Les dones exposades a ‘P. falciparum’ desenvolupen mecanismes que ajuden a mitigar les conseqüències de la infecció en l'embaràs

La malària en l'embaràs té un menor impacte advers en la salut de dones que viuen en regions d'alta transmissió de la malaltia, i això és gràcies a una major resposta immune contra el paràsit (resistència) i a mecanismes que limiten el dany produït per la infecció (tolerància). És el que indica un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per l'Obra Social “la Caixa” i publicat en BMC Medicine. Aquests resultats mostren que les dones exposades al paràsit desenvolupen mecanismes per mitigar les conseqüències de la infecció i suggereixen que quan es redueix la intensitat de transmissió, l'impacte de la malaltia en l'embaràs augmenta.

Els anticossos dirigits contra la proteïna VAR2CSA de Plasmodium falciparum, paràsit que causa la malària, juguen un paper de protecció durant l'embaràs en prevenir la colonització de la placenta. Aquesta resposta immune (resistència) també contribueix a reduir la quantitat de paràsits a nivells inferiors al límit de detecció per microscòpia (infeccions submicroscòpiques). A més, el cos també pot limitar el dany ocasionat pel paràsit o per la inflamació associada al paràsit (tolerància), sense necessàriament limitar la infecció. Tant la resistència com la tolerància determinen la progressió i gravetat de la malaltia. No obstant això, si una és resultat de l'altra o si existeixen de manera independent encara no és clar, particularment en dones embarassades.

L'objectiu de l'estudi va ser avaluar l'impacte clínic de la infecció per P. falciparum en més d'1.700 dones embarassades de quatre països d'Àfrica subsahariana amb diferents intensitats de transmissió de malària. L'equip investigador va mesurar la prevalença del paràsit (per mètodes moleculars) i va determinar la proporció d'infeccions submicroscòpiques i els nivells d'anticossos (com mesura de resistència) i la relació entre la densitat del paràsit i els nivells d'hemoglobina en la mare i el pes del bebè (com mesura de tolerància).

Els resultats indiquen que Benín és el país amb major prevalença (41%) i major percentatge d'infeccions submicroscòpiques. No obstant això, les dones de Moçambic, on la prevalença és la més baixa (6%), tenien major densitat de paràsit en la sang i major risc de part prematur. Aquests resultats indiquen que tant la resistència com la tolerància al paràsit disminueixen en regions de baixa transmissió del paràsit. També suggereixen que la reducció en l'impacte de la infecció en dones embarassades de regions altament endèmiques no solament és deu a la resposta immune contra el paràsit (resistència) però també a mecanismes que limiten el dany provocat per la infecció (tolerància).

“Aportem evidència que les dones embarassades exposades al paràsit desenvolupen mecanismes per minimitzar la patologia de la malaltia i que això, juntament amb la resistència immune, redueix l'impacte advers de la malària en l'embaràs” assenyala Alfredo Mayor, coordinador de l'estudi. “Distingir aquests dos tipus de defensa (resistència i tolerància) és important per entendre com reduccions en la intensitat de transmissió poden afectar la malaltia”, afegeix.

Referència:

Ndam NT, Mbuba E, González R, et al. Resisting and tolerating P. falciparum in pregnancy under different malaria transmission intensities. BMC Medicine.  2017 Jul 17;15(1):130.