurals.