La capacitat de detectar infeccions per malària en dones embarassades es veu afectada per factors diferents a la immunitat

Un estudi en dones embarassades mostra que, en dones primigràvides (primer embaràs), hi ha un major percentatge d'infeccions detectables i amb impacte clínic que en dones amb dos o més embarassos (multigràvides), sobretot en regions amb elevada transmissió de la malaltia. Quan la transmissió decau, la densitat parasitària en dones primigràvides també decau, a diferència del que succeeix amb dones multigràvides. Aquestes troballes suggereixen l'existència de factors no immunològics en el control de les infeccions. Els resultats de l'estudi, liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el CISM, tenen diverses implicacions de salut pública, incloent-hi l'eficiència de detecció d'infeccions per malària i, per tant, el fet de poder donar el tractament adequat.

La capacitat de detectar una infecció per malària depèn en gran manera de la densitat de paràsits. Aquelles infeccions amb una densitat molt baixa poden escapar als mètodes de diagnòstic comunament utilitzats (microscòpia o tests ràpids d'antígens). Es pensa que la densitat de paràsits depèn de factors de l'hoste i, en particular, del nivell d'immunitat contra el paràsit. “Sorprenentment, en zones on la transmissió del paràsit és baixa i, per tant, on s'espera que la immunitat sigui poca, prevalen les infeccions de baixa densitat”, diu Alfredo Mayor, investigador d’ISGlobal i el CISM, i coordinador de l'estudi. “Això suggereix que hi ha un altre factor, independent de la immunitat, que afecta la densitat parasitària”, afegeix.

Per a entendre millor la relació entre intensitat de transmissió, densitat parasitària i immunitat, Mayor i el seu equip van realitzar un estudi prospectiu en el qual, al llarg de tres anys (del 2016 al 2019), van quantificar infeccions per P. falciparum amb mètodes moleculars (PCR), així com anticossos antiparasitaris en dones embarassades que acudien a la seva primera visita antenatal. En particular, van mesurar un tipus d'anticossos protectors que només es generen després del primer embaràs, arran de la infecció placentària. Les 6.471 dones que van participar en l'estudi vivien en tres regions del sud de Moçambic amb diferent intensitat de transmissió de la malaltia: Ilha Josina, amb transmissió elevada a moderada; Magude, on la transmissió va passar de moderada a baixa gràcies a un projecte d'eliminació; i Manhiça, on la transmissió sempre ha estat baixa.

“Vam analitzar les mostres amb l'objectiu de provar la hipòtesi que la immunitat adquirida per l'embaràs és el principal factor que controla densitats parasitàries en dones que ja han tingut més d'un embaràs, mentre que altres factors independents de la immunitat intervenen en dones embarassades per primera vegada, que manquen d'aquesta immunitat”, explica Mayor.

Els resultats obtinguts confirmen aquesta hipòtesi. Les densitats parasitàries més elevades (i, per tant, més fàcils de detectar) van ser en dones primigràvides en Ilha Josina. Aquestes infeccions, a més de ser detectables, tenien un impacte clínic rellevant (les dones tenien menys hemoglobina). Al llarg dels tres anys, la transmissió de la malaltia en la zona va anar disminuint (d'alta a moderada) i, amb això, les densitats parasitàries també van anar disminuint en les dones primigràvides, tot i que els nivells d'anticossos es van mantenir estables. “Això suggereix que hi ha altres factors, independents del nivell d'immunitat, que determinen la densitat parasitària en zones on la transmissió decau ràpidament”, explica Gloria Matambisso, primera autora de l'estudi. En canvi, en dones multigràvides (dos o més embarassos) es va observar el contrari: un augment de densitats parasitàries a mesura que va anar disminuint la transmissió. Això és d'una certa manera esperable, ja que reduccions en transmissió comporten menys risc d'infecció i, per tant, menor probabilitat d'adquirir immunitat contra el paràsit.

Encara que es necessiten més estudis per a identificar quins són els factors “no-immunològics” que regulen la densitat parasitària en dones primigrávides, les i els autors assenyalen que aquestes troballes tenen importants implicacions en l'àmbit de la salut pública. Primer, l'eficiència de les eines diagnòstiques actuals per a detectar infeccions de P. falciparum depèn de la intensitat de transmissió i si és el primer embaràs o no. Segon, que les infeccions poden tenir un pitjor impacte en dones multigràvides quan la transmissió decau ràpidament. “Aquest estudi també ressalta el valor de monitorar les infeccions de malària en dones embarassades, ja que ens permet detectar canvis geogràfics i temporals en la població general”, assenyala Mayor.

Referència

Matambisso G, Brokhattingen N, Maculuve S, et al. Gravidity and malaria trends interact to modify P. falciparum densities and detectability in pregnancy: a three-year prospective multi-site observational study. BMC Medicine. 2022. doi: 10.1186/s12916-022-02597-6