La Zona de Baixes Emissions (ZBE) és una mesura necessària per reduir la contaminació de l'aire i protegir la nostra salut

Davant la sentència judicial recent que anul·la la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona, els i les professionals científics que integrem la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal volem recordar per què una ZBE és una mesura necessària per combatre la mala qualitat de l’aire que pateix l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, a més, és beneficiosa per lluitar contra les desigualtats socials.

La mala qualitat de l’aire és un problema cronificat a les nostres ciutats i, de manera molt particular, a la ciutat de Barcelona. Els diversos estudis que hem anat publicant des de fa més d’una dècada ens han permès estimar la magnitud de l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut: a Barcelona es produeixen cada any més de 500 morts prematures, més de 2.000 casos de malaltia severa i més de 1.000 casos d’asma infantil. A diferència del que passava dècades enrere, ara sabem que millorar la qualitat de l’aire augmenta l’esperança de vida, millora el desenvolupament de diversos òrgans del cos en creixement, com el pulmó, i redueix la prevalença de malalties cardiorespiratòries, així com de casos de certs tipus de càncer. I també sabem que no existeix un nivell de contaminació per sota del qual no es produeixin efectes en les persones. Per tant, des d’aquest punt de vista, no es tracta d’una simple millora: es tracta d’una emergència de salut humana.

En segon lloc, existeix evidència que les persones no som l’única espècie animal afectada per la contaminació de l’aire exterior. I sobretot, les ciències de la terra han demostrat que la contaminació de l‘aire és un dels sistemes físicoquímics del planeta que es troben a risc de superar el dintell d’emergència, el punt de no-retorn. Per tant, combatre la mala qualitat de l’aire és també una emergència de salut planetària. Les emissions de diòxid de carboni (CO₂₎ contribueixen al canvi climàtic, així com altres contaminants emesos pels vehicles a motor com les partícules de carboni negre, que també contribueixen a l’escalfament global. I, malauradament, ell transport és el sector que més emissions de CO₂ genera a Espanya.

Per què les zones de baixes emissions (ZBE) són una bona estratègia per millorar la qualitat de l’aire?

Les ZBE són una mesura comuna a Europa

L’eficàcia i efectivitat de les ZBE s’han provat des de fa més de deu anys a nombroses ciutats, sobretot pel que fa a la reducció dels nivells de NO₂, que s’origina principalment pel trànsit motoritzat, i és una mesura comuna a les ciutats europees. En el cas de la ZBE de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la seva eficàcia és encara difícil de mesurar pel poc temps des de la seva implantació, els efectes de la pandèmia i el retard en la limitació als vehicles de mercaderies, que són els que contribueixen amb més grau a la contaminació. Alguns primers indicis, com els canvis en el parc circulant (amb menys emissions) fan pensar que la ZBE pot haver contribuït a la reducció dels nivells de contaminació atmosfèrica. En qualsevol cas, cal subratllar que l’efectivitat d’aquesta mesura depèn del context local i de la manera en què s’implementi.

Calen intervencions comunitàries

La ZBE no s’ha de veure com una mesura única i rígida, sinó com un marc que permet la inclusió de múltiples mesures que es poden adequar als canvis en els coneixements i les circumstàncies. Així, en el cas de Londres, on la ZBE es va implantar l’any 2008, s’han produït de manera continuada canvis en els graus de limitació i els corresponents perímetres, incloent un gradient d’acció que va des del peatge a les zones d’emissió zero, com per exemple al voltant de les escoles.

La ZBE no genera desigualtats socials

Les evidències que nosaltres i altres equips de recerca hem observat són que els beneficis de la millora de la qualitat de l’aire són universals, independentment de l’edat, la classe social o l’estat de salut. És cert que aquest benefici pot ser major en els extrems de la vida, en la gent amb pitjor estat de salut o en la població amb majors desavantatges socials, però aquestes diferències suggereixen que aquelles persones que tenen major dificultat per adherir-se als canvis promoguts per la ZBE són també les que en poden treure més benefici.

De fet, existeixen desigualtats socioeconòmiques quant als nivells d'exposició i les càrregues de salut atribuïbles. Un estudi publicat l’any 2021 va mostrar que, malgrat no tenir necessàriament una exposició major a la contaminació, en les zones més desfavorides de Barcelona la mortalitat atribuïble a les PM_2,5 tendia a ser més alta (1,22 vegades) en comparació amb les zones menys desfavorides. Això suggereix que, les subpoblacions més desfavorides són les que més pateixen l'exposició a aquests perills mediambientals per a la salut.

La relació entre els costos i els beneficis

Des d’ISGlobal hem produït diversos anàlisis de cost-benefici que indiquen que e ls beneficis de la millora de la qualitat de l’aire superen de molt els seus costos, tal com ja indicava el Banc Mundial l’any 2015, quan va calcular en trilions de dòlars els costos directes de la contaminació de l’aire. Un d’aquests estudis estimava que complir amb les recomanacions internacionals de salut pel que fa a qualitat de l’aire, activitat física, accés a espais verds i temperatura permetria estalviar 9.300 milions d’euros a la ciutat de Barcelona.

L'ampliació de les infraestructures per al transport públic i actiu, que han d’acompanyar a la ZBE, té el potencial d'obtenir un triple benefici quant a la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la millora de la salut a través de la disminució de la contaminació atmosfèrica i l'augment de l'activitat física, i l'assequibilitat del transport. La propietat d'un cotxe privat és costosa i representa una part important dels ingressos de les llars amb baixos recursos. Tant automobilistes com responsables polítics i de planificació solen subestimar els veritables costos de la propietat del cotxe, tant pels seus propietaris com per a la societat.

Una bateria de mesures

Si alguna cosa hem après amb el nostre treball científic és que no existeix una solució única al problema de la contaminació de l’aire. Més enllà dels canvis en els hàbits de la ciutadania, calen també múltiples mesures a escala urbanística i polítiques de mobilitat, incloent la promoció del transport públic a escala supramunicipal.

Els canvis necessaris per reduir els nivells de contaminació són de gran abast i disruptius amb el model actual. Tot i que les administracions han d’intentar facilitar al màxim l’adaptació al nou model, caldrà modificar la mobilitat si realment volem assolir l’objectiu d’un aire més net, i aquests canvis requeriran d’adaptació, però sabem que les mesures més ambicioses són també les que presenten resultats més clars.

Per tot això, reiterem que la millora de la qualitat de l’aire és una de les millors estratègies de què disposem per protegir la salut humana i la del planeta. Considerem que la ZBE és una eina útil i necessària per a aquests propòsits.

Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal

Jordi Sunyer, Xavier Basagaña, Cathryn Tonne, Mark Nieuwenhuijsen, Mireia Gascon, Natalie Mueller, Ioar Rivas, Manolis Kogevinas, Carolyn Daher, Ariadna Curto, Silvia Borràs, Mònica Ubalde i Matilda van den Bosch.