Les dones embarassades poden contribuir a la vigilància de la malària a l’Àfrica subsahariana
Un estudi realitzat en el sud de Moçambic mostra que la taxa d'infecció en dones embarassades que acudeixen a la seva primera visita antenatal és un bon reflex de la càrrega de la malaltia en la població infantil
Les taxes d'infecció per P. falciparum en dones embarassades que acudeixen a la seva primera visita prenatal serveixen per a estimar la càrrega de la malària en la població infantil de la comunitat, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Centre de Recerca en Salut de Manhica (CISM). L'estudi, publicat en Nature Communications, confirma que les dones embarassades representen una població òptima per a monitorar canvis en la prevalença de la infecció i adaptar les mesures de control.
Vigilar de prop la tendència de la malària en una comunitat o regió (saber si està pujant o baixant) és indispensable per a ajustar les mesures destinades a controlar o eliminar la malaltia. Tot i això, basar-se en els casos clínics que arriben als centres de salut no és l'ideal, ja que hi ha molts pacients que no acudeixen o que són asimptomàtics. D'altra banda, els estudis transversals (que recullen dades de moltes persones en un moment donat) són costosos i només es poden fer cada dos a tres anys.
Per a Alfredo Mayor, investigador d’ISGlobal i del CISM, les dones embarassades que acudeixen a les visites prenatals representen un grup òptim per a monitorar la prevalença de la malària i altres malalties infeccioses. “A l’Àfrica subsahariana, el 79% de les dones embarassades acudeixen almenys a una visita de control prenatal, la qual cosa ofereix una bona representació de la població total,” assenyala Mayor. “A més, les visites prenatals tenen l'avantatge de capturar les infeccions asimptomàtiques, ja que són independents que la persona se senti malament.”
En aquest estudi, Mayor i el seu equip van mesurar la prevalença de malària en 6.471 dones embarassades que van acudir a la visita prenatal en tres àrees del sud de Moçambic amb diferents nivells de transmissió (Manhiça, Magude i Ilha Josina) i la van comparar amb la prevalença estimada per casos clínics o per estudis transversals en la població infantil de les mateixes zones i durant el mateix període de temps (2016-2019).
Una bona correlació en el temps i en l'espai
L'anàlisi mostra que la prevalença de P. falciparum en dones embarassades reflecteix molt bé la prevalença estimada pels estudis transversals en la població infantil, sobretot si en tots dos casos el paràsit es detecta per proves moleculars (PCR). Amb proves de diagnòstic ràpid, la correlació es manté en zones de baixa transmissió (Manhiça o Magude) però es perd en zones d'alta transmissió (Ilha Josina) si s'inclou a les dones multigràvides (que han tingut més d'un embaràs). Aquestes últimes van mostrar una prevalença menor que la població infantil. “Això es deu al fet que la immunitat adquirida durant embarassos previs permet mantenir baixes densitats del paràsit i escapar a les proves ràpides, que són menys sensibles que la PCR,” explica Arnau Pujol, co-primer autor de l'estudi, juntament amb Gloria Matambisso.
Els resultats també mostren una bona correlació al llarg del temps entre la prevalença en dones embarassades i la dels casos clínics, encara que amb un desfasament d'uns tres mesos (és a dir, la prevalença en dones embarassades va disminuir de la mateixa manera que la dels casos clínics, amb uns tres mesos de retard). Aquesta correlació es va observar en els tres llocs, i independentment de si la dona era primigràvida, multigràvida o positiva per al VIH.
Finalment, 60% dels focus d'infecció detectats a partir de casos clínics també es van poder detectar a partir de les dones embarassades gràcies a un programa informàtic que identifica casos geogràficament pròxims entre si.
“El nostre estudi mostra que el cribatge de P. falciparum en dones embarassades que acudeixen a la seva primera visita prenatal reflecteix fidelment la càrrega del paràsit en la població infantil,” diu Matambisso. Però les i els autors adverteixen que és important tenir en compte el retard d'uns tres mesos respecte als casos clínics, així com la necessitat d'excloure a les dones multigràvides en zones d'alta transmissió o de realitzar proves més sensibles.
Referència
Pujol A, Brokhattngen N, Matambisso G et al. Detecting temporal and spatial malaria patterns from first antenatal care visits. Nat Comms. July, 2023. doi: 10.1038/s41467-023-39662-4