La resistència als antibiòtics posa en evidència la necessitat de reformar un model d'innovació esgotat

El Departament d'Anàlisi i Desenvolupament Global d’ISGlobal, centre impulsat per l'Obra Social ”la Caixa”, ha presentat l'informe “Resistència als antibiòtics: quan el problema va més enllà de les patents”. El document alerta sobre l'amenaça sanitària que suposa la falta de nous antibiòtics, analitza com la resistència antimicrobiana situa el model d'innovació i accés a medicaments als límits de la seva eficàcia, i reclama la intervenció del sector públic per trobar una solució sostenible.

La falta de nous antibiòtics que funcionin com a alternativa als que ja s’utilitzen en l'actualitat implica que comencen a faltar eines adequades per fer front a les resistències que ofereixen algunes infeccions habituals. Prova d'això és que en els últims 30 anys només s'han aprovat dues noves classes d'antibiòtics. Aquesta situació es tradueix en un risc evident de complicació de la malaltia que, eventualment, pot comportar la mort. Avui en dia més de 50.000 persones moren cada any a Europa i als Estats Units per aquest motiu. De fet, segons alguns informes, si la resistència als antibiòtics continua creixent al ritme actual, l’any 2050 el nombre de persones que morin per aquest motiu serà més de deu vegades superior a l'actual, molt per davant de les morts per càncer.

La indústria no inverteix el que cal en la recerca de nous antibiòtics perquè li manquen incentius financers per a fer-ho. El mercat d'un nou antibiòtic sol ser limitat (van dirigits al subgrup de pacients que han desenvolupat resistències) i la durada del tractament és curt, la qual cosa limita molt l'interès del sector privat per produir-los.

"Tret que una decidida intervenció pública completi la manca d'incentius que llastra la innovació privada, el més previsible és que aquest problema no deixi d’empitjorar en els propers anys", alerta Gonzalo Fanjul, director d'Anàlisi d’ISGlobal i un dels autors de l'informe.

En aquest context, la intervenció econòmica i normativa del sector públic és una condició necessària per a qualsevol solució sostenible, afirmen els autors. En aquest sentit, durant l'última dècada, l'OMS ha dirigit un debat amb l’objectiu de trobar una solució a aquest problema. El 2015, va presentar un Pla Global per combatre la resistència antimicrobiana que reclama la intervenció pública per assegurar que hi hagi R+D per a antibiòtics. Al seu torn, països com Alemanya i Holanda estan liderant iniciatives a nivell internacional que accelerin la cerca de solucions a aquest problema.

No obstant això, adverteix Elena Villanueva Olivo, autora també l'informe, "és important no individualitzar en el cas dels antibiòtics, ja que no són solament aquests productes els que pateixen una fallada de mercat. Hi ha vacunes o tractaments per a malalties oblidades, per exemple, que encaixen en aquesta mateixa lògica i per les quals cal considerar un nou model d'innovació que no depengui dels interessos de les farmacèutiques".

Per la seva banda, Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resistències Antimicrobianes d’ISGlobal i cap del Departament de Microbiologia Clínica de l'Hospital Clínic de Barcelona, subratlla que l'experiència d’ISGlobal en aquest camp apuntala les conclusions que s'extreuen de l'anàlisi. “És urgent reactivar la R+D de nous agents antimicrobians i cal abordar el problema des d'un enfocament multidisciplinari que també consideri factors socioeconòmics i de comportament humà”.

Més informació

Informe "Resistència als antibiòtics: quan el problema va més enllà de les patents"