Un gran assaig clínic qüestiona un model de telemedicina per a pacients crítics
El Brasil ha realitzat el primer assaig clínic aleatoritzat per avaluar si la telemedicina guiada per un metge pot millorar l'eficiència de les unitats de cures intensives
09.10.2024
La implementació de la telemedicina guiada per un metge a les unitats de cures intensives (UCI) no redueix la durada de l'estada dels pacients, segons un gran assaig clínic al Brasil liderat per l'Hospital Israelita Albert Einstein de São Paulo, en col·laboració amb el Ministeri de Salut brasiler (programa PROADI-SUS) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". Els resultats, presentats a la secció Hot Topics del Congrés de la Societat Europea de Medicina Intensiva celebrat a Barcelona, i publicats simultàniament a JAMA, suggereixen que encara queda per definir quin és el millor model per a la prestació de teleassistència a l'UCI.
La cura de pacients en estat crític sol requerir un equip d'especialistes, entre els quals hi ha metges de cures intensives. No obstant això, aquests especialistes escassegen a tot el món, sobretot fora de les grans ciutats. Una solució proposada és la telemedicina, en què els metges dirigeixen a distància les cures a les unitats de cures intensives (tele-UCI). "Malgrat el potencial de la telemedicina i el seu ús creixent, cap estudi a gran escala havia provat si aquest enfocament pot millorar realment els resultats dels pacients a les UCI", afirma Otavio Ranzani, investigador d'ISGlobal.
Un assaig amb 30 UCI al Brasil
En un nou estudi anomenat TELESCOPE, finançat pel Ministeri de Sanitat brasiler, els autors van avaluar si la telemedicina podia millorar l'eficiència de les UCI i reduir la durada d'estada dels pacients crítics. A l'estudi van participar 30 UCI d'hospitals públics de tot Brasil. La meitat de les UCI van seguir les rutines assistencials habituals, mentre que l'altra meitat va rebre, a més de les cures habituals, rondes diàries de telemedicina, que consistien en reunions entre l'intensivista a distància i l'equip local per discutir possibles diagnòstics, plans de tractament i problemes. L'especialista també facilitava a l'equip mèdic pautes de tractament actualitzades i feia sessions virtuals mensuals per revisar els indicadors de qualitat de l'UCI. Més de 17.000 pacients en estat crític van participar en l'assaig, que es va desenvolupar entre el juny del 2019 i el juliol del 2021.
La pregunta principal era si un model de telemedicina guiat per metges podria escurçar el temps que els pacients passaven a l'UCI. La resposta curta és que no. L'estada mitjana a l'UCI va ser pràcticament la mateixa tant al grup de telemedicina com en el d'atenció habitual: uns 8 dies. Tampoc no hi va haver diferències significatives en altres resultats, com ara les taxes d'infecció i de mortalitat intrahospitalària.
Diverses raons poden explicar per què la telemedicina no va tenir més impacte. "La qüestió sembla ser més complexa que 'simplement' col·locar un metge intensivista a distància perquè es connecti diàriament amb els equips de l'UCI. Per exemple, és possible que es passin per alt qüestions relacionades amb l'atenció multidisciplinària (prestada per infermeres intensivistes, terapeutes respiratoris/motors i farmacèutics clínics) i la gestió (procés assistencial, flux de pacients, comunicació, etc.). A més, podria ser que algunes UCI de l'estudi no disposessin de prou recursos o personal per beneficiar-se plenament del model de telemedicina", afirma Adriano Pereira, de l'Hospital Israelita Albert Einstein i coautor principal de l'estudi. A més, la pandèmia de la COVID-19, que va colpejar el país durant l'estudi, també pot haver minat els recursos de l'UCI i afectat els resultats, encara que no és clar per què això seria diferent entre els dos grups".
Els autors conclouen que, encara que en aquest estudi la telemedicina no va reduir l'estada a l'UCI, no vol dir que altres models de telemedicina no funcionin en altres entorns. Trobar la millor manera d'utilitzar aquesta tecnologia en cures intensives continua sent un repte.
"El nostre estudi demostra que la telemedicina en cures intensives necessita bona evidència científica per avaluar els diferents models, optimitzar-ne la implementació i identificar els contextos que podrien beneficiar-se més", afirmen Ranzani i Pereira.
Referència
Pereira AJ, Noritomi DT, dos Santos MC et al. Effect of Tele-ICU on Clinical Outcomes of Critically Ill Patients. The TELESCOPE Randomized Clinical Trial. JAMA. Oct. 2024. Doi: 10.1001/jama.2024.20651
