Publicador de continguts

Recerca

La COVID-19 persistent a Catalunya podria estar infradiagnosticada, segons un nou informe

El document planteja deu recomanacions per a ampliar i millorar el diagnòstic i l'atenció de les persones amb COVID-19 persistent a Catalunya

31.01.2023
Foto: Ariadna Creus i Àngel García (Banc d'Imatges Infermeres)

Un nou informe estima la prevalença de la COVID-19 persistent a Catalunya, revisa els recursos assistencials disponibles i proposa una sèrie d'accions amb l'objectiu d'agilitzar l'accés a l'atenció sanitària d’aquelles persones que ho necessitin. El document ha estat elaborat pel Comitè Científic Assessor de la COVID-19 (CCAC) i el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari de Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), en què participen professionals de diverses disciplines i institucions, incloent-hi ISGlobal. L'informe contempla l'opinió i propostes del col·lectiu de persones afectades per la COVID-19 persistent.

Un problema de salut pública

La COVID-19 persistent es defineix com la continuació o el desenvolupament de nous símptomes tres mesos després de la infecció aguda per SARS-CoV-2, amb una durada d'almenys dos mesos i que no puguin explicar-se per un altre causa.

“Hi ha consens en què la COVID-19 persistent representa un problema important de salut pública, però la majoria dels països, incloent-hi el nostre, no tenen una resposta coordinada a nivell nacional per a mesurar i gestionar aquesta càrrega”, explica Silvia de Sanjosé, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l'informe, juntament amb Antoni Sisó, del Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), i Magda Campins, de Vall d’Hebron Institut de Recerca .

Situació actual de la COVID-19 persistent a Catalunya

Segons les xifres de prevalença descrites en la literatura científica i el nombre d'infeccions per SARS-CoV-2 a Catalunya, podria esperar-se que entre 48.000 i 72.000 persones estiguin afectades –o hagin estat afectades – per alguna de les formes més greus de COVID-19 persistent. Ara bé, en els sistemes d'informació sanitaria a Catalunya, només consten unes 14.000 persones registrades amb aquesta patologia, una xifra varies vegades per sota de l'esperada.

“Això suggereix que tenim un probable infradiagnòstic d'aquesta síndrome”, comenta Sisó. El desconeixement de la malaltia i l'heterogeneïtat de símptomes clínics són part del problema. L'informe també destaca una desigualtat territorial pel que fa a centres i protocols d'atenció de la COVID-19 persistent, i recomana expandir aquests protocols a tot el territori.

Àrees d'incertesa  

El informe també inclou una revisió del que se sap i el que no se sap sobre la patologia, així com dels assajos clínics en marxa per a trobar tractaments efectius. Subratlla que la vacunació és la millor estratègia per a prevenir la COVID-19 persistent.

Recomanacions per a millorar l'atenció de pacients afectats

Havent revisat què han fet altres països per a abordar el problema, l'informe reconeix la gran implicació del sistema sanitari català en la resposta, i insta a mantenir i augmentar la sensibilització sobre aquesta patologia, a tots els nivells.

Proposa deu accions per a millor mesurar i gestionar la COVID-19 persistent, com ara reforçar el paper de l'atenció primària, adoptar un abordatge holístic mitjançant equips multidisciplinaris, estandarditzar visites i proves, millorar la formació de tots els professionals implicats, i escoltar les necessitats de les persones afectades.  

Descarregar el Informe sobre la situació actual de la Covid persistent a Catalunya (catalá)